Català
Actualitat Blog FH
Cerca per temes
Paraula clau de la Cerca: Resultats trobats: 1294
Àrea de coneixement: Desenvolupament personal Ordenar
FFBCN - Fàbrica Futur Barcelona i Videojobs, la gamificació de les pràctiques laborals

El passat 17 de setembre vaig tenir el plaer de presentar, en el marc de l’esdeveniment #FutureStartsHere, el treball realitzat durant els darrers sis mesos pel projecte #ffbcn - Fàbrica Futur Barcelona, una iniciativa impulsada per l’ICUB (Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona) i l’Obra Social “la Caixa” on, a través de la mirada de deu joves, s’ha treballat per desenvolupar el futur en deu àmbits diferents.

Els impulsors d’aquesta iniciativa parlen de que tot canvia: la tecnologia disponible, la capacitat de la ciutadania, l’estructura de l’economia, el marc legal, el mercat laboral, el paper de les institucions, les formes de comunicar-se, les maneres d’aprendre… I si tot canvia, també hem de canviar com explorem el nostre futur. Els vells models potser no seran suficients. Jo he volgut reflexionar i explorar alguns canvis en l’eix temàtic del treball. Parlem de futur i de treball, del futur del treball. Però falta considerar una qüestió fonamental: qui és el futur del treball? els actuals joves en són el futur. Penso que una responsabilitat tan gran implica una formació i preparació encara més gran. Cal formar els joves, apostar per ells, fer-los sentir importants, valorats. Per descomptat, pagar amb un “moltes gràcies” no va en aquesta línia. Actualment, la formació del jovent no està a l’alçada dels reptes amb els que ens trobarem al futur. Falta un punt d’unió entre la formació universitària i el món laboral. No pot ser que les empreses es trobin amb graduats universitaris sense cap experiència laboral. Les pràctiques proporcionen als estudiants aquest primer contacte tan necessari amb el món professional i cobreixen un gran buit de formació del jovent d’avui en dia.Jo vaig tenir la oportunitat d’invertir un any, previ a començar la universitat, a fer pràctiques laborals a Hamburg, a San Francisco i a Brussel·les. Va ser sens dubte una de les millors experiències de la meva vida, tant a nivell personal com professional, i em va permetre conèixer diferents cultures laborals. A cadascuna d’elles vaig descobrir aspectes molt positius. Així doncs, la idea del meu projecte ha estat importar i adaptar tots aquests elements a la nostra cultura de treball.S’aprèn a mesura que vas fent: "Learning by doing". Ningú comença sabent-ho tot. Per tant el món professional no es pot classificar per quant saps sinó per quant ets capaç de saber; els perfils s’han de classificar per la capacitat d’aprenentatge i adaptació a l’entorn. I com tot, això també és qüestió de pràctica, quanta més experiència tinguis, millors habilitats d’aprenentatge i adaptació hauràs desenvolupat.El meu projecte Videojobs neix amb l’objectiu d’impulsar un canvi de mentalitat a la societat. Una mentalitat on les pràctiques laborals es valorin com un factor decisiu des de l’inici de l’etapa universitària i fins i tot abans. Videojobs fa servir els processos d’aplicació i de selecció com a eina per millorar i potenciar les relacions estudiant-empresa mitjançant la implementació de la gamificació. Així doncs són processos de selecció molt més atractius i divertits que permeten a les empreses conèixer millor els seus candidats. Aquest tipus d’enfocament ajuda també al propi estudiant a conèixer-se millor, a identificar les seves virtuts i debilitats, a veure en quin tipus de perfil d’empresa o sector encaixa. És un clar “win-win”. El que busca és humanitzar els processos d’aplicació i de selecció per optar a unes pràctiques laborals, ja que és una selecció basada principalment en les habilitats i qualitats dels candidats més que en el CV professional. La filosofia consisteix en canviar el format d’aplicació i, per tant, modificar el criteri de selecció dels becaris. En definitiva, eliminar les barreres tipus "és que no tinc experiència", "és que no tinc res a posar al meu CV", etc.

