Si aprendemos a mirar a nuestro jefe de una manera diferente seremos capaces de mejorar nuestra relación con él. Una vez analizadas las creencias negativas más extendidas entre los empleados acerca de sus jefes, Xavier Guix plantea en su nuevo libro sustituir éstas por otras más operativas y útiles que contribuyan a un cambio positivo en la relación jefe-subordinado.

Què en queda del valor tradicional que s’atribuïa al treball? Ha canviat en el context actual de recessió econòmica? Amb motiu del Dia del Treball, el programa de ràdio Valors a l’Alça de La Xarxa va organitzar un debat on va comptar amb la participació de Carlos Obeso, director de l’Institut d’Estudis Laborals d’Esade; Marc Grau, investigador del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE; i Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà.

"La feina és alguna cosa més que els diners que et reporta”, és la primera conclusió a la que arriben els convidats del programa. “La feina és un factor cabdal en la nostra vida i això és fa evident en el moment que la perdem”, afirma Anna Fornés. “Malgrat el factor econòmic és molt important, qui pensi que només es treballa per diners està en un error".

Per la seva banda, Marc Grau explica que quan es pregunta als treballadors les raons per les quals treballen, hi ha força respostes més enllà de l’aspecte purament econòmic: “La gent diu que treballa per aprendre, per servir, per desenvolupar-se... la qüestió que ens hem de plantejar és si les nostres feines ens permeten realitzar aquestes finalitats”. Carlos Obeso apunta que la feina en sí mateixa no ha de ser considerada com un valor, sinó com un espai on es poden desenvolupar valors com ara la convivència o la solidaritat, cosa que no obstant es dóna cada vegada menys.

Coincideixen tots tres amb que el sentit del treball és un altre aspecte cabdal que aporta valor a la feina. “Malgrat actualment el fet de treballar és considerat un privilegi, quan fem allò que ens agrada som més feliços. De fet, el treball i la felicitat són dos conceptes directament relacionats”, afirma Fornés i, en relació al benestar dels treballadors, aclareix que la motivació té molt a veure amb la gestió de l’empresa: “Una organització només és sostenible en el temps en la mesura que cuida i motiva als seus treballadors”.

Grau apunta també que fins ara el sentit del treball ha estat el d’aportar una identitat social, “per això quan perdem la feina ens sentim descol·locats!”. Però la necessitat del treball per a la definició personal revela també una societat arrelada a la feina més que a qualsevol altre aspecte vital. Segons explica Fornés, aquesta concepció és negativa, ja que l’entorn actual ens obliga a reinventar-nos constantment i hem d’estar preparats. “El treball en algunes generacions ha tingut una importància excessiva i ens ha fet descuidar altres aspecte també molt rellevants per a la realització de l’individu”.

La presentadora de Valors a l’alça, Queralt Flotats, els posa també damunt la taula el polèmic tema de la jornada laboral. Treballem massa? Obeso considera que “treballar moltes hores és un signe d’ineficiència”.

“Cal que ens preguntem què passa a les empreses, què es fa amb les hores d’oficina perdudes”, planteja Fornés, que també creu que això té un component personal sobre el qual cada treballador hauria de reflexionar”.

Grau considera que un dels grans problemes del treball a l’oficina és el nombre d’interrupcions que hi ha, ja sigui per part dels propis companys com per part dels directius. “Jo ho comparo amb la son. Què prefereixes, dormir vuit hores amb interrupcions cada dues o dormir sis hores seguides?”.

I com en tants altres àmbits socials, els convidats coincideixen que els models a seguir es troben als països nòrdics. Fornés creu que caldria copiar la seva rigorositat absoluta pel que fa als horaris: “Allà els mateixos directius s’encarreguen de que a partir de les cinc o les sis de la tarda no es treballi per poder realitzar altres activitats”. Sobre aquest mateix aspecte, Grau es lamenta de que a Espanya encara estiguem estancats en una cultura del presencialisme, “encara està més ben vist aquell que s’hi està més hores”.

Finalment el programa deixa un espai per un dels temes més alarmants del futur del país: la fuga de talents joves que se’n van a l’estranger per trobar oportunitats. “Cal ajudar als joves a adaptar-se” opina Obeso, “i en això les ambaixades tenen molt feina a fer. Cada vegada tindran més demandes per part de gent que vol anar a viure a aquests països i cal que les ambaixades es recol·loquin i que s’adaptin. Cosa que ara no s’està fent”.

La tertúlia s’acomiada amb la Canción del trabajo de Rafael, que malgrat parla dels aspectes positius i negatius de la feina ens deixa amb un missatge optimista.

