Català
Cerca per temes
Paraula clau de la Cerca: Resultats trobats: 786
Àrea de coneixement: Gestió del Coneixement Ordenar
Trobada Grup de Comunicació Interna (17/09/2015): Xarxes socials corporatives, palanca de canvi, productivitat i innovació

En aquesta jornada volem donar a conèixer experiències d'implantació de xarxes socials internes que no només permeten compartir el coneixement i identificar talent dins de l'organització, sinó que serveixen per millorar les relacions i per promoure la innovació. Serà amb Mireia Ranera, experta i referent en la transformació digital de les empreses, i amb els casos pràctics de Grup TCB i de Port de Barcelona.

Últimamente se habla y se escribe mucho sobre la caducidad o el agotamiento del modelo de formación tradicional en las organizaciones y sobre la necesidad de ceder el testigo a metodologías alternativas. Convencer de las bondades de estas últimas no parece ya necesario, ahora bien, ¿qué hace falta para hacerlas relevantes de verdad y conseguir dotarlas de un espacio acorde a su relevancia?

¿Qué hacer con quienes pasan de 50?

La Fundació ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que sostiene que el aumento de la edad media de las plantillas exige un replanteamiento del papel de los séniors en la empresa. Han colaborado en su elaboración Pau Juste, Vicegerente de Recursos Humanos de la UPF; Laura Rosillo, consultora en creación de comunidades y redes internas; y Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

José García Montalvo, Catedrático de Economía de la Universitat Pompeu Fabra: "Mucha gente tiene la impresión de que las nuevas máquinas sustituirán los empleos manuales pero esto es una visión equivocada. Los robots sustituyen cualquier tipo de trabajo rutinario tanto si es manualcomosi es intelectual. Es difícil sustituir a un bedel, un peluquero o a un cuidador de ancianos. De hecho un robot aún tarda unos 20 minutos en doblar una toalla."

La evolución demográfica es mucho más importante de lo que parece para la gestión de las personas en las organizaciones. Hay que tener en cuenta que supone un tema de largo plazo, que no afecta exclusivamente a España y que representa cambios cuantitativos y cualitativos.

El Campus Madrid de Google es el tercer espacio para emprendedores digitales, tras los de Londres y Tel Aviv, y su misión es apoyar a los emprendedores para que sus compañías se conviertan en globales, gracias a 30 espacios de 'coworking' y a la red de contactos que va a generar.

Àrees de coneixement: Motivació Gestió del Coneixement Entorn

Seat puso en marcha un programa de reconocimiento a la creatividad en 2006 y su cartera actual es de 260 patentes en vigor. En 2014 los trabajadores de la compañía presentaron 121 ideas innovadoras que se han traducido en 42 nuevas patentes de la marca.

VoloMetrix, una empresa estadounidense dedicada a crear analíticas de personas en el entorno laboral, ha desarrollado una métrica que mide el tiempo que un individuo demanda de sus colegas a través de emails y de reuniones presenciales. El objetivo es aumentar la productividad y mejorar la gestión de la jornada laboral. Entre otras cosas, sugiere emplear las comidas para solucionar conflictos laborales.

Permitir y fomentar que los profesionales tengan un tiempo dentro de su jornada laboral para desarrollar su propio proyecto es un canal para la creatividad y, además, es una de las opciones más eficaces para motivar y comprometer a la plantilla con los objetivos de negocio.

Huawei produce gran parte de sus equipos en el Centro de Fabricación de Songshan Lake, donde son los robots quienes supervisan el montaje. La empresa tecnológica china señala que su objetivo es que operario y máquina formen parte de un todo. Al entrar a su puesto de trabajo, los empleados deben indicar su estado de ánimo con imanes que recuerdan a emoticonos.

Se estima que la mitad de las personas que nacen hoy llegará a los 100 años de vida. Datos así llevan a pensar que la jubilación tradicional será cada vez más complicada para los jóvenes actuales. Sin embargo, según Fast Company en un contundente artículo, eso presenta algunas ventajas: la inclusión de seniors en el mercado laboral brindará oportunidades como la formación de equipos intergeneracionales en los que se trabajará compartiendo ideas y experiencias.

Coopetició

La coopetició és una estratègia de relació entre organitzacions que combina dinàmiques de cooperació amb dinàmiques de competició. El terme s’origina en el concepte win-win de la teoria de jocs (estratègies beneficioses per a tots els actors o joc de suma no nul·la). També parteix d’una concepció dels negocis entesos com un ecosistema on són possibles simbiosis oportunistes.