La presentació del projecte de Carmina Solà es pot veure en aquest vídeo entre els minuts 12:30 i 21:00

El projecte Videojobs va ser presentat el passat 17 de setembre en l’acte #FutureStartsHere, just abans de la petita entrevista que la Bibiana Ballbè, comissària i directora del #ffbcn, ens va fer a l’Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, i a mi mateixa davant més de 300 persones.Em satisfà que la Fundació Factor Humà s’hagi interessat per la meva idea, l’hagi “apadrinat” i em doni la possibilitat properament de contrastar-la amb persones expertes de l’àmbit de la selecció per recollir la seva opinió quant a la seva possible aplicabilitat. El meu projecte ara és un somni però espero que algun dia es faci realitat.

Dentro de la caja

Creatividad... rigurosa. Para los autores de este manual no es verdad que la creatividad no obedezca a normas ni patrones. Ni que se deba empezar por una idea y luego lanzar una lluvia de ideas sin limitaciones hasta hallar una solución. Todo lo contrario. La mayoría de productos nuevos e innovadores, afirman, comparten ciertos patrones en su creación que ellos sistematizan y explican.

La empresa busca experiencia en el mismo puesto o sector, lo que encasilla a los candidatos.  Las compañías quieren empleados que no requieran formación y rindan desde el primer día. Marketing y ventas son los sectores más exigentes con la trayectoria anterior del aspirante.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Selecció

Internet está repleto de gratificaciones inmediatas para procrastinar y perder el tiempo. Las plataformas de e-learning experimentan con diseños antidispersión. Las encuestas sugieren que el control de los impulsos se está haciendo más débil en el mundo de la gratificación inmediata.

Las aficiones creativas y los proyectos personales no son sólo una diversión en tu rutina diaria, si no que pueden hacerte mejor en tu trabajo y hasta impulsar tu productividad. Este artículo de Fast Company habla de las numerosas ventajas de ocupar nuestro tiempo en actividades creativas con significado.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Motivació
¡Las empresas también enferman!

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que plantea que toda organización debe tomar conciencia de que es un sistema vivo y liberar su potencial energético. Ha contado con las declaraciones de Joan Cos y Francesca Gabetti, de la consultora Pinea3; de Artur Arqués, Director General de Arcasa; y de Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

La recepta de l’èxit de Josep Roca: moure, remoure i commoure

Aquesta entrada al blog es pot resumir en "no us perdeu la conferència que va fer Josep Roca, el sommelier del Celler de Can Roca, a l’acte de lliurament del VI Premi Factor Humà Mercè Sala del passat mes de maig; seran 20 minuts molt ben utilitzats."

 

Vaig descobrir Josep Roca al programa de TV3 En clau de vi i de seguida em va captivar per la claredat de les seves idees, la precisió en l‘ús dels adjectius i una capacitat immensa per explicar, de forma senzilla, allò que molts sentim i no som capaços de traduir en paraules. I la conferència que ens va regalar durant l’acte de lliurament del VI Premi Factor Humà Mercè Sala va ser exactament així, precisa, aparentment senzilla, però rica en matisos, expressiva, detallista, amb sentiment, honestedat i molt nutritiva; com si fos un plat cuinat al seu restaurant i acompanyat d’aquell vi que, a cadascú, li resulta més plaent i que sols Josep Roca sap descobrir.

Impossible i absurd voler resumir les seves reflexions (la conferència és prou breu perquè no la deixis d’escoltar. Insisteixo), però m’agradaria comentar-ne alguns detalls, sense que potser siguin els més importants perquè, de la mateixa manera que en un bon plat no hi sobra cap ingredient, a la conferència de Josep Roca totes les paraules enriqueixen el seu discurs.

Com qui no diu res, ens proposa com a aperitiu una primera idea clau: "L’èxit neix de la perseverança, impossible sense una passió que ha de venir acompanyada de coneixement i que es converteixi en un compromís que serà la base del resultat final." Perseverança, passió, coneixement i compromís. Quatre ingredients coneguts que no sempre cuinem junts i que cal saber coure de forma precisa per aconseguir el resultat. Però no ens enganyem, això és sols l’aperitiu, però de seguida n'ofereix un primer plat: el maridatge.

