"Estar en el núvol està de moda!", ens explica Albert Closas en aquest reportatge recent del programa Valor Afegit de TV3. L’emissió tracta del fenomen creixent del cloud computing que es planteja com la revolució tecnològica més gran dels nostres temps. El concepte consisteix en oferir serveis informàtics a través de la Xarxa i pagar només per allò que l’empresa fa servir.

Així doncs, totes les dades generades ja no estan emmagatzemades dins dels propis equips, sinó que es troben en algun dels grans “núvols” que actuen com a grans bases d’emmagatzematge.

Malgrat grans organitzacions estrangeres i locals com Mercabarna ja utilitzen aquests serveis, existeix una por davant del risc de la pèrdua o ús inapropiat la informació que s’hi diposita. Les experiències viscudes fins a dia d’avui ens confirmen que el sistema és més segur i més barat que tenir un servidor que hostatgi la informació a la pròpia empresa. Segons fons del sector, l’estalvi pot representar una reducció de costos variable, que van des del 40% fins al 75%.

Però el cloud computing ja ens afecta a tots a títol personal des de fa molt de temps. Les principals xarxes socials com Facebook, Google i Whatsapp en són usuàries. Les nostres informacions i cerques no es troben doncs a les seus d’aquestes empreses sinó en el cloud. Un bon exemple d’això és la cèlebre eina llançada gratuïtament a la xarxa, Dropbox: carpetes virtuals i accessibles a través d’Internet, a les quals es pot entrar des de qualsevol servidor, en qualsevol moment.

Jeremy Rifkin, economista i investigador de l’efecte de les noves tecnologies en l’economia i el medi ambient i que recentment ha visitat Barcelona amb motiu del Global Clean Energy Forum, ja va avisar, quan el cloud estava en els seus inicis, que els centres de telecomunicacions i les bases de dades es convertirien en els nous súper poders. I la seva teoria sembla que ja la podem confirmar, la política de tractament d’aquestes bases és molt estricte. Els edificis que les contenen estan localitzats a la perifèria de les zones urbanes i, a poder ser, en zones amb temperatures molt baixes perquè els equips no es sobreescalfin.

La Generalitat de Catalunya ha apostat pel núvol i ha adjudicat 4 grans contactes per gestionar les dades de l’administració catalana que han portat a la creació de quatre centres de cloud computing nous. Tot i així, la Generalitat només n’ocuparà un 20%, i la resta podrà ser contractat per altres empreses.  Els centres de cloud catalans inverteixen una part important de la seva gestió a mantenir els servidors refrigerats ja que es tracta d’un país amb temperatures altes. A la vegada, com a condició indispensable, tots aquests centres consten d’un sistema de seguretat i control rigorós que passa per nombroses càmeres de seguretat que envolten l’edifici per protegir el vertader tresor i legitimitat del cloud: la confidencialitat de les dades de les empreses de les quals gestiona la informació.

Un dels objectius principals que es va fixar quan es van crear els nous centres de cloud catalans va ser animar a les empreses locals a fer el salt a una deslocalització informativa que permet estalviar: espai, la contractació de personal que tingui coneixements tècnics en sistemes d’emmagatzematge de dades; i els costos informàtics, ja que només es paguen els serveis que es lloguen.

El núvol segueix creixent, però de moment sembla que no plourà.

També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4303735/Les-dades-en-el-nuvol

¿Sirve el urbanismo tradicional para resolver los retos de nuestras ciudades? Se está produciendo la hibridación entre urbanismo sostenible y las tecnologías del conocimiento más innovadoras aplicadas a las urbes. La implementación del internet de las cosas da una nueva inteligencia en las ciudades. ¿Cuáles serán los valores éticos de las smart cities del siglo XXI?

L’atenció al client 2.0 és una estratègia interactiva, multicanal i proactiva de relacionar-se amb la clientela i oferir-li canals de participació i de resolució de problemes a través dels nous mitjans socials.

