A Formació i Desenvolupament s'està vivint un moment complicat: amb menys pressupost, amb camins per aprendre cada cop més diversificats i amb conceptes nous com ara el mobile learning, els MOOC (Massive Online Open Courses) o els PLE (Personal Learning Environments) ressonant cada vegada més. Per parlar-ne vam comptar amb les experiències d'Abertis Telecom, amb Sandra Carbonell, i la d'UPCnet, amb Baptista Borrell. A més, Àngels Paredes, de la Comissió Consultiva de la Fundació, ens va ajudar a compartir tendències actuals a les nostres organitzacions.

Se puede crear empleo, si se quiere. ¿Dónde? En cualquier sector, incluso los más tradicionales, miren sino empresas españolas como Inditex y Mercadona. Sin embargo, los grandes nichos de empleo futuro son sanidad, educación, dependencia y las TIC.

La alfabetización digital en redes sociales se está convirtiendo muy rápidamente en una fuente de ventaja competitiva. En este artículo de McKinsey Quarterly se explica a través del ejemplo de los ejecutivos de General Electric, cómo mantener al día en este asunto a la organización y a todos sus integrantes.

Les comunitats de pràctica (CoP) són una eina de gestió del coneixement que estimula la formació de grups organitzats a fi de desenvolupar el coneixement d’un àmbit especialitzat on les persones integrants es comuniquen aprenentatges, eines i experiències mitjançant una reflexió compartida, estructurada i limitada en el temps sobre qüestions pràctiques.

A la vista de la evolución tecnológica, el empresario se ve obligado a plantearse la transformación digital en los tres grandes ámbitos de su organización –administrativo-financiero, productivo y comercial– para no perder clientela e, incluso en el límite, a quedarse fuera del mercado. Sin embargo, el momento para hacer la transformación no parece ser el mejor.

El domingo 28 de abril se celebró el Día Mundial de la Salud en el trabajo y según los resultados de la segunda Encuesta de Opinión Europea en materia de seguridad y salud en el ambiente de trabajo (2012), el estrés laboral es una preocupación para la gran mayoría de los trabajadores europeos.

La notícia recent de que la màxima responsable de Yahoo! ha decidit acabar amb el teletreball a la seva empresa ha encès el debat sobre els seus avantatges i inconvenients. Malgrat que molts beneficis del treball a distància semblen demostrats, alguns experts també consideren que pot provocar aïllament social i afectar negativament a la creativitat. Aquest no és el parer de Jason Fried, fundador de 37signals: en motiu del debat recuperem la seva conferència TED sobre els problemes que segons ell ocasiona treballar a l’oficina.

La CEO de Yahoo!, Marissa Mayer, recentment va donar un pas inesperat i molt controvertit per a la seva empresa: va ordenar els teletreballadors que tornessin a l’oficina. La notícia ha tornat a encendre el debat sobre els suposats efectes positius de treballar des de casa . Per aquest motiu recuperem una interessant conferència TED de l’any 2010 on Jason Fried defensava justament la idea contraria a la de Mayer.

Fried, cofundador de l’empresa d’aplicacions web 37signals de Chicago, explica perquè els treballadors són poc productius a les oficines. Segons Fried, les organitzacions fan una mala inversió en gastar-se molts diners en construir un lloc de treball físic. Durant deu anys aquest empresari va preguntar a diversos treballadors: “On aniries si haguessis d’acabar alguna cosa important de la feina?”, i va descobrir que la gran majoria no deien mai que anirien a l’oficina. Tal i com Fried explica, un dels grans problemes que comporta el treball en presència són les interrupcions constants. Un exemple d’això és que els professionals de sectors creatius com ara dissenyadors, escriptors o enginyers, solen treballar des de casa perquè necessiten llargs períodes de temps sense interrupcions, un tranquil·litat que segons Fried afirma, és molt difícil de trobar a moltes organitzacions.

Fried és gerent de la seva empresa però no té problemes per reconèixer que els principals responsables d’aquestes interrupcions són els directius. Parla dels M&M (Managers&Meetings), dels caps i de les reunions, com els principals elements causants de la pèrdua de temps a l’oficina; coses que no hi ha fora i, segons ell, una bona raó per la qual la gent és més productiva des de qualsevol altre lloc. Apunta que una reunió d’una hora amb 10 assistents són 10 hores de treball productiu perdudes, quan la majoria de reunions es podrien fer només amb 2 o 3 persones.