Sovint entenem que maridatge és una combinació que potencia les parts que el componen, però Josep Roca ens diu "maridatge és reflexió," és l’exigència en descobrir el per què de les coses, alhora que acceptes els costums de cada cultura i els hàbits de cada poble i els gustos de cada persona. El maridatge és emocional, és una percepció sensual en el que l’emoció passa per davant, ens diu. I acaba afirmant "allò que no és perfecte és el més important d’oferir," perquè, possiblement és el més honest, el més sincer, el més real i, possiblement, el més emocional que podem donar.

I en el maridatge hi té un paper clau el vi, reflex de la persona que l’ha fet. I tots els vins són possibles i necessaris. No vull reproduir en aquesta nota l’extraordinària varietat d’adjectius que utilitza per distingir-los i fer-los distingits, potser sols dir que en Josep Roca ens ajuda a entendre els vins, a saber-los donar el valor que tenen cadascun d’ells i, inevitablement, a estimar-los més perquè quan un estima el vi com ell ho fa, contagia a tot aquell que l’escolta. El vi per moure, remoure i commoure. Emoció i honestedat.

Parlar de Josep Roca és parlar del Celler de Can Roca, tota una família dedicada a l’ofici de l’hostaleria a partir de dos valors essencials: Hospitalitat i Generositat. Però us puc assegurar que a aquests valors que enuncia s’hi poden afegir els de la humilitat, la passió i l’esforç, però també la genialitat que ell associa a la innocència com a valor, a l’atreviment amb rigor i coneixement. No deixem que allò que sabem ens dugui a la paràlisi; replantegem-nos-ho tot amb innocència, sense por, sense límits, però amb humilitat, generositat i esforç.

Però per poder-ho dur a terme cal un model clar de lideratge, model que podríem denominar lideratge sensible. Ull! No parla de lideratge emocional, sinó sensible!. Les emocions estan al plat, al vi, a taula; perquè són indefinides, són estats d’ànim no vinculats a cada fet ni a cap propòsit, mentre que el lideratge ha de ser conscient, amb significat, amb orientació, amb sentiment. Lideratge sensible és lideratge amb sentiment, amb sensibilitat, amb sentit. Un lideratge que a ells els ha dut a l’èxit i al reconeixement internacional al més alt nivell; però cal distingir entre l’èxit interior que neix de sentir-se ple amb allò què un fa i com ho fa, i l’èxit ensarronador en el qual pots ser arrossegat per les expectatives que obres en els altres.

Josep Roca reconeix que l’èxit et transforma i que ja res és igual, però no perquè et sentis diferent i vulguis emprendre camins allunyats dels quals havies recorregut, sinó perquè, inevitablement, canvia la mirada dels altres. Quan et veuen diferent, per molt que vulguis fer el mateix, tot serà nou. I cal tenir mecanismes que et permetin mantenir l’essència d’allò què un és, i El Celler de Can Roca ho aconsegueix tancant els dimarts, dia que dediquen a l’equip, a explicar què són i què volen ser i, sobretot, a escoltar allò que l’equip de cuiners i cambrers els pot oferir. Quantes empreses estarien disposades a renunciar a quasi un 20% de la facturació per dedicar aquest temps a l’equip? Jo no en conec cap altra, com tampoc conec cap altre número 1. Segur que hi ha relació.

I com a missatge final, "el nostre objectiu no és fer millors cuiners i millors cambrers, sinó fer millors persones." No cal dir més.

Los hombres que participan en las tareas domésticas, claves para que sus hijas elijan profesiones 'masculinas'. Trabajar con los varones, una forma de aumentar la presencia femenina en la ciencia. Las hijas de padres que participan en el hogar eligen carreras sin estereotipos.

Hasta ahora, el coaching estaba más enfocado a otros ámbitos como los directivos, las plantillas o los emprendedores. Pero la escalada de las cifras de desempleo desde que estalló la crisis tras el verano del 2008 ha incrementado los alumnos en paro en las sesiones que ofrecen los coach. Las nuevas técnicas se extienden a programas del Servicio Público de Empleo.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Cristina Naughton, 'coach' transformacional: "¡Caminas por la vida con un capital inapreciable! Date permiso para detenerte y reencaminarte hacia lo que mereces."