Con el microvoluntariado, diseñado para que los empleados puedan colaborar con ONGs desde su ordenador y en trabajos que requieran poco tiempo, se puede ayudar y a la vez mejorar el compromiso con la empresa, siempre que esté bien gestionado. Este artículo de Human Resource Executive Online cuenta los casos prácticos en la materia de UnitedHealth y Kraft.

En selección se utiliza cada vez más software que permite descartar automáticamente a candidatos que no cumplen los requisitos. Pero a veces la definición de dichos requisitos no está bien diseñada, y se pueden perder potenciales talentos por el camino, además de terminar perjudicando a la marca de empleo de la organización, según Workforce Magazine.

En demasiadas organizaciones se da un caldo de cultivo favorable para aquellos que invierten su jornada laboral en tareas inútiles sin valor. En apariencia están atareados en algo importante pero son todo lo contrario a la eficacia. Y su hiperactividad resulta estúpida.

Facebook, Twitter, LinkedIn, incluso Google, son términos que aún no manejan todas las empresas españolas y a priori se podría pensar que aún menos las más pequeñas; sin embargo, hay muchas de estas últimas que han encontrado en internet y las redes sociales la vía para potenciar su negocio y, encima, a bajo precio.

La capital catalana se ha convertido en la ‘smart city’ de referencia del Estado. En estos momentos Barcelona es la ciudad que más está apostando por la revolución del siglo XXI, la tecnológica.

El desconocimiento de la legislación respecto a la difusión de la propiedad intelectual de las marcas lleva a cometer delitos no intencionados. La marca es la principal responsable por el contenido publicado en sus perfiles en los medios sociales en los que está presente, incluso los subidos por terceros.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Jochen Doppelhammer, precursor de la identidad individual digital universal: "Estamos pasando del hardware al software; de tener toda la información, y con ella nuestra identidad en un smartphone o un ordenador personal, a tenerla en la nube sin depender ya de las operadoras de telecomunicaciones. Estamos migrando a la nube."

Federico Mayor Zaragoza, Presidente de la Fundación para una Cultura de Paz y exdirector general de la Unesco: "Considero muy atinada la iniciativa de seguir convirtiendo España - por su geografía, su diversidad cultural, su talante y hospitalidad, su excelente nivel sanitario (¡que no debe afectarse!), su gastronomía y su potencial científico - en “la California de Europa” con una inmensa atracción turística y de segunda residencia.

Luis Suárez viu i treballa a Gran Canària però treballa per IBM Madrid i el seu cap és als Estats Units. I a més fa gairebé 4 anys va decidir acomiadar-se del seu correu electrònic. Com es treballa amb aquestes distàncies pel mig i sense e-mails? La clau és un ús eficaç de les xarxes socials.

En aquest vídeo, que hem descobert gràcies al Twitter de Laura Rosillo , Luis Suárez explica que volia millorar la seva productivitat i es va adonar que es passava molt temps responent correus en comptes de treballant. Així que ja fa quatre anys va anunciar a tots els seus col·legues que abandonava l'ús de l’e-mail. Des de llavors el poden trobar en les xarxes socials.

I no és només una qüestió de gestió del temps. Les xarxes socials permeten compartir el coneixement de forma més ràpida però també més controlada: tu decideixes a qui inclous a cada xarxa social, i què publiques i comparteixes amb els teus contactes.

Un dels temes que ve tractant Luis Suárez al seu blog és la intranet social. És a dir, abandonar les intranets corporatives tradicionals que a la pràctica són un tauler d'anuncis per a l'empresa i acostar-se a la idea de xarxa social corporativa. Un espai virtual on els mateixos empleats puguin compartir idees o coneixement, fer les gestions que necessitin, crear grups de treball, mantenir reunions i fer formacions virtuals... En definitiva, una fórmula de relació en línia amb els companys i l'organització molt més directa i dinàmica que el correu electrònic. Això és el que ofereixen xarxes socials com ara Yammer.

