No es el elixir del liderazgo, pero quien lo ha probado asegura que es uno de los métodos de desarrollo más eficaces para reforzar las habilidades de los que mandan. Un 92% de los directivos ha tenido o piensa tener un ‘coach’ para apoyar a la alta dirección de sus empresas.

España ha retrocedido 14 puestos en el índice global de igualdad de género del Fondo Económico Mundial (WEF por sus siglas en inglés), principalmente debido a la disminución de la presencia femenina en ministerios. En abril, con el cambio de Gobierno, España pasó de la paridad a la designación, por parte de Rajoy, de mujeres para solo un 28% de los altos cargos.

En este libro con prólogo de José María Gasalla, Carlos Herreros nos propone estimular la felicidad, la participación creativa y el diálogo sincero dentro de los equipos. A partir del conocimiento cada vez más profundo de las neurociencias, #Neuromanagement describe cómo mejorar la gestión de las organizaciones y, por tanto, la calidad de vida y productividad de empresas y trabajadores.

Profesores catalanes que enseñan en universidades de Estados Unidos reflexionan sobre los cambios que necesita la universidad catalana. Coinciden en que universidades y Administraciones deben aplicarse, y mucho, para convertir la investigación en uno de los pilares de futuro. Pero, para ello, habrá que cambiar muchos aspectos, desde la financiación, los perfiles de los docentes y el acceso de los alumnos.

Aprovechar la situación de desempleo para formarse y actualizarse profesionalmente, para buscar otras salidas laborales o para ayudar a otros en peor situación, son algunas de las opciones mayoritarias de las personas afectadas por expedientes de regulación de empleo (ERE) para evitar situaciones de ansiedad y angustia. Se ha constatado un aumento de personas con ansiedad e inquietud que reclaman ayuda para superar las nuevas situaciones.

Son fechas en las que miles de profesionales y recién titulados universitarios estudian enrolarse en un programa de posgrado para mejorar su formación, acceder a un empleo o dar un salto en su carrera profesional. Es una decisión que hay que meditar, buscando y comparando información, resolviendo dudas y teniendo en cuenta los principales factores para escoger la escuela de negocios más idónea.

La pàgina Educaweb és una eina que ajuda als usuaris a obtenir informació sobre qualsevol tipus de formació que desitgi. La consulta és immediata i la claredat en l’estructura del web facilita la recerca.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Raymond Torres, director del Instituto de Estudios Laborales de la OIT (ONU): "En Alemania, Suiza, Austria... todos los profesionales llevan siempre un aprendiz al lado. Enseñar es un deber entre generaciones: donde no hay aprendices, hay parados. Enseñar, aprender y trabajar es lo mismo."

Per 5è any consecutiu, l'Institut Internacional de Postgrau (IIP) organitza una trobada multidisciplinària d'inscripció gratuïta per obrir debats i noves vies de reflexions. Tindrà lloc el proper 2 d'octubre i comptaran amb una conferència inaugural sobre estratègies que fomenten el talent a la Universitat, a càrrec de la Dra. Brenda Gourley, Honoris Causa de la UOC, a més de dues taules rodones amb la presència de Joan Tugores, Esther Casademont, Jordi Alberich, Pere Joan Cardona, Xesco Espar i Anna Mercader, entre altres experts.

Muchas grandes empresas nacionales e internacionales fundan sus propias universidades corporativas para formar a sus empleados, especialmente a los mandos directivos. Es el caso por ejemplo de Gas Natural Fenosa, Telefónica, Ferrovial, Banco Santander, Orange, Decathlon o Mc Donald's.

Con notas por encima de 9,82 y una selectividad promedio de 13 (sobre 14), forman parte de la élite educativa nacional. Los estudiantes más brillantes de España son críticos con la educación y con la política. Un 80% elige carrera de ciencias. “No somos la generación del ‘botellón”.

Antoni Gutiérrez-Rubí, asesor de comunicación: "Las empresas necesitan integrar personas autónomas que, próximas a sus ámbitos de desarrollo o interés, sean capaces de formar parte de redes abiertas. Son los knowmads, los artesanos del siglo XXI."

Son expertos en obtener innovadores resultados a partir de probetas, microscopios, complejos cálculos… pero nadie les ha explicado cómo buscar inversores o clientes para su proyecto. La mayoría de doctores opta por la carrera académica: un nuevo curso de la UAB les forma para emprender.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Luis López González, especialista en educación emocional: "La mente sabe, pero el cuerpo conoce: ¡enseñemos al alumno a leer los mensajes de su ser íntimo, a interpretar sus emociones, a escuchar su cuerpo!"

La juventud española no pasa por su mejor momento. Conocer los posibles motivos -que pueden ir desde la crisis económica, la falta de oportunidades, el fracaso escolar, la dejadez o un sistema educativo decadente, entre otros muchos y más profundos- más que aliviar, desespera.

Según Randstad, Administración de Empresas e Ingeniería Industrial encabezan la lista de estudios con mayor posibilidad de empleo. Los idiomas, la informática y la capacidad de gestión, lo más requerido.

Seat implantará a partir de este curso un sistema de formación profesional dual similar al de Alemania en su Escuela de Aprendices de la Zona Franca de Barcelona, que aumentará el número de horas en un 57% y combinará la formación teórica y práctica en la escuela con el trabajo en alguna de las plantas de la compañía.