El sistema BNI de 'networking' o red empresarial llega de EEUU a Sevilla. Cuatro grupos de profesionales se ayudan mutuamente para lograr trabajos. Dicen que funciona y ponen de prueba BNI Internacional, «la organización de networking profesional de mayor éxito en el mundo», creada hace dos décadas en Estados Unidos.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Selecció
Tenim un pla

Totes les organitzacions tenen punts forts que les fan úniques i especials, però sovint és difícil ser-ne conscients. És la premissa del programa de Televisió de Catalunya Tenim un pla que, amb l’objectiu d’ajudar a petites empreses catalanes a superar la crisi, compta amb el cèlebre emprenedor gironí Pau Garcia-Milà, fundador de l’empresa EyeOS. Els seus consells ajuden les empreses a detectar els punt febles en la gestió dels seus negocis i que sovint no estan en el producte, sinó en la comunicació, en l’actitud o en la creativitat.

Organitzat en format de capítols setmanals de 30 minuts des de finals de maig, Pau Garcia-Milà fa de presentador i coach del programa per a petits empresaris que es troben en un moment difícil en el seu negoci. Al llarg dels capítols que s’han pogut veure fins ara, hem conegut els problemes de negocis tan diferents com una perruqueria gironina, una botiga d’instruments musicals o la famosa marca d'higiene podal Peusek. “Hem intentat buscar negocis molt diferents entre ells, tot i que al final hem vist que la majoria tenen una cosa en comú: no haver previst que podria venir un problema com el que tenim ara amb la crisis econòmica”, afirma el presentador. Segons ens explica, el primer que cal fer per començar a millorar és trobar la raó que et motiva a seguir portant el negoci, i que no hauria de ser mai fer-se ric: "La raó sempre està molt lluny de la imatge de l’empresari que a vegades encara tenim. Sol ser una raó molt amagada, però és la que et fa llevar-te cada matí", assegura.

VÍDEO DEL CAPÍTOL 1

Entre els casos presentats al primer programa podem veure el de l’Albert i en Josep Deltell, els actuals directors i néts del fundador de l’empresa Peusek. Malgrat la celebritat que la seva marca va tenir anys enrere, aquesta empresa familiar es troba amb el problema que el mercat jove no la coneix i per tant perilla la seva continuïtat. Garcia-Milà assenyala que aquest és el seu gran repte i que haurien de començar per intentar parlar el llenguatge del jovent d’avui i que vol dir, sens dubte, tenir una presència més rellevant a Internet i transmetre missatges més frescos. Un objectiu amb el que ja estan treballant com podem comprovar ara mateix a les seves xarxes socials de Facebook i de Twitter.Un altres dels negocis seleccionats per al programa és el de Eva M. Trias, la propietària de Castelló Perruquers que havia arribat a tenir dos establiments i set treballadors, però que durant la crisis va quedar-se amb una sola perruqueria i sense cap treballador. El punt fort del negoci, opina el presentador, és la varietat de serveis específics que ofereix, que inclouen fins i tot implants de cabell per a les dones que han hagut de fer quimioteràpia o tractaments pels polls. El problema de l’Eva, tanmateix, és que poca gent coneix els serveis que la diferencien de la competència. Un altre exemple que se’ns presenta al primer capítol és el de Manel Ruiz, propietari de Centro Musical de Barcelona, una emblemàtica botiga d’instruments de Barcelona amb més de 50 anys d’història. La botiga, però, ha deixat de generar beneficis i, seguint el consell del coach i presentador, en Manel haurà de replantejar-se un canvi radical que li permeti seguir dedicant-se a la seva passió pels instruments musicals. El programa ens va mostrant des de dins els conflictes dels propietaris per tirar endavant les organitzacions. A través dels capítols anem entenent que els negocis que es mostren tenen un gran potencial i capacitats per poder triomfar. Tanmateix, tots ells pateixen una inevitable por al canvi i s’aferren a mantenir el negoci intacte, “com si fos el seu nadó”, tal i com afirma el presentador. Gràcies a l’acompanyament de Garcia-Milà i l’equip d’experts del programa aprendran a adaptar-se a la nova realitat i a convertir les idees en objectius mitjançant el disseny d’un pla.

El programa vol mostrar com canvien aquestes empreses al llarg de tres mesos aplicant els canvis que els experts els recomanen, i demostrar que amb una bona orientació i moltes ganes no hi ha res que sigui impossible. Malgrat que es tracta d’un programa que parla de negocis, no està només dirigit al sector empresarial, sinó que aporta molt d’optimisme i bones idees per a qualsevol emprenedor i per a qualsevol espectador en general, sigui o no empresari.