2a EDICIÓ Seminari Factor Humà (30/06/2015): "La gestió de l'edat: la segona carrera professional dels sèniors"

Després de l'èxit de la primera convocatòria fem un nou seminari sobre la propera i importantíssima transformació de les estructures demogràfiques de la nostra societat. Per neutralitzar l'efecte de l'envelliment haurem de proporcionar un entorn que permeti a totes les persones desenvolupar i utilitzar el seu potencial durant més temps. Tornem a comptar amb Laura Rosillo, coach digital independent a l'Observatori de l'Aprenentatge en la Madurescència, abordarem com repensar processos i recursos que millorin la productivitat i el compromís d'aquest col·lectiu amb l'organització.

El procés de digitalització de les empreses ha contribuït a repensar les pràctiques quotidianes de treball que, sense cap mena de dubte, s’han vist transformades. A banda dels canvis en els processos de treball, o inclús en la reformulació de les estratègies de negoci, el món digital afecta al benestar dels treballadors, tant des del punt de vista del seu rendiment laboral com del seu estat emocional.

Cada cop més, les relacions de les persones entre elles (ja sigui amb companys dins la mateixa empresa, clients, proveïdors, col·laboradors...) i amb el contingut estan mediades per l'ús de les tecnologies. Sabem que les emocions i l’afectivitat no són alienes a com ens relacionem amb aquest món tan digitalitzat, de fet, l’experiència dels usuaris amb les tecnologies determinen les pràctiques personals en l’entorn digital. Per aconseguir un entorn de treball amb hàbits i comportaments digitals útils i sans hem d’aconseguir que la vivència digital dels usuaris sigui positiva i que, alhora, hi hagi un benefici per a l’organització. Per aconseguir-ho cal que ens preguntem un seguit de qüestions que, sovint per evidents, obviem. Algunes d’aquestes preguntes són:Quins elements entren en joc quan ens relacionem amb el nostre entorn digital? Som eficients en les nostres relacions amb aquest entorn? Entenem bé aquesta relació? Ens provoca efectes negatius? Els hàbits digitals dels treballadors estan alineats amb la cultura i estratègia corporatives? Els hàbits digitals individuals aporten valor i coneixement al conjunt? Què passa quan patim estrès provocat per una mala gestió de les nostres pràctiques digitals? De manera molt senzilla, els elements bàsics que entren en joc quan ens relacionem amb l’entorn digital són quatre: les tecnologies, la informació, la comunicació i els espais  virtuals. Amb tot, les experiències que hi tenim poden ser positives o negatives.  Els discurs sobre les aportacions positives de la digitalització i de l’accés a la informació són prou conegudes, fins i tot a vegades mitificades.  Simplificant força, podem dir que el món digital ens permet accedir a infinitat de recursos d’informació, a dades, a intercanviar coneixement amb d’altres, a sociabilitzar-nos, a detectar oportunitats de negoci, a difondre la nostra marca i el nostre negoci, a monitoritzar la competència o a agilitzar processos de treball, entre d’altres.

