Català
Actualitat Blog Factor Humà
Cerca per temes
Paraula clau de la Cerca: Resultats trobats: 1347
Àrea de coneixement: Desenvolupament personal Ordenar
Diferéncia(te)

Diferéncia(te) es una guía para informar e inspirar a los jóvenes en el momento crucial de elegir su futuro profesional. Está escrito por un grupo de Global Shapers: una red mundial de jóvenes entre los 20 y los 30 años que el Foro Económico Mundial ha elegido para contribuir a la mejora de los entornos en los que viven. No son superdotados ni especiales. Son jóvenes con un alto grado de compromiso y motivación que les ha llevado a destacar en sus proyectos profesionales.

Oscar Garcia i Imma Marín: experiències amb el poder del joc

Sempre que ens convoquen a un esdeveniment on es parli de gamificació, ens apareix un somriure a la cara, es disparen les nostres expectatives i fem el possible per assistir-hi. És el que té el joc, ens mou a l'acció, ens motiva i ens il·lusiona. I això és el que va succeir al 2n Espai Factor Humà del passat mes d'octubre sobre Talents Híbrids, arran de les intervencions d'Oscar García, soci de Cookie Box, i d'Imma Marín, directora de Marinva.

"La maduresa de l'home és haver tornat a trobar la serietat amb què jugava quan era nen."

F. Nietzsche a "Més enllà del bé i del mal" Sempre que ens convoquen a un acte, una conferència, un seminari ... sobre el joc (gamificació), ens apareix un somriure a la cara, es disparen les nostres expectatives i fem el possible per assistir-hi. És el que té el joc, ens mou a l'acció, ens motiva i ens il·lusiona.I això és el que va succeir al 2n Espai Factor Humà del passat mes d'octubre sobre Talents Híbrids, arrel de les intervencions d'Oscar García, soci de Cookie Box, i d'Imma Marín, directora de Marinva.Oscar comença la seva xerrada llançant un petó, un "motivador intrínsec", ens diu, importantíssim per ficar-se el públic a la butxaca, com quan en un concert el músic esmenta el nom de la ciutat on actua. Les persones volem, busquem "motivadors intrínsecs" i els trobem en el joc.No obstant això, a la que ens fem adults, ens diuen que jugar és perdre el temps, el mateix que ara en moltes organitzacions ens diuen que entrar a Facebook és perdre el temps.

Afirma l’Òscar Garcia que parlar de joc és fer-ho d'estètica i art, de bones històries i només una mica de tecnologia. La narració és la base del joc i cita Joseph Campbell i el seu "El viatge de l'heroi" com esquelet o plantilla de moltes de les bones històries que hi ha darrere dels videojocs i de moltes pel·lícules. La tecnologia no és més que el mitjà, mentre que la història és el que fa funcionar el joc.Comenta que posar a córrer a algú darrere d'una pastanaga no és gamificar. Perquè hi hagi "joc" no n'hi ha prou amb posar un ham; el jugador ha de posseir el comandament, decidir què fer, a la manera dels llibres que li va regalar a Oscar sa mare quan tenia onze anys i que contenien guions "no lineals". Es deien "Tria la teva pròpia aventura" i el lector havia d'escollir entre diversos camins a seguir. Van aconseguir que a través del joc Oscar s'aficionés a la lectura.I és que el joc està associat al plaer, a l'alegria, a la felicitat, a la superació d'un obstacle o un repte i que aquesta experiència ens proporcioni el que s'ha anomenat "epic win", una sensació genial i sorprenent de triomf, de ser el guanyador. I podem ser "guanyadors" si podem compartir, decidir, guanyar, millorar el món…I en contextos d'empresa el joc ajudarà a desenvolupar treballadors feliços en entorns memorables.“La gamificació és molt seriosa però gens avorrida”, conclou Òscar Garcia.A continuació Imma Marín ens convida a definir què entenem per joc en un exercici de rememoració que ens porta fins a la nostra infància en la qual jugar era viure.

