Se puede crear empleo, si se quiere. ¿Dónde? En cualquier sector, incluso los más tradicionales, miren sino empresas españolas como Inditex y Mercadona. Sin embargo, los grandes nichos de empleo futuro son sanidad, educación, dependencia y las TIC.

La alfabetización digital en redes sociales se está convirtiendo muy rápidamente en una fuente de ventaja competitiva. En este artículo de McKinsey Quarterly se explica a través del ejemplo de los ejecutivos de General Electric, cómo mantener al día en este asunto a la organización y a todos sus integrantes.

Les comunitats de pràctica (CoP) són una eina de gestió del coneixement que estimula la formació de grups organitzats a fi de desenvolupar el coneixement d’un àmbit especialitzat on les persones integrants es comuniquen aprenentatges, eines i experiències mitjançant una reflexió compartida, estructurada i limitada en el temps sobre qüestions pràctiques.

A la vista de la evolución tecnológica, el empresario se ve obligado a plantearse la transformación digital en los tres grandes ámbitos de su organización –administrativo-financiero, productivo y comercial– para no perder clientela e, incluso en el límite, a quedarse fuera del mercado. Sin embargo, el momento para hacer la transformación no parece ser el mejor.

Mucho se habla, en tiempos de crisis y recortes, de la necesidad de formentar la I+D como garante de crecimiento del Estado. Ahí la Universidad juega un papel protagonista. La innovación universitaria le come terreno a la empresa privada en iniciativa patentadora y representa ya el 15,4% de las solicitudes.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Michel Bauwens, pionero de la economía distributiva; preside la Fundación P2P: "Ya no hay centro ni jerarquía: nadie manda ni cobra por dónde está ni por el cargo que ocupa. Todos aportamos un valor a una red de iguales que nos lo devuelve aumentado."

Los empresarios coinciden en que se ha demostrado que podemos ser competitivos hasta en la actual coyuntura y salir de la crisis si hay voluntad política para apoyar la reindustrialización.

El Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és una de les infraestructures per a la investigació més importants de Catalunya, però fins ara ha tingut poc impacte mediàtic perquè el servei que dóna quedava molt circumscrit a l’àmbit científic. La novetat ara és que la seva relació amb l’empresa privada comença a donar fruits. Aquest breu reportatge de Valor Afegit de TV3 ens parla d’un dels seus clients, Iproteus, un spin-off universitari de la UB, exemple de les possibilitats que ofereix la col·laboració efectiva universitat-empresa.

“Un sincrotró es pot definir com un microscopi molt potent, perquè aconsegueix donar detalls i observar la matèria amb unes dimensiones tan petites como poden ser una cèl·lula, un vidre, una proteïna o un ADN”, explica la directora del Sincrotró Alba, Caterina Biscari.El projecte del Sincrotró Alba es va inaugurar oficialment al març de 2010, i fins ara ha tingut sobretot usuaris provinents de les institucions públiques que han pogut avançar en investigació bàsica, aquella que servirà més endavant per arribar a desenvolupar nous productes. El Govern d’Espanya i la Generalitat van finançar aquest gran projecte a parts iguals; una iniciativa que per mantenir-se en marxa necessita uns 17 milions d’euros anuals. De moment, pel nivell d’activitat que ha assolit té assegurat el finançament fins al 2022. Tot i així, el Sincrotró també ha rebut el fort impacte de la crisis econòmica, que ha afectat especialment l'activitat investigadora. És per això que trobar altres fonts de finançament, com ara obrir-se al sector privat, és fonamental. Un dels clients més interessants que han aconseguit recentment és Iproteus, un spin-off universitari que va sorgir a partir del Institut de Recerca Biomèdica de la UB i que vol traslladar al mercat les investigacions acadèmiques. “Nosaltres desenvolupem fàrmacs. Per veure com funcionen és fonamental fer servir el Sincrotró, perquè ens permet conèixer la seva estructura. Un cop la coneixem els podem modificar i millorar, per exemple, perquè siguin menys tòxics o perquè puguin arribar al cervell”, afirma Teresa Tarragó, directora general d’Iproteus. Biscari opina que un client com Iproteus encaixa perfectament amb els objectius pels quals es va fer el Sincrotró: “La investigació que fan sobre fàrmacs és molt interessant. És un dels motius pels quals es construeix un sincrotró, per fer investigació en farmacologia”.Abans, el sincrotró que hi havia més a prop d’Iproteus era un de Grenoble (França). Ara, en canvi, la tècnica la tenen al costat de casa i, a més, amb unes prestacions capdavanteres en la tecnologia mundial. Al mateix temps, el fet de ser l’única instal·lació d'aquestes característiques al sud d’Europa la converteix en un element estratègic per arribar a clients de Portugal i el Marroc. El pacte entre l’spin-off de la UB Iproteus i el Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és un exemple més de les iniciatives que s’estan duent a terme per apropar l’àmbit universitari a l’empresa. La UAB ja fa temps que desenvolupa projectes d’innovació en l’entorn del seu Pruab (Parc de Recerca de la UAB), on el passat desembre es va celebrar la primera edició del Open Science & Innovation Forum, que pretén fomentar els acords entre centres de recerca universitaris i empreses. També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4481971/Sincrotro-Alba-obert-a-les-empreses

