Català
Actualitat Blog Factor Humà
Cerca per temes
Paraula clau de la Cerca: Resultats trobats: 1371
Àrea de coneixement: Desenvolupament personal Ordenar
Per què riem?

Riure ens fa sentir millor i estrènyer llaços amb aquells amb qui compartim el riure, un fet que pot aplicar-se perfectament al món laboral. L'humor afavoreix la cohesió, redueix l'estrès i millora la productivitat dels empleats. Sophie Scott, neurocientífica cognitiva, ens parla en una entretinguda i hilarant recent xerrada TED sobre la ciència del riure i els seus significats.

El passat mes de març va tenir lloc a Canadà el TED2015. Duia per títol “Veritat i Conseqüència” i, entre d’altres oradors, va destacar-hi la divertida i curiosa xerrada de la neurocientífica britànica Sophie Scott, per a qui el riure té un significat més enllà del simple fet de mostrar diversió.La primera vegada que Scott es va interessar pel riure i pels seus efectes va ser quan tenia sis anys i va trobar als seus pares rient sense parar pel terra. No sabia què passava, només sabia que volia ser partícip del que semblava un moment agradable. Anys més tard, ja com a neuròloga especialitzada en ciències cognitives, li segueix semblant fascinant el riure i l’absurd que resulta quan el sentim.La conferenciant exposa que, des d'un punt de vista neurobiològic, existeixen dos tipus diferenciats de riure relacionats amb la manera de vocalitzar: un involuntari i inevitable, associat als nostres instints més primitius; i un altre més forçat que apareix quan interaccionem amb algú i que es presenta d'una manera més educada i formal. Els riures reals i involuntaris són més perllongats i aguts, la qual cosa no significa, apunta Scott, que el riure social sigui fals, doncs té una raó de ser determinada ja que som nosaltres mateixos qui triem usar-lo en determinades situacions i donar-li el valor corresponent.Robert Provine, un investigador sobre el tema, va descobrir que som trenta vegades més propensos a riure si estem acompanyats que si estem sols, ja que el riure està més present en interaccions socials com la conversa. Les persones riem quan estem en contacte amb les altres, per demostrar que les entenem i estem d'acord amb allò que ens diuen. Segons Scott, el riure sempre té un significat i tractem d'entendre’l constantment, de saber per què algú s'està rient encara que no tingui res a veure amb nosaltres. Les rialles criden l'atenció i susciten interès a més de produir contagi. A mesura que ens fem grans anem comprenent més sobre el que significa el riure i els beneficis que aquest proporciona en el nostre dia a dia i en el nostre benestar general. Com afirmen Eduardo Jáuregui i Jesús Damián Fernández, fundadors d’Humor Positivo: “Després de riure es prenen millors decisions i els metges fan millors diagnòstics.”Una cosa tan bàsica com és el simple fet de riure pot suscitar la implicació de la persona que ens escolta i motivar-la a continuar al nostre costat. I el mateix es pot extrapolar al món laboral; els arguments a favor de la introducció de l'humor a la feina són la seva capacitat de reduir l'estrès, estimular la innovació, afavorir l'aprenentatge i cohesionar els equips. Jáuregui i Damián desmunten en el seu llibre Alta diversión: los beneficios del humor en el trabajo alguns dels mites més estesos sobre la suposada poca professionalitat de l'humor, com ara pressuposar que si els treballadors es diverteixen no treballaran. Deixar enrere tanta serietat i solemnitat pot tenir molts avantatges i beneficis.Scott explica que el riure no és només una emoció social, sinó que expressa molts matisos de nosaltres mateixos en societat. És un índex realment útil per saber com les persones gestionen les seves emocions quan estan juntes, perquè el riure l'emetem per sentir-nos millor amb algú. Riure estreny vincles i genera compromís, quelcom que pot resultar profitós per a les organitzacions que vulguin retenir els seus talents i estimular el sentit de pertinença. La positivitat generada pel riure desemboca en una major productivitat, per la qual cosa les empreses haurien d'apostar per l'humor laboral,  és a dir, introduir elements de diversió amb la intenció de crear un entorn laboral més distès i saludable. Això és precisament el que pretén fomentar la Fundació Factor Humà mitjançant l'acte de lliurament de la VII edició del Premi Factor Humà Mercè Sala que tindrà lloc el proper 4 de juny.