Vale más tener esperanzay luchar por algo mejor.Trabajar con fe y esperanzapor lograr un mundo mejor.

També pots escoltar el programa des de la pàgina de Valors a l’alça: http://programes.laxarxa.com/audio/53814

La Fundació Factor Humà ha distingit l’empresa catalana Softonic, la guia online sobre software de referència a nivell mundial, amb el Premi Factor Humà Mercè Sala 2013. Durant l’acte de lliurament del Premi, celebrat a CaixaForum Barcelona sota el lema Teixint Valors, s’ha presentat el Manifest Factor Humà, una declaració oberta a l'adhesió d'organitzacions i persones en què expressen la voluntat d’exercir el seu paper com a agents de progrés i benestar de manera ètica i responsable.

Si siempre estás dispuesto a hacerlo todo, incluso a costa de incrementar tu jornada laboral, quizá deberías aprender a decir ‘no’. Sin duda, la disposición y la iniciativa son los baluartes de un buen profesional, pero si no eres capaz de gestionarlo se puede volver en tu contra.

Varias investigaciones demuestran que la mayoría de programas de desarrollo fracasan en proporcionar el retorno esperado. En este artículo de Human Resource Executive Online, dos expertas en la materia nos ofrecen consejos para dominar los verdaderos impulsores de una actitud favorable hacia el cambio sostenible.

Con la crisis, el glamour ha pasado a mejor vida. En su lugar, se estila la cercanía al comprador, tocar su fibra sensible y, para conseguirlo, qué mejor que usar a los propios trabajadores para contar las bondades de los productos que ellos mismos fabrican, en un alarde de compromiso con el empleo cuando la cifra de parados supera ya los seis millones.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Carl Honoré, historiador y padre del movimiento 'slow': "La industrialización trajo la idea de que el tiempo es oro y empezamos a contar minutos y a darles un valor económico. El tiempo se asoció al dinero y eso no nos deja vivir”.

¿Puede impulsar el coaching la voluntad? Cuando hablamos de coach podríamos estar hablando de un facilitador que trabaja en el plano mental, y puede que también en el físico. Y cuando hablamos de coaching hacemos referencia a una actividad que consiste en facilitar que otro alcance un propósito determinado trabajando sobre la forma en que aborda ese tema, tanto en el ámbito mental como en el de la conducta, así podríamos decir que el coach es un entrenador mental.

La agencia de publicidad DraftFCB subasta ideas a cambio de tiempo para escucharlas. Esta iniciativa, que empezó el año pasado, ha presentado 12 proyectos en el Instituto Europeo di Design en Barcelona. La subasta se exportará a las delegaciones de la agencia en París, Londres y Hamburgo.

¿Quién no se ha preguntado alguna vez qué quiere hacer con su vida? ¿Cómo conseguir sus metas? ¿Qué hacer para ser felices? Las respuestas son múltiples y cada vez hay más gente dedicada a dar con la solución más eficaz. Internet es, hoy por hoy, la plataforma de difusión más accesible para que usuarios de todo el mundo puedan, al menos, plantearse algunas respuestas.

ING Direct, EMC, CIGNA Healthcare, Novartis Farmacéutica S.A., y Bain & Company son las compañías que encabezan el ranking Great Place to Work 2013. Entre los ganadores dentro de las distintas categorías según el número de trabajadores hay tres socios de la Fundació Factor Humà: Randstad, Grupo DKV Seguros y Softonic.

"Teixint valors" és el lema de la 5a edició del Premi Factor Humà Mercè Sala que, com cada any, distingirà una iniciativa on les persones siguin la prioritat i que porti a la pràctica els valors que Mercè Sala representava: innovació, pragmatisme, visió global i humanitat. Durant l'acte, que es celebrarà el proper 14 de maig al CaixaForum de Barcelona, es presentarà el Manifest Factor Humà, una crida a empreses i organitzacions a exercir el seu paper com a agents de progrés i benestar de manera ètica i responsable.

La notícia recent de que la màxima responsable de Yahoo! ha decidit acabar amb el teletreball a la seva empresa ha encès el debat sobre els seus avantatges i inconvenients. Malgrat que molts beneficis del treball a distància semblen demostrats, alguns experts també consideren que pot provocar aïllament social i afectar negativament a la creativitat. Aquest no és el parer de Jason Fried, fundador de 37signals: en motiu del debat recuperem la seva conferència TED sobre els problemes que segons ell ocasiona treballar a l’oficina.

La CEO de Yahoo!, Marissa Mayer, recentment va donar un pas inesperat i molt controvertit per a la seva empresa: va ordenar els teletreballadors que tornessin a l’oficina. La notícia ha tornat a encendre el debat sobre els suposats efectes positius de treballar des de casa . Per aquest motiu recuperem una interessant conferència TED de l’any 2010 on Jason Fried defensava justament la idea contraria a la de Mayer.

