Català
Cerca per temes
Paraula clau de la Cerca: Resultats trobats: 837
Àrea de coneixement: Gestió del Coneixement Ordenar
Xarxes socials corporatives

Les xarxes socials corporatives són una evolució de les intranets que permet organitzar la comunicació i la circulació de la informació a partir de l'aplicació d'eines de compartició i col·laboració inspirades en les disponibles a les populars xarxes socials, per bé que amb l'accés restringit només per a persones empleades i altres stakeholders de l'organització.

La colaboración es el concepto de moda en cualquier entorno organizativo. Cada vez más empresas rompen las fronteras entre departamentos o unidades de negocio y promueven el intercambio de conocimientos y contactos. Pero, ¿qué sucede cuando el tiempo y esfuerzos que pones en ayudar a los demás restan productividad a tu propio trabajo? Harvard Business Review ofrece algunos consejos para que los líderes aprendan a reconocer, promover y distribuir mejor el trabajo colaborativo.

La inteligencia colectiva aspira a llevar el trabajo en equipo a un nivel más eficiente en el que, gracias a la tecnología y su refuerzo de los procesos críticos, los individuos puedan pensar juntos y encontrar soluciones. Sin embargo, las tecnologías facilitan y dificultan la atención; así la posibilidad de acceder a la información almacenada en una inmensa memoria y de comunicarnos con cualquiera prácticamente en cualquier parte nos distrae.

Entrevista de El País a Mark Klein, Investigador del Centro para la Inteligencia Colectiva del MIT: "La inteligencia colectiva te permite disponer de un abanico más amplio de herramientas cognitivas para resolver un determinado problema. Es el impacto de la sinergia de ideas. Imagine que yo tengo dos ideas y usted otras dos. Si no hablamos, tenemos dos cada uno. Si las intercambiamos podemos tener cuatro o veinte."

El reciente Foro de Davos ha puesto sobre la mesa el candente debate sobre el papel de la tecnología en el mercado laboral y la posibilidad de que esta anime la economía o por el contrario agrave la desigualdad. Las máquinas conllevarán una inevitable destrucción del empleo, pero habrá puestos de trabajo que siempre perteneceran al ser humano y su intrínseca capacidad para razonar y crear.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Edward Glaeser, catedrático de Economía Urbana en la Universidad de Harvard: "Aquí en Barcelona tienen excelentes centros de investigación de elite: deberían conectarlos con las empresas locales para emprender programas que creen empleo. Porque si no hay empleos, acabará por no haber dinero para financiar esos centros."

Àrees de coneixement: Gestió del Coneixement Formació Entorn
En defensa del error

Kathryn Schulz investiga los motivos de que nos resulte tan gratificante estar en lo cierto y tan irritante equivocarnos, y cómo esta actitud erosiona nuestras relaciones con familiares, compañeros de trabajo, vecinos e incluso otros países. Recurre a pensadores como San Agustín, Darwin, Freud, Gertrude Stein, Alan Greenspan o Groucho Marx para proponer una nueva forma de entender las equivocaciones. El error es a la vez un don y algo adquirido, algo que puede transformar nuestra visión del mundo, nuestras relaciones y a nosotros mismos.

Toolea

Toolea és un entorn de treball online per la gestió del treball en equip que permet compartir arxius, crear, gestionar tasques i conversar amb companys a través d’un xat privat. Aquesta plataforma també ofereix un calendari compartit entre tots els membres de l’equip per estar al corrent d'allò que esdevé a l’empresa.

¿Y si te dijéramos que el iceberg con el que chocó el Titanic podría también haber salvado a muchos de sus pasajeros? Pues no es una idea tan descabellada. Estamos acostumbrados a percibir los objetos a partir de sus usos cotidianos y pasamos por alto que algunas de sus características nos pueden ayudar a resolver otros problemas. Harvard Business Review habla de los sesgos cognitivos y de técnicas para superarlos como el brainswarming: un guiño al concepto de la inteligencia de enjambre y que da una vuelta de tuerca al brainstorming.