Sophie Scott apunta que si el riure funciona és perquè ens pot evadir d'una situació dolorosa, compromesa i difícil i ens brinda un instant de diversió quan menys ho esperem. Per això, intentem fer riure a qui tenim al costat quan notem que no està passant per un bon moment.La ponent conclou que: “no només els éssers humans som posseïdors del riure, sinó que és una característica molt antiga del comportament de tots els mamífers, que ajuda a regular com ens sentim i ens fa sentir millor. En altres paraules, en matèria de rialles, tu i jo no som més que mamífers.”

Accés a la conferència de Sophie Scott deTED2015: https://www.ted.com/talks/sophie_scott_why_we_laugh?language=es

Jonathan Crary, profesor de Historia de Arte Moderno en la Universidad de Columbia de Nueva York: "24/7 es un tiempo de indiferencia, frente a la cual quedan al desnudo la fragilidad y la precariedad de la vida humana, y en el que el sueño no es necesario ni inevitable. Con respecto al trabajo, hace verosímil, incluso normal, la idea de trabajar sin pausa, sin límite."

La velocidad puede denotar una mala gestión del tiempo, desconcentración y un desequilibrio personal y profesional que repercuten en la salud y en el bienestar. Priorizar, saber decir que no, desconectar y establecer horarios son algunas de las claves para combatir la ansiedad y el estrés que provoca la prisa.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Timothy Gallwey, pionero de la psicología deportiva y autor de 'El juego interior del tenis': "Las críticas a espaldas de los demás –y eso es una cultura– son malas para la economía; en cambio, las críticas a la cara son el motor de la economía. Son las que nos permiten mejorar. Pida a todos que le critiquen."

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Motivació
El test de la golosina

Un niño recibe una golosina y una instrucción clara: se puede comer la golosina de inmediato, o esperar cinco minutos y comerse dos golosinas. ¿Qué hará? ¿Y qué indica su decisión acerca de su comportamiento futuro? Este sencillo experimento, ideado en los años 60 por el psicólogo Walter Mischel, supuso una auténtica revolución y le convirtió en el primer experto mundial sobre autocontrol. Ahora Mischel explica cómo se puede conseguir el autocontrol y aplicarlo a los retos de la vida cotidiana.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Motivació

Si desde hace algún tiempo tu trabajo ya no te permite multiplicar tus capacidades y habilidades, ha llegado el momento de hacer balance y decidir si realmente es el puesto o la empresa que más te conviene.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Motivació
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

Las empresas detectan que los programas de meditación y autocontrol aportan múltiples beneficios al desarrollo de la actividad laboral, pues permiten una gestión más íntegra y un mayor bienestar de los empleados. La gestión empresarial desde la espiritualidad, los valores y la meditación se afianza como tendencia.

Las organizaciones buscan cómo afrontar sus grandes retos: cómo conocer al cliente, saber lo que quiere, convercerle y trazar una estrategia adecuada. Para lograrlo, los directivos deberán aunar capacidades analíticas y creativas para no perderse en la interpretación de datos. En 2018 los puestos más solicitados estarán relacionados con el ‘bigdata’ y el ‘business intelligence’.

Neurociències al món laboral

L’aplicació de les neurociències al món laboral és l’estudi dels mecanismes intel·lectuals, emocionals i bioquímics que influeixen en la direcció i gestió de les organitzacions a partir dels descobriments generats en àmbits com la neurobiologia, la neuroquímica, la neurofisiologia, i l’estudi de la cognició i el comportament. La unió d’aquestes disciplines amb la gestió ha generat nous conceptes com neuromanagement, neurolideratge o, fins i tot, neuroeconomia.