Records, emocions, paraules que resumeixen què és el joc per a nosaltres van apareixent a la sala i podrien resumir-se en allò que ens constitueix com humans: som éssers socials.El joc es desenvolupa en la ficció però ens mou en el món real, per això ens ho prenem tan seriosament. És una activitat lliure, no pot ser imposada, entrar en el joc és una decisió individual. És una activitat plaent, però es tracta d'un plaer que no està lligat a la inactivitat sinó a l'esforç, al desafiament, al repte. La diversió és un benefici col·lateral del joc, una conseqüència, però l'objectiu és mantenir de forma sostinguda un esforç. És consubstancial al joc la gratuïtat, de manera que si apareix una finalitat oculta, com ara que incrementi la meva productivitat a la feina, el joc desapareix. El jugador no espera un altre benefici que el propi plaer de jugar (de nou la motivació intrínseca).Imma ens fa distingir entre ‘PLAY’ i ‘GAME’ tal com fa la llengua anglesa i afirma que el ‘GAME’ (joc) sense el ‘PLAY’ (jugar), no existeix. "PLAY" tradueix una actitud vital que ens permet convertir qualsevol cosa en un joc.És important desenvolupar la nostra capacitat lúdica perquè ens permet desenvolupar més defenses davant de la frustració, ens fa més creatius, més humans, més sociables. Els espais de joc, a la feina, en formació, en qualsevol situació, són espais on és possible equivocar-se, on no seré jutjat, on puc tornar-ho a intentar i per diferents camins; són entorns que permeten la creativitat.“El joc és una cosa molt seriosa”, coincideix l’Imma amb l’Óscar.

Definit el que significa per Imma Marín el joc, ens convida a jugar. Es tracta del tradicional joc del pols xinès que consisteix a intentar atrapar el polze de l'adversari ajuntant les mans i deixant els dos polzes cap amunt. En un moment tota la sala enllaça les seves mans amb dos companys de manera que es crea una autèntica xarxa de batalla de polsos. La gent crida, riu, gaudeix del joc.Reflexionant sobre el joc que s'ha desenvolupat a la sala, sembla clar que el canvi fonamental que s'ha produït té a veure amb l'energia que es respira després: la gent ha rigut, s'ha relacionat, s'ha relaxat i desinhibit...Finalitza Imma enumerant els dotze poders del joc que s'inicien amb la "curiositat" que és el motor de l'aprenentatge i que va enumerant: ens proposa reptes, ens fa acceptar regles, desenvolupa la nostra creativitat, crea complicitat i vincles, ens fa sortir de la nostra zona de confort, ens proporciona satisfacció, facilita el nostre compromís, incrementa la nostra autoestima, desenvolupa la nostra empatia, ens acostuma a la incertesa, ens atorga optimisme i ens ajuda en la presa de decisions.El joc és un gran disparador d'emocions que ens connecten, sense emoció no hi ha vincle i sense emoció no hi ha aprenentatge, conclou l’Imma, que tanca la seva intervenció descrivint el cercle virtuós del joc: amb el joc hem compartit coneixement que ha millorat el nostre clima, hem millorat la nostra comunicació i hem creat confiança.

Los presupuestos 'tradicionales' sobre la conciliación de la vida laboral y la personal están obsoletos. Frente al equilibrio entre ambas facetas hay quien habla de la necesidad de integración, ante la evidencia de que la disponibilidad de 24 horas y la injerencia de las compañías en la esfera privada va en aumento. Atender a estas demandas es una decisión personal que debemos gestionar.

Trobada Grup Talentum (15/04/2015): El triangle Empresa – Lideratge- Mindfulness

En la propera trobada de Talentum aprofundirem en l'atenció plena, la seva aportació als programes de lideratge i els beneficis que suposa per al conjunt de l'organització. Comptarem amb dos experts en la matèria: Andres Martín Asuero, fundador de l’Institut esMindfulness, i amb Fred Krawchuck, professor de l'IESE. A més, coneixerem el cas pràctic de Grup Sant Pere Claver amb el seu gerent, Carles Descalzi.

Plenari 2015: "Persones. Prospectiva 2020"

El Plenari de 2015 va tractar sobre l'equilibri entre dues necessitats antagòniques per a les organitzacions durant els propers anys: la necessitat d'atraure, retenir i comprometre's amb els millors i la necessitat de competir controlant costos i exigint rendiments diferencials. Vam tenir la conferència d'Alfonso Jiménez, soci director de PeopleMatters, i a continuació quatre workshops: 1) Alliberar tot el talent a les organitzacions; 2) Xoc generacional: problemes i oportunitats; 3) Gestió adequada de les transicions durant els canvis organitzatius; 4) Què fer quan es trenca el compromís.

El ‘coaching’ es una metodología cada vez más extendida que ayuda a desarrollar el potencial del empleado a través de la empatía. Lo usan en torno al 30% de las empresas de más de 100 empleados. A través de ella, el directivo accede a una competencia que le permitirá comprender y ayudar a las personas a su cargo, y con ello, desarrollar su potencial.

¿Pensando en el fin de semana? Quizá hoy le sorprendan con una ristra de tareas para su tiempo libre. Este el nuevo método que aplican los 'coach', que varía en función del tipo de entrenamiento y de los objetivos específicos adaptados a cada empleado.

El actual mercado laboral está lleno de gente con experiencia y con mucho talento pero que está desempleada por tener más de 50 años. Algunos de estos profesionales han conseguido aprovechar sus cualidades y rehacer su truncada carrera laboral con nuevos proyectos.