 

Accés al web de Tenim un Pla de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/programa/52396/Tenim-un-pla

Los profesionales se vuelven más 'móviles' y abrazan otras fórmulas de trabajo independiente, 'freelance', multitarea o por proyectos. Las compañías tradicionales deben responder a todo esto con una nueva organización adaptada a los modelos laborales que se imponen. Pero también la selección y el reclutamiento se deben amoldar a esta relación entre empleadores y empleados.

El futur del treball

Sota l’expressió 'el futur del treball' explorarem el conjunt de tendències, canvis de fons i nous factors que les persones expertes han identificat com a susceptibles de configurar de manera determinant els nostres llocs i entorns de treball en un futur proper. Malgrat que tot intent predictiu presenta moltes àrees grises, de l’anàlisi de tendències que ja estan presents en estat embrionari se’n deriven consensos entorn dels factors clau.

Tu carrera es tu creación profesional. ¿Cuándo fue la última vez que realmente te diste un tiempo para pensar en ella y planificarla? En última instancia, eres dueño de tu carrera y la visión sobre lo que quieres que sea te pertenece. Workforce Magazine ofrece una pequeña guía para canalizar nuestra visión a tres niveles: personal, de energía y profesional, que nos ayude a lograr el objetivo de equilibrar la vida personal con la profesional.

Coworking Spain

Coworking Spain és un punt de trobada online per a persones que cerquen un espai de coworking i d’altres que n’ofereixen, però a més també vol ser un espai de relació i d’intercanvi d’experiències i tot amb un objectiu clar: fomentar aquesta nova manera de treballar a l’Estat espanyol i ser-ne el portal de referència.

Cuando pensamos en la pobreza, tendemos a pensar solamente en la falta de dinero. Pero la parte financiera de la ecuación puede que no sea la más importante. Según algunos estudios de los que se hace eco The New York Times, la escasez de tiempo y la sobrecarga mental también son tipos de pobreza que se retroalimentan con los problemas económicos. Esa perspectiva abre nuevas posibilidades para luchar contra ella.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Entorn

En la escuela La Maquinista, un centro del barrio del Bon Pastor de Barcelona, se lleva a cabo un proyecto de emprendimiento desde el nivel P4. La iniciativa se lleva a cabo cada año, en todos los cursos de la escuela, de manera que cuando los alumnos terminan la educación primaria habrán creado ocho empresas.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Formació Entorn

Los ponentes del Fòrum Impulsa analizaron ayer los cambios que la nueva era tecnológica están produciendo en el mundo. James Wolfensohn, expresidente del Banco Mundial, avisa del auge de Asia. "La gente tiene el mundo en la punta de los dedos", dice el creador de Wikipedia Jimmy Wales.

Com afrontar els canvis

Les fases per les quals hem de passar els humans per arribar a assumir els canvis són molt semblants al recorregut que han de fer personatges de la ficció abans de convertir-se en herois. Segons Pilar Jericó, guru del management, malgrat no ens podem estalviar aquest camí, si som conscients de les seves etapes les podrem creuar més ràpidament. Ens ho explica en aquesta xerrada de TEDxGranVia que ha tingut lloc recentment a Madrid.

Aquesta conferència ens arriba des del TEDxGranVia de Madrid que va tenir lloc el passat 12 de juny. Amb l’objectiu de compartir el coneixement de forma desinteressada, les trobades TED ens aporten idees clau sobre teories interessants de diversos àmbits de coneixement. Un fenomen, el TED, que no deixa de proliferar arreu de l’Estat -ahir mateix tenia lloc el TEDxBarcelona- i que encara s’ha estès una mica més amb la primera jornada TEDxSantCugat del mateix 12 de juny.