Fried, cofundador de l’empresa d’aplicacions web 37signals de Chicago, explica perquè els treballadors són poc productius a les oficines. Segons Fried, les organitzacions fan una mala inversió en gastar-se molts diners en construir un lloc de treball físic. Durant deu anys aquest empresari va preguntar a diversos treballadors: “On aniries si haguessis d’acabar alguna cosa important de la feina?”, i va descobrir que la gran majoria no deien mai que anirien a l’oficina. Tal i com Fried explica, un dels grans problemes que comporta el treball en presència són les interrupcions constants. Un exemple d’això és que els professionals de sectors creatius com ara dissenyadors, escriptors o enginyers, solen treballar des de casa perquè necessiten llargs períodes de temps sense interrupcions, un tranquil·litat que segons Fried afirma, és molt difícil de trobar a moltes organitzacions.

Fried és gerent de la seva empresa però no té problemes per reconèixer que els principals responsables d’aquestes interrupcions són els directius. Parla dels M&M (Managers&Meetings), dels caps i de les reunions, com els principals elements causants de la pèrdua de temps a l’oficina; coses que no hi ha fora i, segons ell, una bona raó per la qual la gent és més productiva des de qualsevol altre lloc. Apunta que una reunió d’una hora amb 10 assistents són 10 hores de treball productiu perdudes, quan la majoria de reunions es podrien fer només amb 2 o 3 persones.

Fried fa un paral·lelisme molt interessant entre la feina i el descans. Segons explica, les hores de son passen per diverses fases i, per arribar a les fases més profundes i reparadores, primer cal passar per les superficials. Però si s’interromp el son i ens despertem hem de tornar a començar el procés des del principi; no podem continuar des d’on ho havíem deixat. Així doncs, amb la feina passaria una cosa semblant: no es possible dur a terme una feina gaire aprofundida ni completa amb interrupcions constants per culpa de reunions innecessàries o de caps pesats.

Les visions de Mayer i la de Fried exemplifiquen dues visions sobre el teletreball o treball flexible que conviuen actualment. Els detractors d’aquestes formes d’organització apunten que treballar des de casa pot produir aïllament social i dificultats per separar la vida professional de la personal. També consideren que pot afectar negativament a la creativitat i al compromís dels treballadors amb l’empresa. És el cas de Marissa Mayer, que per justificar la seva decisió va afirmar que algunes de les millors idees sorgeixen de les discussions de cafeteria amb els companys, de conèixer gent nova i de les reunions improvisades. “Hem de ser un sol Yahoo!, i això comença per estar físicament junts”, va afirmar.

D’altra banda, els efectes positius del teletreball en la productivitat semblen haver estat comprovats per estudis com el de la Stanford University que indica que els treballadors des de casa són un 13% més productius i mostren un major grau de satisfacció. Contra l’argument d’alguns directius que defensen que a casa hi ha més distraccions que a l’oficina, Fried explica que les distraccions a la llar són voluntàries i que, per tant, cada treballador pot gestionar-les en favor seu, tot creant una estratègia de treball/descans. Mentre que, en canvi, les distraccions de la feina són externes, no són planejades i per tant no es poden evitar.

Tanmateix, cal remarcar que aquests dos models d’organització no són excloents entre si. Moltes organitzacions donen valor als avenços tecnològics i a la flexibilitat sense deixar de banda completament el treball presencial. El debat per ara segueix obert. Potser els futurs resultats de Yahoo! després del seu sobtat canvi de model organitzatiu aportin llum a la qüestió.

Accés a la conferència de Jason Fried a la pàgina web de TED (amb subtítols en castellà): http://www.ted.com/talks/jason_fried_why_work_doesn_t_happen_at_work.html

El constructor aeronáutico EADS ha sido premiado como la empresa más atractiva para trabajar en España en 2012 por el grupo de recursos humanos Randstad, que ha consultado la opinión de 7.000 personas para elegir las compañías más atractivas del país.

Creativos, entusiastas y siempre dispuestos a arrimar al hombro. Así son los colegas con los que todos querrían trabajar. Si eres uno de ellos, no dejes que se aprovechen de tus virtudes si eso impide que cumplas tus objetivos laborales. Eva Rimbau, profesora de recursos humanos de la UOC da algunos consejos sobre el tema.

Altas ejecutivas opinan sobre la ambición de la mujer y sus tabúes. Según Sheryl Sandberg, directora de operaciones en Facebook  la solución pasa por “derribar el miedo, la culpa y la autocrítica excesiva”.