Però a què hem de prestar atenció per a que tot plegat no se’ns giri en contra? S’ha demostrat que la immersió en l’espai digital pot tenir, també, certes connotacions negatives. És el que s’ha vingut a denominar com Intoxicació Digital. Per entendre una mica millor aquest concepte partirem d’una visió socio-tècnica, força clàssica, però que ens ajuda a fer-nos una idea bastant completa d’aquest fenomen. D’acord amb aquesta perspectiva, la intoxicació digital està originada per la conjunció de tres tipus de saturacions: la tecnològica, la informacional i la comunicativa. Sobre la saturació tecnològica o tecno-estrès en va parlar per primer cop Craig Brod al 1984 qui ho va definir com “una malaltia d’adaptació” causada per la incapacitat d’utilitzar les tecnologies d’una manera saludable. La complexitat de la tecnologia pot fer que un treballador se senti incompetent, els canvis d’eines i programaris o les innovacions tecnològiques a vegades generen sentiments d’angoixa i una certa inseguretat. La saturació tecnològica té lloc quan les funcionalitats d’una tecnologia o el conjunt de les tecnologies per realitzar determinades tasques esdevenen masses complexes per obtenir beneficis o no donen un suport real a les necessitats individuals.La saturació informacional té lloc quan una persona disposa de més informació que el seu temps disponible o la seva capacitat cognitiva per processar-la. El terme Intoxicació Informacional s’atribueix al futuròleg Alvin Toffler al 1967. L’investigador Ackoff, al 1967, ja apuntava que la presència d’informació rellevant era un dels problemes dels directius i de les empreses. Tot i així altres investigacions apunten que la sensació d’incertesa pel fet de no disposar d’una informació que es necessita, el sentiment de frustració quan els resultats d’una cerca d’informació no són els esperats o l’angoixa de no tenir informació suficient validada per prendre una decisió, provoquen un seguit d’emocions que poden tenir efectes negatius en el desenvolupament d’una tasca. La saturació comunicativa generalment s’origina a causa d’una tercera part. Té lloc quan una tercera part sol·licita l’atenció o coneixement d’un individu i aquest no té la capacitat de respondre en el temps i els terminis que caldria.  Meier, al 1963, va preveure una saturació en el flux de comunicacions al llarg del segle XX. En el context de les xarxes socials a Internet, la voluntat de pertànyer a un grup, de formar-ne part o el compromís de participar, fan que aquest flux comunicatiu s’incrementi.Quan aquests elements s’interrelacionen en un espai comú (el que anomenem un espai virtual) a més cal afegir l’existència d’unes normes, d'uns codis, d'uns processos, d'una cultura i d'unes pràctiques determinades que poden reduir o incrementar tant els efectes negatius com els positius de l’entorn digital. Tot plegat obliga a que els professionals de la informació i de la comunicació digital de les empreses (responsables de l’arquitectura d’informació de la intranet, de l’estratègia de posicionament web, o de la funció d’intel·ligència competitiva) juntament amb els tecnòlegs, dissenyin aquests espais, serveis i polítiques perquè els usuaris se sentin a “gust”, no es vegin desbordats o “intoxicats” i que els seus hàbits digitals contribueixin i aportin valor als objectius de l’organització.

 

Eva Ortoll, professora i investigadora del grup KIMO. Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (Universitat Oberta de Catalunya)

 

Las ideas de los empleados de la compañía alemana de tecnología Bosch permitieron ahorrar el año pasado 33,4 millones de euros, 0,2 millones de euros más que en 2013.

Entrevista de El Mundo a Joseph Reger, jefe científico (CTO) de Fujitsu: "Vivimos en un mundo en el que no sólo las personas están unidas. Hay gente que dice que el Internet de las Cosas es genial porque todo está conectado. Es cierto que es genial, pero no sólo porque conecta a las cosas, sino también los procesos."

La compañía elige un edificio singular para albergar su exposición virtual tras celebrar un ‘hackathon’. Unos 40 estudiantes de arquitectura de distintas universidades pasan el fin de semana encerrados en Barcelona trabajando contra reloj por equipos para poder ser los elegidos por Seat para diseñar las bases de lo que será el futuro museo virtual de la automovilística.

En Silicon Valley está surgiendo una nueva élite de ingenieros y pensadores que no solo quiere decidir lo que consumimos, sino también cómo vivimos. Pretenden cambiar el mundo y no piensan aceptar las reglas tradicionales. ¿Debemos pararles?

Los centros de 'coworking' viven una época de consolidación tras la burbuja de hace dos años y fomentan un nuevo modo de trabajar. En estos centros los profesionales no solo pagan por el espacio que ocupan sino que se relacionan en él con otros y colaboran, intercambiando ideas.

Smart. Internet(s): la investigación

El sociòleg francès i autor prolífic Frédéric Martel ens presenta una exhaustiva investigació sobre els usos d’Internet a més de cinquanta països diferents. Després de Cultura Mainstream i Global Gay, ara es proposa mostrar-nos una visió d’Internet allunyada dels tòpics i de les teories apocalíptiques. La seva aposta és clara: Internet no ens fa a tots més iguals, sinó que permet a cada país reafirmar-se en la seva cultura i en les seves particularitats.

Bàner

Navega per temes

Àrees de coneixement
Tags

Enquesta

Et permet la teva organització dedicar una part del temps a posar en marxa noves idees o projectes?
 

Calendari d'esdeveniments

Agost 2015
L M X J V S D
27 28 29 30 31 1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31 1 2 3 4 5 6