Durant segles la nostra societat ha actuat amb una visió molt poc encoratjadora de la naturalesa humana: sempre hem pensat que som egoistes. En conseqüència, les nostres estructures socials han sigut construïdes sobre la base del propi interès. Tanmateix i segons l’obra de Yochai Benkler, durant la darrera dècada aquesta fal·làcia ha començat a esfondrar-se a mesura que centenars d’estudis han demostrat que la majoria de la gent coopera molt més del que crèiem.

La intraprenedoria és un sistema de gestió i planificació que estimula el sorgiment de l’esperit emprenedor dins les organitzacions, de manera que es generin i s’aprofitin les idees innovadores d’individus o grups amb visió empresarial per desenvolupar noves oportunitats de negoci.

Las comunidades de clientes podrían convertirse en una puerta de entrada de talento nuevo para tu organización. Una buena comunidad corporativa con mensajes coherentes para todos debería incluir al talento y también a los stakeholders. Personnel Today nos habla sobre la creciente convergencia que se está dando entre las redes sociales de clientes y de empleados.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Nicholas Negroponte, fundador del Media Lab del MIT y de la revista 'Wired'; gurú digital: "La tecnología no provoca paro. Sólo sustituye a los empleados sustituibles por una máquina, pero a la vez crea nuevos empleos que requieren más formación, talento y ganas."

La gestión de la comunicación es claves siempre pero en tiempos de crisis como los que estamos atravesando, puede marcar la diferencia entre la supervivencia y el fracaso empresarial. La correcta definición de productos, acordes con las nuevas necesidades de clientes y consumidores, una impecable atención y servicios de cuya calidad no quepa duda, son las máximas en las que cualquier empresario responsable no escatima esfuerzos.

La incapacidad para desconectar ya no sólo afecta a altos ejecutivos estresados, sino que es una maldición del mundo moderno que también influye en niños, adolescentes y adultos. En este libro veremos quiénes son, de dónde surgen y qué ganan con todo esto los gurús de las redes sociales y de las nuevas tecnologías.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Jordi Romañach, periodista: "Ten el móvil en silencio en comidas y reuniones. Al llegar a casa, desconéctalo y no lo cargues en el dormitorio. No cuelgues fotos demasiado personales. Actúa como adulto. Regala tu tiempo a tu hijos, no gadgets caros... Y, sobre todo, aprende a vivir."

El MOOC (massive online open course) llega a España. A partir del próximo mes de septiembre se podrán seguir tres cursos gratuitos por internet sobre Egiptología, Cálculo Matemático e Histología impartidos por profesores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La Universitat de Girona y la Pompeu Fabra introducen este trimestre en Catalunya los MOOC, cursos gratuitos 'on line'. En septiembre, la Autònoma de Barcelona impartirá otros tres cursos. La fórmula, sin embargo, despierta reticencias en algún sector de la comunidad universitaria.

Un gran número de universidades de todo el mundo -incluyendo Harvard y el MIT- se han sumado a la iniciativa MOOC (Massive Open Online Courses) y han abierto cursos gratuitos de diferentes campos de conocimiento. A estas alturas ya cuentan con miles de estudiantes de todo el mundo.

Com podem millorar l'entesa entre persones treballadores d'edats i vivències diferenciades? Com evitar la pèrdua de coneixement quan les persones sèniors marxen? Per respondre a aquestes i a altres preguntes vam organitzar una sessió de benchmarking amb Daniela Noethen, professora adjunta del departament de Direcció de Persones i Organització d'ESADE i experta en la matèria, i vam conèixer l'experiència de Fundació "la Caixa" i la d'un rellevant projecte de mentoring.

La búsqueda de información de salud en la Red se ha duplicado en los últimos diez años. El usuario pide más de lo que los sistemas actuales le brindan, como el acceso a su historia clínica electrónica (HCE).