Fried fa un paral·lelisme molt interessant entre la feina i el descans. Segons explica, les hores de son passen per diverses fases i, per arribar a les fases més profundes i reparadores, primer cal passar per les superficials. Però si s’interromp el son i ens despertem hem de tornar a començar el procés des del principi; no podem continuar des d’on ho havíem deixat. Així doncs, amb la feina passaria una cosa semblant: no es possible dur a terme una feina gaire aprofundida ni completa amb interrupcions constants per culpa de reunions innecessàries o de caps pesats.

Les visions de Mayer i la de Fried exemplifiquen dues visions sobre el teletreball o treball flexible que conviuen actualment. Els detractors d’aquestes formes d’organització apunten que treballar des de casa pot produir aïllament social i dificultats per separar la vida professional de la personal. També consideren que pot afectar negativament a la creativitat i al compromís dels treballadors amb l’empresa. És el cas de Marissa Mayer, que per justificar la seva decisió va afirmar que algunes de les millors idees sorgeixen de les discussions de cafeteria amb els companys, de conèixer gent nova i de les reunions improvisades. “Hem de ser un sol Yahoo!, i això comença per estar físicament junts”, va afirmar.

D’altra banda, els efectes positius del teletreball en la productivitat semblen haver estat comprovats per estudis com el de la Stanford University que indica que els treballadors des de casa són un 13% més productius i mostren un major grau de satisfacció. Contra l’argument d’alguns directius que defensen que a casa hi ha més distraccions que a l’oficina, Fried explica que les distraccions a la llar són voluntàries i que, per tant, cada treballador pot gestionar-les en favor seu, tot creant una estratègia de treball/descans. Mentre que, en canvi, les distraccions de la feina són externes, no són planejades i per tant no es poden evitar.

Tanmateix, cal remarcar que aquests dos models d’organització no són excloents entre si. Moltes organitzacions donen valor als avenços tecnològics i a la flexibilitat sense deixar de banda completament el treball presencial. El debat per ara segueix obert. Potser els futurs resultats de Yahoo! després del seu sobtat canvi de model organitzatiu aportin llum a la qüestió.

Accés a la conferència de Jason Fried a la pàgina web de TED (amb subtítols en castellà): http://www.ted.com/talks/jason_fried_why_work_doesn_t_happen_at_work.html

La búsqueda de nuevas soluciones –originales, eficaces y alejadas de las fórmulas tradicionales– es ya una constante entre quienes exploran diariamente un puesto sin encontrarlo. Entre los nuevos modelos hay quien habla del 'currículo en 140 caracteres' para destacar las virtudes del microblogging en el rastreo laboral. ¿Es una alternativa más? ¿O quizá la definitiva?

En 2011 el Tribunal Superior de Justicia de La Rioja confirmó en una sentencia el despido de una trabajadora que pasaba gran parte de su horario laboral navegando por Internet.

Álvaro Martín y Patricia López, responsables de e-doceo en España: "Desde 2011, el e-learning está experimentando un impulso definitivo en España. Al igual que ocurrió en otros países europeos en la pasada década, la empresa española ha tardado en cambiar su paradigma cultural de formación, pero este ya se advierte como definitivo e imparable."

Més enllà de LinkedIn, la xarxa professional més estesa, hi ha altres formes a Internet per promocionar un perfil professional o de trobar-ne d’interessants. L'aplicació TwiCVer fa això exactament utilitzant els mecanismes i llenguatge de Twitter, la xarxa de microblogging coneguda pel seu to més informal i per tenir un espai limitat a 140 caràcters.

La naturaleza reveladora del juego es ampliamente conocida por los psicólogos. Pero en los últimos años, el mundo empresarial también la ha descubierto. Financial Times nos habla de videojuegos en un proceso de selección que pretenden averiguar el rendimiento futuro de los candidatos en un trabajo específico.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Michel Bauwens, pionero de la economía distributiva; preside la Fundación P2P: "Ya no hay centro ni jerarquía: nadie manda ni cobra por dónde está ni por el cargo que ocupa. Todos aportamos un valor a una red de iguales que nos lo devuelve aumentado."

Los empresarios coinciden en que se ha demostrado que podemos ser competitivos hasta en la actual coyuntura y salir de la crisis si hay voluntad política para apoyar la reindustrialización.

El Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és una de les infraestructures per a la investigació més importants de Catalunya, però fins ara ha tingut poc impacte mediàtic perquè el servei que dóna quedava molt circumscrit a l’àmbit científic. La novetat ara és que la seva relació amb l’empresa privada comença a donar fruits. Aquest breu reportatge de Valor Afegit de TV3 ens parla d’un dels seus clients, Iproteus, un spin-off universitari de la UB, exemple de les possibilitats que ofereix la col·laboració efectiva universitat-empresa.

“Un sincrotró es pot definir com un microscopi molt potent, perquè aconsegueix donar detalls i observar la matèria amb unes dimensiones tan petites como poden ser una cèl·lula, un vidre, una proteïna o un ADN”, explica la directora del Sincrotró Alba, Caterina Biscari.El projecte del Sincrotró Alba es va inaugurar oficialment al març de 2010, i fins ara ha tingut sobretot usuaris provinents de les institucions públiques que han pogut avançar en investigació bàsica, aquella que servirà més endavant per arribar a desenvolupar nous productes. El Govern d’Espanya i la Generalitat van finançar aquest gran projecte a parts iguals; una iniciativa que per mantenir-se en marxa necessita uns 17 milions d’euros anuals. De moment, pel nivell d’activitat que ha assolit té assegurat el finançament fins al 2022. Tot i així, el Sincrotró també ha rebut el fort impacte de la crisis econòmica, que ha afectat especialment l'activitat investigadora. És per això que trobar altres fonts de finançament, com ara obrir-se al sector privat, és fonamental. Un dels clients més interessants que han aconseguit recentment és Iproteus, un spin-off universitari que va sorgir a partir del Institut de Recerca Biomèdica de la UB i que vol traslladar al mercat les investigacions acadèmiques. “Nosaltres desenvolupem fàrmacs. Per veure com funcionen és fonamental fer servir el Sincrotró, perquè ens permet conèixer la seva estructura. Un cop la coneixem els podem modificar i millorar, per exemple, perquè siguin menys tòxics o perquè puguin arribar al cervell”, afirma Teresa Tarragó, directora general d’Iproteus. Biscari opina que un client com Iproteus encaixa perfectament amb els objectius pels quals es va fer el Sincrotró: “La investigació que fan sobre fàrmacs és molt interessant. És un dels motius pels quals es construeix un sincrotró, per fer investigació en farmacologia”.Abans, el sincrotró que hi havia més a prop d’Iproteus era un de Grenoble (França). Ara, en canvi, la tècnica la tenen al costat de casa i, a més, amb unes prestacions capdavanteres en la tecnologia mundial. Al mateix temps, el fet de ser l’única instal·lació d'aquestes característiques al sud d’Europa la converteix en un element estratègic per arribar a clients de Portugal i el Marroc. El pacte entre l’spin-off de la UB Iproteus i el Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és un exemple més de les iniciatives que s’estan duent a terme per apropar l’àmbit universitari a l’empresa. La UAB ja fa temps que desenvolupa projectes d’innovació en l’entorn del seu Pruab (Parc de Recerca de la UAB), on el passat desembre es va celebrar la primera edició del Open Science & Innovation Forum, que pretén fomentar els acords entre centres de recerca universitaris i empreses. També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4481971/Sincrotro-Alba-obert-a-les-empreses

Las diferencias horarias de los empleados en distintos lugares del mundo dificultan la coordinación de los profesionales ubicados en distintos países. El correo electrónico no es suficiente, ya que ciertos temas como negociar contratos o resolver malentendidos exigen una comunicación más directa.

Invertir en redes sociales no es una opción para las empresas. Es una obligación. Una inversión por supervivencia, de futuro. Algo que los clientes exigen a las compañías y que éstas deben incorporar para comunicarse con ellos, para ser más eficientes y más innovadores.

Desde archivos comunes a documentos restringidos, pasando por una comunicación fluida entre trabajador y superior en tiempo real, nada queda fuera del alcance de un par de clics. Salvo una cosa: el contacto y las relaciones con los compañeros de trabajo.

Las comunidades de clientes podrían convertirse en una puerta de entrada de talento nuevo para tu organización. Una buena comunidad corporativa con mensajes coherentes para todos debería incluir al talento y también a los stakeholders. Personnel Today nos habla sobre la creciente convergencia que se está dando entre las redes sociales de clientes y de empleados.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Nicholas Negroponte, fundador del Media Lab del MIT y de la revista 'Wired'; gurú digital: "La tecnología no provoca paro. Sólo sustituye a los empleados sustituibles por una máquina, pero a la vez crea nuevos empleos que requieren más formación, talento y ganas."