Àrees de coneixement: Motivació Gestió del Coneixement

El movimiento implica la posibilidad de equivocarse, pero es la única manera de enriquecer el intelecto y fomentar la creatividad. Nosotros mismos somos nuestro mayor rival, pero una vez derrotado, superar los obstáculos que vienen de fuera es relativamente más sencillo.

La revolución digital acabará con trabajos hasta ahora impensables, según afirma Jordi Serrano, fundador de la consultora Future4Work y miembro de la Comisión Consultiva de la Fundació Factor Humà. Aquellos trabajos que más sufrirán serán sobre todo los manuales. Aun así hay tareas que parecen inmunes a las transformaciones laborales, como la de CEO o programador.

Los expertos reivindican el alto valor añadido del personal experimentado, para quienes supone un mayor esfuerzo encontrar empleo al llegar a los 45 años. La diversidad de perfiles es una de las claves del éxito de la empresa actual, que debe combinar la presencia de jóvenes y mayores, pues poseen valores característicos y diferentes.

Los robots y los sistemas de inteligencia artificial podrán desempeñar prácticamente la mitad de los empleos disponibles en Japón para 2030, según un informe publicado por el centro nipón de estudios Nomura Research Institute.

Jubilarse de forma escalonada, paulatinamente, es lo más saludable. Algunos estudios previenen sobre los efectos que tiene abandonar la vida intelectual y la actividad profesional de forma repentina.

Cómo identificar nuevas oportunidades de negocio

La Fundació ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que sostiene que la figura del intraemprendedor tiene cada día más fuerza en la propia organización para desarrollar la innovación desde la base. Han colaborado en su elaboración: Cathy Paredes, Socia Fundadora de Human Software; Fran Chuan, Socio Fundador de Dícere; Manuel Jiménez, Director General de la filial española de Rittal; y Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Las empresas requieren que su capital humano tenga carácter multidisciplinar, no obstante la transmisión de conocimiento específico por parte de cada recurso humano puede contribuir a la mejora tanto de procesos como de resultados en el desarrollo de cualquier proyecto. El artículo presenta una propuesta metodológica fundamentada en el ejercicio de la investigación personal como método de enriquecimiento del capital humano en la empresa.

‘Valor Afegit’: Treball automàtic, la nova revolució laboral

La introducció de les noves tecnologies a les empreses i l’automatització dels processos més tècnics posa en dubte la presència de moltes persones en el futur escenari laboral. Quin paper jugaran els professionals? Poden les màquines desenvolupar totes les tasques que realitzen els humans? Aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya que, entre altres va comptar amb la participació de Josep Salvatella, membre de la Comissió Consultiva de la nostra Fundació, presenta possibles respostes a aquestes preguntes i dibuixa el panorama futur fruit de la relació entre digitalització i societat.

L’ús de les noves tecnologies s’ha convertit en una pràctica quotidiana tant en l’àmbit professional com personal i ha permès la simplificació de moltes tasques dins les empreses. La mecanització de les feines ha estat un procés continu des de la Primera Revolució Industrial i els canvis progressius que introdueixen Internet i la digitalització són comparables a aquells que van comportar grans descobriments com ara l’electricitat i el petroli. Però al mateix temps aquesta revolució planteja algunes qüestions encara no resoltes: Maten les noves tecnologies els llocs de treball? A qui beneficien tots els guanys de productivitat que aporten les màquines?

Daniel Raventós, professor de sociologia de la Universitat de Barcelona, es repeteix les mateixes preguntes i afirma que per establir un repartiment proporcional dels beneficis de la productivitat l’única solució resideix en la legislació. Però el problema és que la legislació econòmica  que hi ha hagut en els últims 30 anys ens porta a realitats com les que descriu l’informe Riqueza: tenerlo todo y querer más elaborat per Oxfam: l’any que ve l’1% més ric del món tindrà la mateixa riquesa que l’altre 99%.

