Les teories sobre la motivació constitueixen una branca de la psicologia que s’ocupa de la comprensió de l’activació, organització i direcció de la conducta envers la consecució d’objectius. La paraula motivació ve del llatí motivus, que significa força motriu.
Aquesta etimologia ja ens indica que per la filosofia clàssica la motivació derivava d’una força interna identificada amb la voluntat i subjecta al lliure albir o lliure arbitri. Amb el temps, però, el concepte es va anar enriquint amb la introducció de forces deterministes com ara el context, la genètica o forces irracionals, donant lloc a la pluralitat d’enfocaments moderns sobre la qüestió. Fent un recorregut per les diferents escoles veurem que unes s’han enfocat cap als factors motivants i altres cap al procés; en tot cas els models motivacionals avancen cap a dotar de gran importància la dimensió cognitiva.