Així que, serà cert que l’e-mail està morint com es ve dient des de fa un temps? Doncs sembla que encara no, encara que ens hi entossudim. Segons un estudi de l'any passat, cada dia s'envien 291.000 milions de correus electrònics a tot el món, gairebé el 90% no desitjat. Què fa falta per abandonar l'abús del correu i començar a utilitzar eines més directes i més pràctiques? Cal un canvi de cultura.

Luis Suárez, el protagonista del vídeo, té com sobrenom 'el hippy 2.0' i és un adepte de les xarxes socials des de fa temps. Però està clar que a moltes organitzacions no predominen encara els entusiastes com ell, perquè les xarxes triomfin en l'empresa s'han evidenciar els seus beneficis per a tothom i fins a quin punt poden faciliten les coses. Si no, ¿per què abandonar el ja familiar correu electrònic?

També caldrà un canvi de xip per part de moltes companyies: deixar de veure les xarxes com una amenaça a la productivitat de les persones o una pèrdua de temps i aprendre a usar-les com una eina més de treball que a més suposa major col•laboració, immediatesa, dinamisme, transparència...

No obstant això, com apuntava recentment el membre de la Comissió Consultiva de la nostra Fundació Boris Mir al seu blog, cal tenir clar quines eines digitals ens convenen. No és bo llançar-se a les xarxes socials sense abans saber què necessitem realment i què seria només una pèrdua de temps i energia. Cada persona i organització és diferent i té, per això, diferents necessitats en el món virtual.

La Universitat Pompeu Fabra, la Universidad de Jaén y la Universidad de Santiago de Compostela son los centros públicos más transparentes, según un informe de la Fundación Compromiso y Transparencia, que analiza por primera vez la visibilidad en la Web de las cincuenta universidades públicas españolas. Por contra La Menéndez Pelayo, la Jaume I de Castellón y la de Málaga son las que obtienen peores resultados.

Si bien el acoso laboral siempre ha existido y ha supuesto un reto para Recursos Humanos, ahora con las redes sociales y las nuevas formas de comunicación surge un nuevo problema a abordar: el ciberacoso. Diseñar una buena política de redes sociales es clave para evitarlo y para salvaguardar legalmente a la compañía, según Personnel Today.

Una empresa pide un grado de influencia (Klout) en las redes sociales igual o superior a 35 para un puesto de trabajo. De hecho, nadie sabe exactamente con qué fórmula se calcula el Klout, aunque según cuenta la empresa que hay detrás de su web, tiene en cuenta más de 400 variables de siete redes sociales diferentes.

Virginio Gallardo, el reconocido experto en redes sociales y gestión del cambio, bloguero y conferenciante, es el coordinador de un libro que analiza las nuevas herramientas clave de la innovación: la inteligencia colectiva, el software colaborativo y el líder transformador como gestor de cambios, propulsor del liderazgo distribuido y gestor de comunidades de innovación.

Antoni Gutiérrez-Rubí, asesor de comunicación: "Las empresas necesitan integrar personas autónomas que, próximas a sus ámbitos de desarrollo o interés, sean capaces de formar parte de redes abiertas. Son los knowmads, los artesanos del siglo XXI."

Las redes sociales corporativas son un instrumento clave para gestionar el conocimiento interno. Con estas redes mejora el clima laboral y se gestiona el conocimiento de la organización. Hay empresas que aún no se dan cuenta de que la información ya no se puede controlar, sino sólo gestionar.

El prestigio es como una pompa de jabón: es difícil crearlo pero muy fácil hacerlo añicos. Los comentarios y opiniones que circulan por la Red pueden causar mucho daño a las empresas. De ahí la importancia de cuidar la imagen que se quiere proyectar de una firma.

Durante los Juegos Olímpicos de Londres, la red de transporte público preveía acoger diariamente a un millón más de pasajeros de lo normal, así que la empresa de transportes de la capital británica pidió que la gente limitara sus desplazamientos al lugar de trabajo. Este artículo de una responsable de Unilever en Personnel Today redactado poco antes de que comenzaran los Juegos, examina qué pueden suponer medidas de este tipo en un cambio de mentalidad para el futuro del trabajo.