Com està incidint aquest augment de la productivitat a les feines? Un estudi d'Oxford ha analitzat els efectes de la digitalització en 700 categories laborals dels Estats Units. La conclusió és que un 47% d’aquestes feines estaran afectades i en risc de desaparèixer. Els col·lectius més afectats són administratius, comercials, treballadors de serveis i tècnics de gestió. Aleshores, quins perfils professionals requerirà aquesta vida moderna on màquines i ésser humans treballaran braç a bracç? És a dir, aquells que aporten una de les principals mancances de les màquines: la percepció i la intel·ligència social i creativa.

Ricard Alfaro, president de l’Associació de Directius de Recursos Humans, dibuixa el futur laboral de les empreses com un rellotge de sorra: a la base cada cop tindrem més posicions manuals amb poca formació i baix salari; a la part de dalt es situarà la gent qualificada i amb altes capacitats digitals, que fins i tot podrà escollir on anar a treballar; i a la part del mig, la més estreta, es trobarà el gran gruix de tècnics i administratius que són els que desenvolupen tasques més susceptibles de ser substituïdes per la informàtica. Ens trobem davant d’una classe mitjana laboral que s’anirà reduint i pot acabar per desaparèixer.

En contraposició als qui preveuen que la digitalització provocarà un increment de l’atur i substituirà les feines manuals, Josep Salvatella, conseller delegat de Roca Salvatella i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà, no imagina un escenari futur apocalíptic sinó que creu que apareixeran nous models d’oportunitat, tot i que no hem de perdre de vista que estem just al mig d’una revolució i, com a tal, implicarà canvis.

L'Hospital Sagrat Cor de Barcelona és un exemple de la introducció de les noves tecnologies a l’àmbit laboral. Recentment ha implantat al seu vestíbul màquines que gestionen el flux de pacients i que els faciliten papers amb un codi de torn segons l’hora de la visita. Ara, però, l’espai que ocupaven abans els administratius a cada planta és buit. Xavier Mate, director d’Hospitals Quirón Salud, indica que s’ha produït una migració del personal i que els administratius juguen ara un altre paper més relacionat amb la formació i assessorament del pacient. Tot i així fonts sindicals indiquen que aquests canvis han comportat una reducció del 30% de la plantilla. Per a Mate la construcció d’una xarxa informàtica que faciliti la gestió diària és tan important com els subministres bàsics.

Mate afirma també que la digitalització ha comportat guanys en prestacions i seguretat, però no un estalvi dels recursos, que ara es destinen a una altra cosa. Salvatella corrobora que la tecnologia no permet una optimització dels recursos, però és indispensable invertir-hi i estar actiu en la digitalització per aconseguir sobreviure en el nou entorn.

Sigui quin sigui el futur de la conjunció entre màquines i persones, la clau resideix en la col•laboració i l’equilibri just entre ambdues parts, on les primeres aportaran velocitat als processos més tècnics i feixucs i les segones la seva capacitat intrínseca: el component humà.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/treball-automatic-la-nova-revolucio-laboral/video/5564058/

Antes de construir la ruta hacia la innovación hay que plantearse una serie de preguntas, pues como señala el reputado cocinero Ferran Adrià, para poder avanzar y crear hay que cuestionarlo todo. En primer lugar tenemos que saber quiénes somos, hacia dónde queremos ir y para qué queremos innovar.

La primera generación del siglo XXI, los nacidos entre 1995 y 2010, se incorporará al mercado en cinco años. Con este grupo, bilingüe y autónomo en su aprendizaje, llega la era de la transparencia y la diversidad. Tienen una gran capacidad para entender y analizar información compleja y para ellos compartir la información es lo más importante, en vez de mantenerla en secreto.

Las empresas tradicionales de gran tamaño intentan emular el modelo de éxito de la gestión en las nuevas firmas innovadoras. La farmacéutica Sanofi y Affinity Petcare son ejemplos de organizaciones que apuestan por los cambios, que siempre tienen que venir desde abajo y sin dejar de lado una estrategia sólida.

Bàner

Navega per temes

Àrees de coneixement
Tags

Enquesta

Et permet la teva organització dedicar una part del temps a posar en marxa noves idees o projectes?
 

Calendari d'esdeveniments

Febrer 2016
L M X J V S D
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 1 2 3 4 5 6