La cadena de concesionarios de Ford en Reino Unido ha cambiado su forma de trabajar significativamente en los últimos cinco años. Del típico estilo de ventas agresivo de los concesionarios, ha pasado a una atención al cliente propia de unos grandes almacenes. Recursos Humanos ha tenido mucho que ver en dicha transformación, según People Management magazine.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Roger Schank, investigador en la teoría del aprendizaje y las ciencias cognitivas: "Absolutamente todo lo que aprendemos se basa en la práctica y que, por tanto, nos educan mal. El sistema educativo, en lugar de formar, deforma."

L’educació i la formació in company estan vivint un canvi de model gràcies a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Ja és possible que un docent imparteixi una classe a un grup de 100.000 alumnes, com explica el professor Peter Norvig a TEDTalks. Però cal tenir present que la tecnologia no és res més que un mitjà; revolucionari, sí, però no ha de ser protagonista. Recuperar vells esquemes, com els deures o les dates límit, i reflexionar sobre la figura del formador és essencial.

(Per poder veure el vídeo subtitulat en castellà, has de fer clic al símbol 'play' que hi ha just a sota de la pantalla de visualització)

Peter Norvig, Professor d’Intel·ligència Artificial a la Universitat d’Stanford, va adonar-se que ensenyava una assignatura de tecnologia punta i molt innovadora però ho feia com sempre, com al segle XIV: el mestre a la tarima recitant i els alumnes asseguts davant prenent nota (i alguns dormint a l’última fila).

Per això, amb un altre professor, van decidir experimentar noves formes de transmetre coneixement. Així és com van aconseguir més de 100.000 alumnes per una sola classe, que es feia en vídeos curts de menys de 6 minuts i que implicava molta pràctica per part de l’estudiant a través de preguntes i deures. A l’educació no es tracta de fer memoritzar fórmules (o dates o autors) als alumnes, segons Norvig, sinó canviar la forma que tenen de mirar el món. I no es tracta tant de transmetre informació, sinó de fer créixer la motivació.

A més, Norvig assenyala que a vegades els companys són millors professors que els propis docents “perquè saben el que se sent quan no s’entén una cosa.” A vegades els professors ja no recorden aquesta sensació, i l’educació també és una qüestió d’empatia. Una de les coses més enriquidores, també, són els debats a classe. Però és obvi que amb un grup de 100.000 alumnes els debats són diferents: es traslladen als fòrums, al 2.0.

D’altra banda, Norvig reivindica la importància de fer ús de la tecnologia però seguint unes tradicions clàssiques: deures, dates límits d’entrega... Si un vídeo està penjat perquè l’alumne el vegi qualsevol dia, preferirà fer-ho demà que avui, i al final no ho acabarà fent. Al final, la tecnologia ha de ser un mitjà, però no s’ha de perdre l’essència de l’educació.

Richard Gerver, expert en innovació a l’educació, deia fa un temps a El País que les noves tecnologies ofereixen moltes possibilitats a l’escola (i als departaments de formació de l’organització), però cal no perdre’s en un caos tecnològic d’última generació: “Quan es parla de noves tecnologies sempre ens quedem amb omplir les classes d’ordinadors, però és absurd.” Segons Gerver, el més important és el canvi de mentalitat del formador: atraure els alumnes a través de l’emoció i la creativitat.

Observatorio de Recursos Humanos publicava a principis de mes un article sobre l’ULearning, un nou concepte de formació que va més enllà de l’e-learning davant de l’ordinador. Molts altres aparells i mitjans intervenen en el procés d’aprenentatge, però és important, segons els autors de l’article, que la tecnologia no sigui la protagonista de la formació, sinó tan sols el que ha de ser: el mitjà.

Abans d’omplir una aula d’ordinadors, tablets, smartphones o qualsevol altre aparell en anglès, cal reflexionar sobre el canvi que suposa en la figura del formador, que ja no és qui ho sap tot i ho transmet, sinó qui fomenta la motivació per aprendre i compartir coneixement.

El novembre de l’any passat la Fundació va organitzar una jornada precisament sobre els nous models d’aprenentatge i de formació 2.0. Es va fer especial èmfasi en la nova figura del formador, que passa a ser un disc-jockey: un mesclador, segons Laura Rosillo, social media trainer. Un mesclador que posa a lloc tot el coneixement tàcit que les persones ja tenen i que poden compartir amb d’altres a través d’entorns 2.0, com xarxes socials internes.

Una bona manera de fomentar la transmissió de coneixement tàcit i, sobretot, de fomentar la motivació i l’emotivitat dels alumnes és l’storytelling digital, és a dir, explicar històries per transmetre coneixements. En parlàvem a la Unitat de Coneixement del passat mes de juny: una cosa tan simple com explicar un relat té utilitat no només pel marketing, sinó també per la cohesió interna en una organització i, per descomptat, per la formació.

La tecnologia ens obre tot un món de possibilitats a l’educació a tots els nivells i també a la formació a les empreses. Només queda esperar que el canvi de model continuï endavant malgrat la crisi, que ha fet que el 86% de les companyies europees retallin el seu pressupost de formació.

També pots veure la ponència de Peter Norvig a la pàgina web del TED: http://www.ted.com/talks/lang/es/peter_norvig_the_100_000_student_classroom.html