¿Hay una burbuja de nuevas ocupaciones? Las denominaciones originales que se refieren a puestos inéditos quizá no sean la panacea cuando se busca empleo en un entorno laboral que exige estrategias diferentes. La cuestión es si los trabajos con éxito -muchos de ellos ni siquiera existen hoy- son sostenibles y perdurarán en el tiempo o dejarán atrapados y sin sentido a miles de profesionales.

Con la crisis, muchos jóvenes han variado positivamente su enfoque frente al trabajo, al riesgo y al cambio, pues saben que hoy en día una buena gestión de los errores les puede llevar a la excelencia. El cambio les estimula, pero piden sentirse valorados y que se reconozca lo que hacen.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Selecció

Yolanda Blasco-Martel, Profesora de la Facultad de Economía y Empresa de la UB: "Uno de los retos para el mundo de la educación es identificar objetivos y alcanzar resultados que dificulten volver a repetir las conductas del pasado que tan nocivas han resultado."

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Formació Entorn

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Chris Lowney, fue jesuita y mánager director de JP Morgan; analiza el liderazgo del Papa: "Todo buen líder sabe que una empresa no es sus máquinas ni su capital ni sus edificios: es el talento de quienes trabajan juntos en ella.Y ese talento no se puede medir ni incluir en una hoja de cálculo, pero es todo su presente y futuro."

Las organizaciones cada vez tienen que ser más humanas en el sentido de no solo permitir sino facilitar el desarrollo de la persona como ser humano integral. Y esto implica la constitución de la organización como un multiespacio que posibilite ese sentirse bien, ese confiar que acompaña necesariamente al “ir siendo feliz” de cada persona que trabaja en ella. No se trata de que la empresa dé la felicidad, pero sí de que no la quite, la dificulte o la frene.

En España la cultura del riesgo aún no ha sido del todo comprendida e impera el miedo a cambiar de profesión o a hacer un giro en la carrera profesional. Sin embargo, la predisposición al cambio será muy útil en un futuro cercano, lleno de convulsiones en el mundo empresarial.

Frente a modelos educativos tradicionales, el proyecto Edutopia, apoyado por la Fundación Educacional George Lucas, defiende un aprendizaje basado en la creación de proyectos, el trabajo colaborativo y una dinámica circular entre los alumnos y el profesor, que permite conectar a los alumnos con el mundo real y aportar autenticidad a la clase.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Formació Entorn

Independientemente del tipo de trabajo que desempeñemos, existen cuatro actitudes distintas de afrontar el día a día laboral: los que odian lo que hacen, los que cumplen con lo que hacen, los que aman lo que hacen y, por útlimo, los que hacen lo que aman.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Motivació

Con la inteligencia artificial habrá profesionales muy cualificados y mucha mano de obra, además del ahorro de tiempo que supondrá, gracias a las maquinarias con procesos estandarizados. La abogacía es uno de los sectores que ya se ha visto obligado a reciclarse para aliarse con las nuevas tecnologías.

Trobada Grup Talentum: El triangle Empresa – Lideratge- Mindfulness

En aquesta trobada de Talentum vam aprofundir en l'atenció plena, la seva aportació als programes de lideratge i els beneficis que suposa per al conjunt de l'organització. Vam comptar amb dos experts en la matèria: Andres Martín Asuero, fundador de l’Institut esMindfulness, i amb Fred Krawchuck, professor de l'IESE. A més, vam conèixer el cas pràctic de Grup Sant Pere Claver amb el seu gerent, Carles Descalzi.

Bàner

Navega per temes

Àrees de coneixement
Tags
Bàner

Enquesta

Consideres aplicable l'anàlisi de grans quantitats de dades (o Big Data) en el teu exercici professional de Recursos Humans?
 

Calendari d'esdeveniments

Maig 2015
L M X J V S D
27 28 29 30 1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31