“El nostre cos és canvi”, comença Pilar Jericó, sòcia de Be-Up, escriptora i conferenciant. "Cada set anys les cèl·lules que tenim es regeneren completament". Però si el canvi és una cosa natural en els humans, per què ens costa tant canviar? Segons Jericó, el problema que tenim és que malgrat el nostre cervell està preparat per a la supervivència -és a dir, per al canvi- està molt mal preparat per a la felicitat -és a dir, per a la correcta acceptació dels canvis inevitables.Ella ens explica que per arribar a processar qualsevol canvi, hi ha una sèrie d’etapes per les quals hem passar. Fent un símil amb la ficció, es tracta de les mateixes etapes que passa qualsevol heroi de pel·lícula. Jericó afirma que malgrat per assumir un canvi de manera sana no és possible estalviar-se fases, un cop ets conscient de quines són, pots passar-les més ràpidament.Les etapes són les següents:

- Crida a l’aventura. Pot ser per dos motius: o bé el que Jericó anomena la crida del cel, que correspondria a canvis positius com ara noves relacions, projectes, feines, fills, etc. O bé la crida del tro, que correspondria a frustracions, errors, acomiadaments, pèrdues, etc. La pregunta que hem de fer-nos quan això passa és: quina invitació ens està fent la vida per extreure el millor de nosaltres mateixos? Si ho fem així adoptarem l'actitud de protagonista i no la de víctima envers la nostra vida. - Negació. Les emocions segueixen un ritme molt més lent per desfer-se que la ment i per això sovint neguem la realitat. És un mecanisme de defensa que tenim per protegir-nos del dolor, amb la qual cosa no assumim allò que ens fa mal. El tipus de negació més complicada, apunta, és el victimisme, ja que ens allunya de ser els protagonistes de la nostra vida. Per sortir d’aquesta etapa cal ser honestos amb nosaltres mateixos i preguntar-nos què és allò què estem sentint exactament. - Por. N’hi ha de dos tipus, explica, la por que ens fa ser prudents i la por que ens paralitza. Es tracta d’una reacció natural i innata en l’ésser humà. S’ha demostrat que quan escoltem qualsevol informació del medi, primer sentim i després pensem. L’amígdala, que es troba al sistema límbic, font de les emocions bàsiques, es posa en marxa i segresta la ment de manera que no podem pensar amb claredat. És per això que recomana que en casos de molt excés emocional, ens donem un temps per reaccionar. Només del 8% al 12% de les nostres pors s'acaben fent realitat, per això opina que davant la por el que cal fer és treure-li importància i seguir endavant. - Desert. Correspondria a la fase de frustració i de descontentament. Segons apunta Jericó, no hi ha cap heroi que no passi per un desert, ja que és el lloc que ens permet morir per renéixer. Es tracta d’un moment d’intercanvi; de perdre alguna cosa per guanyar-ne una altra. La pregunta que cal fer-nos quan passem per aquest moment és: què puc aprendre d’aquí? Un cop travessem el desert aconseguirem crear una nova realitat i canviar d’hàbits.

A partir d’aquí, un cop som conscients de les etapes que recorrerem abans d’assolir-ho, Jericó ens dóna cinc claus per accelerar la superació de la corba del canvi:

Somiar, escollir: imaginar com pot ser el futur sempre en positiu. Cal començar a alimentar les paraules i els sentiments que ens donen energia i ens allunyen del victimisme. Passió i plaer: cal buscar la passió en tot allò que fem perquè està relacionada amb el que ens enamora i l’amor és el gran antídot contra la por. Aprendre i crear hàbits: si tens pors com per exemple a parlar en públic, fes-ho repetidament fins que es converteixi en un hàbit. Treballar en equip: si hi ha alguna cosa que et costa, enganxa’t a algú que la sàpiga fer i aprèn d’ell o d’ella. Arguments de força i valors: posa el teu compromís en allò que fas, ja que el compromís genera una energia que ens dóna força per seguir.

Finalment Jericó acaba amb una frase de Nelson Mandela amb la que resumeix l’essència de la seva teoria: “No és valent qui no té por, sinó qui sap conquerir-lo”.

 

Accés a la conferència de Pilar Jericó de TEDxGranVia al canal de Youtube TEDxTalks: http://www.youtube.com/watch?v=SeButRXVhKI

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Motivació
Bàner
Bàner

Navega per temes

Àrees de coneixement
Tags
Bàner

Enquesta

Creus possible que europeïtzem els nostres horaris en el curt o mitjá termini?
 

Calendari d'esdeveniments

Octubre 2014
L M X J V S D
29 30 1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31 1 2