Iñaki González, Licenciado en ADE, Máster en Dirección de Empresas y RRHH y autor del blog con el mismo título SobreviviRRHHé!, publica una obra descargable gratuitamente en formato e-book donde recopila sus mejores reflexiones sobre la gestión de personas. De forma sencilla, asequible y en clave de humor, nos acerca conceptos como procesos de selección, entrevistas, clima laboral, motivación o productividad, entre otros.

Amb motiu del canvi d’hora de primavera del passat 31 de març, el programa informatiu de la Xarxa de Comunicació Local “Al dia” va dedicar un espai a parlar dels horaris i la conciliació de la vida laboral i personal. Per fer-ho va comptar amb l’ajuda de l’expert Ignasi Buqueras, president de la Comissió de Racionalització d’Horaris, o d’Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà.

Els efectes positius de la flexibilitat laboral per als treballadors i per a les empreses han estat comprovats per diversos estudis. Tot i així, la societat espanyola encara sembla no saber ni poder canviar unes llargues jornades laborals que provoquen que moltes de les hores a l’oficina siguin improductives.

El passat 31 de març, com cada any, molts països vam avançar una hora els nostres rellotges. Aquest canvi es fa a Espanya des de 1918 amb l’objectiu d’aprofitar al màxim les hores de sol i estalviar energia. A Catalunya es calcula que aquest estalvi suposa uns 32 milions d’euros que provenen bàsicament del consum domèstic .

Segons Joan Josep Escobar, cap de gestió de l’Institut Català d’Energia, si no féssim aquest canvi, aviat es faria de dia a les 6 del matí, hora en què la majoria de treballadors estem dormint, i tal i com expressa, “és una llàstima que no hi hagi cap activitat i que en canvi tinguem llum del dia”.

Tot i així, no tots els experts consideren que el canvi d’hora semestral tal i com es fa ara tingui efectes positius per als espanyols. Nuria Chinchilla, professora i directora del Centre Internacional de Treball y Família de l’IESE, va proposar en una conferència recent retornar al fus horari de Greenwich, és a dir, endarrerir els rellotges una hora i adoptar els mateixos horaris que Portugal o Regne Unit. Segons Chinchilla aquesta mesura (juntament amb una reducció del temps dedicat a dinar) ajudaria a la conciliació, ja que Espanya es troba desubicada respecte la seva hora solar. Tal i com ella explica, geogràficament Espanya es troba molt lluny d’Europa Central, de manera que a Llevant hi ha una hora de diferència respecte l'hora solar que li correspondria a l’hivern i dues a l’estiu, i que a Galícia arriba a haver-hi una diferència de fins a dues a l’hivern i tres a l’estiu.

Els treballadors espanyols treballen unes 277 hores més a l’any que els alemanys, però tot i així es calcula que només el 45% de la jornada laboral és productiva. El nostre horari laboral fa que estiguem moltes hores a la feina dificultant la conciliació. Això ens porta, per exemple, a fer gestions personals en hores de feina.

Una major flexibilitat en els horaris laborals milloraria el rendiment; una aposta on tothom hi sortiria guanyant, ja que es calcula que les empreses que permeten horaris flexibles i motiven als treballadors tenen una productivitat un 19% més alta de mitjana. Així ho expressa Anna Fornés, directora de la nostra Fundació, en les seves declaracions per a La Xarxa, on afirma que la flexibilitat "no te cap cost" i que només és “qüestió de tenir voluntat de posar-s’hi”.

En la mateixa línia, Ignasi Buqueras, president de la Comissió de Racionalització d’Horaris, afirma que si el capital humà està ben atès i compromès amb l’empresa serà molt més productiu que no pas aquell que no sap mai a quina hora pot marxar de la feina.

També pots veure la notícia al Canal de la Fundació Factor Humà de YouTube: http://www.youtube.com/watch?v=MeXncRHhAFU

Sentados muchas horas ante el ordenador, accionando siempre los mismos músculos ante una máquina en la fábrica, o todo el día de pie despachando en un comercio, se pueden contraer muchos problemas de salud. Cada vez más firmas promueven la práctica deportiva con gimnasios en la oficina o en la fábrica y talleres de salud.

¿Qué actitud deben mantener los jefes con sus equipos para lograr los objetivos de la compañía de la forma más satisfactoria y menos costosa posible? ¿Es preferible dejar mucho o poco margen de autonomía a los subordinados? ¿Cómo encajar en el proceso de toma de decisiones las iniciativas de los empleados? Resulta fundamental saber ejercer un liderazgo que fomente la eficiencia y genere motivación.