2a EDICIÓ Seminari Factor Humà (10/04/2015): Autoconeixement i eficàcia personal. El model Insights Discovery

Després de l'èxit de la primera edició organitzem un nou seminari que ens permetrà conèixer una eina de preferències: l'Insights Discovery. Un model que serveix de base per a l'autoconeixement i el desenvolupament del talent relacional. Tornem a comptar amb Àngels Paredes, consultora de desenvolupament de persones i d'organitzacions, que explicarà el model que hi ha darrere i ajudarà a treballar amb els perfils personals i a realitzar exercicis i dinàmiques per a una millor comprensió i aplicació del model.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Motivació

El convenio firmado entre MicroBank, entidad de CaixaBank dedicada a la concesión de microcréditos, y la Universidad Pompeu Fabra (UPF) facilitará el acceso a la financiación de jóvenes emprendedores para contribuir a la puesta en marcha de nuevos negocios, con el objetivo de potenciar la creación de puestos de trabajo.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Formació

Los alumnos de un grado de la Universidad de Mondragón han creado su propia empresa desde el primer día de curso y deben facturar un mínimo de 15.000 euros en el último año de carrera para poder aprobar. Este modelo es originario de Finlandia y pretende formar jóvenes con pensamiento global y capacidad de reacción ante el mundo real.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Formació

No se trata de dejar de utilizar los medios on line, que ofrecen visibilidad, pero sí de volver a utilizar las técnicas tradicionales y el ‘face to face’, que aumenta las interrelaciones. Las redes ayudan, sobre todo, a quienes se abren camino y no a quienes tienen puertas donde llamar.

La reactivación del mercado laboral genera nuevas oportunidades para los directivos, que se animan a escuchar ofertas de otras compañías y salir de su zona de confort para atreverse al cambio. Los años de incertidumbre han servido para que muchos se volcaran en formarse y en adquirir nuevos conocimientos.

La relación directa entre dinero y felicidad no está tan clara como a priori se piensa. Varios experimentos lo cuestionan y dan cuatro pistas clave para que la riqueza no se convierta en un lastre que nos impida ser felices.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Motivació Entorn

Según una encuesta, al 35% de los jóvenes españoles les gustaría ser emprendedor, frente a un 32% que continúa pensando que lo mejor es ser funcionario. Aun así, los españoles son los que tienen menos iniciativa emprendedora de la Europa del Sur; concretamente un 36% menos que los italianos, que encabezan la lista con un 58%.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Motivació Entorn

Uno pasaba largas horas y días atado a la pata de la mesa de la oficina hasta que llegaba ese esperado mes de dolce far niente en el que se dedicaba a no hacer prácticamente nada. Olvídate. Una nueva tendencia aúna viajes, networking y espacios compartidos de trabajo.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Motivació Entorn

La identidad digital que desprenden nuestros 'likes' en Facebook y otras redes es cada vez más importante en algunos procesos de selección laboral y permite mejorar las oportunidades profesionales. La creación de una marca personal visible memorable y prestigiosa constituye una base de oportunidades y un escudo protector.

Los expertos señalan que en España existe un déficit en el manejo de la oratoria, muy vinculado a la falta de formación en este ámbito dentro del sistema educativo. Sin embargo, en Estados Unidos sucede todo lo contrario, pues la formación en destrezas comunicativas se fomenta desde temprana edad.

El perill d'ocultar qui ets

La por a no ser acceptats ens paralitza, ens empetiteix i fins i tot ens fa oblidar qui som realment. Vivim en una societat que malgrat cada vegada es mostri més permissiva i lliberal segueix jutjant cadascun dels nostres moviments, condicionant així la nostra manera de ser i actuar. Morgana Bailey, professional dels Recursos Humans, ens revela en aquesta commovedora ponència que va tenir lloc recentment al TED@State Street de Londres qui és realment i el per què del seu prolongat silenci.

Produït conjuntament pel TED Institute i State Street, una multinacional financera, va tenir lloc el passat novembre a Londres el TED@State Street London, un esdeveniment en el qual els oradors van aconseguir impactar i inspirar a molts dels assistents a través de la riquesa de la seva experiència personal i laboral. Entre ells va destacar el valent discurs de Morgana Bailey, que treballa al departament de Recursos Humans d’una empresa nord-americana de Kansas.Bailey comença remuntant-nos al seu passat, quan era jove, rebel i sense por a provar coses noves ni a sortir del que era més corrent. Seguia els patrons de qualsevol adolescent fins que un viatge d'estudis a Londres li va canviar la vida. No és precisament casualitat que ens expliqui tot això en aquesta mateixa ciutat, doncs va suposar un punt d'inflexió per a ella.Va descobrir quelcom de si mateixa que desconeixia fins aleshores, alguna cosa que formava part del seu ser però que tot i així no la deixava ser. Es va convertir en el contrari d'allò que era, va canviar les festes en discoteques i els esdeveniments per amagar-se a la seva habitació. Un cop la por s'apodera de tu és difícil lliurar-te’n i fer un pas cap endavant, assenyala. Durant 16 anys ha viscut espantada i amb temor als retrets i a ser jutjada. Per què?Pel simple fet de ser: Lesbiana. Paraula que no volia que la definís, ni que condicionés els pensaments o actituds dels qui l'envoltaven. Però era la seva veritable identitat, Morgana Bailey, era homosexual i això no la feia ni millor ni pitjor, la feia ser ella mateixa.Si la ponent ha tingut el valor de confessar el seu secret, de mostrar-se tal com és i ser capaç de fer el pas cap a davant ha estat gràcies a un article de la revista Advocate que parla sobre els efectes de la homofòbia. Quan el va llegir se'n va adonar que el seu silenci tenia repercussions més greus a llarg termini, i no només socials, sinó que també de salut. L'article ho deixa clar: L'esperança de vida dels gais i de les lesbianes que viuen en ambients de poca acceptació es redueix en 12 anys enfront d'ambients en els quals sí que són acceptats.Els efectes de l'estrès personal i l'estigma social són una combinació mortal. L'estudi va trobar que els homosexuals de les comunitats on no els accepten eren més propensos a les malalties cardíaques, a la violència i al suïcidi. El problema aquí no resideix en les persones que lluiten per vèncer les seves pors i confessar que són el que són, sinó que resideix en les societats que els envolten, alimentades de prejudicis i poc tolerants als canvis.“La meva elecció d'ocultar qui sóc realment pot haver contribuït indirectament a aquest mateix entorn i a crear un ambient de discriminació”, apunta Bailey. Igual que ella, moltes altres persones haurien d'adonar-se que la lluita comença per acceptar-se a un mateix, perquè si tu mateix penses que no pertanys al conjunt de gent “ordinària” i per això t'ocultes, t'estàs autodiscriminant. Encara que sembli inversemblant, els majors obstacles per superar són les inseguretats que s'alberguen al nostre interior.Morgana reflexiona sobre la ironia que suposa treballar a Recursos Humans, una professió que defensa la diversitat social i el seu reflex en el lloc de treball i, tot i així, no fer res per advocar per a això. Totes les empreses i els seus empleats haurien de promoure polítiques contra la discriminació i comprometre's amb la diversitat, doncs al cap i a la fi és el que fa únic i especial el lloc en el qual vivim. Tots som diferents, no hem nascut a la mateixa ciutat, ni hem llegit els mateixos llibres, ni pensem igual, ni, òbviament, ens agraden les mateixes coses. Tots estem dins del gran sac de la diversitat, sac que no hauria de convertir-se en gàbia per aquells que són considerats diferents per sentir-se atrets per algú del seu mateix sexe.Igual que el mercat laboral s'ha adaptat a les noves tecnologies, al boom que ha suposat la digitalització o als canviants contextos econòmics, ha d'adaptar-se també a l'època en la que viu i als seus avenços socials, un període en el qual la llibertat d'expressió no té perquè implicar conseqüències negatives, ni l'homosexualitat ser un tabú.Bailey finalitza la seva conferència més segura de com la va començar, doncs en nomésl 10 minuts ha tingut el valor de revelar quelcom que ha amagat durant 16 anys. Més val tard que mai, diuen, i més si això serveix per ajudar a altres que se senten apartats per ser ells mateixos. Cap de les peces que construeixen el nostre trencaclosques personal és més o menys vàlida. Per això, si confies en tu i t'acceptes tal com ets, els altres no podran retreure't res i molt menys frenar el teu creixement personal.

“Perquè en enfrontar-te a les teves pors, dins teu, podràs canviar la realitat que t'envolta”, conclou Morgana.

 

Accés a la conferència de Morgana Bailey a TED@State Street London: https://www.ted.com/talks/morgana_bailey_the_danger_of_hiding_who_you_are?language=es

Auge del trabajo independiente, 'freelance', multitarea o temporal... Cada vez más organizaciones confían en quienes se acogen a estos modelos, y cada vez más profesionales eligen esta faceta unipersonal.

Bàner
Bàner

Navega per temes

Àrees de coneixement
Tags
Bàner

Enquesta

Consideres aplicable l'anàlisi de grans quantitats de dades (o Big Data) en el teu exercici professional de Recursos Humans?
 

Calendari d'esdeveniments

Març 2015
L M X J V S D
23 24 25 26 27 28 1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31 1 2 3 4 5