Català
Cerca per temes
Paraula clau de la Cerca: Resultats trobats: 557
Àrea de coneixement: Comunicació Ordenar
Marca de treball 2.0

La gestió de la marca de treball 2.0 és la implementació de pràctiques que se serveixen de les TIC i les xarxes socials per tal de caracteritzar la nostra organització com a bona empleadora, diferenciant-la i mostrant els atributs que la converteixen en un lloc desitjable on treballar tant per a les actuals com potencials persones treballadores. Una marca de treball inclou els valors corporatius, el sistema de gestió, model de relacions laborals, polítiques i comportaments.

Compromiso y resultados

La Vanguardia ha dedicado un artículo dentro del suplemento Dinero del 26 de mayo de 2013 al Manifiesto Factor Humà de las organizaciones comprometidas con el valor de las personas. Cuenta con las aportaciones de Pilar Jiménez, Directora de Recursos Humanos y Organización de Grup Marítim TCB, y de Pau Juste y Anna Fornés, Presidente y Directora de la Fundació Factor Humà.

La alfabetización digital en redes sociales se está convirtiendo muy rápidamente en una fuente de ventaja competitiva. En este artículo de McKinsey Quarterly se explica a través del ejemplo de los ejecutivos de General Electric, cómo mantener al día en este asunto a la organización y a todos sus integrantes.

Una fusión o adquisición genera necesariamente unas sinergias al compartir departamentos, proveedores y clientes, además de crear unas duplicidades de puestos de trabajo que habrá que gestionar. Según el teórico de Recursos Humanos, Alain Martín Molina, una auditoría de RH se convierte en una pieza clave para lograr que, más allá de los aspectos cuantitativos de la fusión o adquisición venidera, ésta llegue a buen puerto.

La química de les relacions

Les relacions es creen, es destrueixen i es transformen. Amb aquesta idea comença el llibre La química de les relacions, escrit per Ferran Ramon-Cortés, i que explica quins aspectes ajuden a enfortir les relacions o a destruir-les a través d’històries reals que exemplifiquen bona part dels sentiments i situacions que fan evolucionar les connexions interpersonals.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Comunicació

Con la crisis, el glamour ha pasado a mejor vida. En su lugar, se estila la cercanía al comprador, tocar su fibra sensible y, para conseguirlo, qué mejor que usar a los propios trabajadores para contar las bondades de los productos que ellos mismos fabrican, en un alarde de compromiso con el empleo cuando la cifra de parados supera ya los seis millones.

A la vista de la evolución tecnológica, el empresario se ve obligado a plantearse la transformación digital en los tres grandes ámbitos de su organización –administrativo-financiero, productivo y comercial– para no perder clientela e, incluso en el límite, a quedarse fuera del mercado. Sin embargo, el momento para hacer la transformación no parece ser el mejor.

Per què no es pot treballar bé a l’oficina?

La notícia recent de que la màxima responsable de Yahoo! ha decidit acabar amb el teletreball a la seva empresa ha encès el debat sobre els seus avantatges i inconvenients. Malgrat que molts beneficis del treball a distància semblen demostrats, alguns experts també consideren que pot provocar aïllament social i afectar negativament a la creativitat. Aquest no és el parer de Jason Fried, fundador de 37signals: en motiu del debat recuperem la seva conferència TED sobre els problemes que segons ell ocasiona treballar a l’oficina.

 

La CEO de Yahoo!, Marissa Mayer, recentment va donar un pas inesperat i molt controvertit per a la seva empresa: va ordenar els teletreballadors que tornessin a l’oficina. La notícia ha tornat a encendre el debat sobre els suposats efectes positius de treballar des de casa . Per aquest motiu recuperem una interessant conferència TED de l’any 2010 on Jason Fried defensava justament la idea contraria a la de Mayer.

Fried, cofundador de l’empresa d’aplicacions web 37signals de Chicago, explica perquè els treballadors són poc productius a les oficines. Segons Fried, les organitzacions fan una mala inversió en gastar-se molts diners en construir un lloc de treball físic. Durant deu anys aquest empresari va preguntar a diversos treballadors: “On aniries si haguessis d’acabar alguna cosa important de la feina?”, i va descobrir que la gran majoria no deien mai que anirien a l’oficina. Tal i com Fried explica, un dels grans problemes que comporta el treball en presència són les interrupcions constants. Un exemple d’això és que els professionals de sectors creatius com ara dissenyadors, escriptors o enginyers, solen treballar des de casa perquè necessiten llargs períodes de temps sense interrupcions, un tranquil·litat que segons Fried afirma, és molt difícil de trobar a moltes organitzacions.

Fried és gerent de la seva empresa però no té problemes per reconèixer que els principals responsables d’aquestes interrupcions són els directius. Parla dels M&M (Managers&Meetings), dels caps i de les reunions, com els principals elements causants de la pèrdua de temps a l’oficina; coses que no hi ha fora i, segons ell, una bona raó per la qual la gent és més productiva des de qualsevol altre lloc. Apunta que una reunió d’una hora amb 10 assistents són 10 hores de treball productiu perdudes, quan la majoria de reunions es podrien fer només amb 2 o 3 persones.

Fried fa un paral·lelisme molt interessant entre la feina i el descans. Segons explica, les hores de son passen per diverses fases i, per arribar a les fases més profundes i reparadores, primer cal passar per les superficials. Però si s’interromp el son i ens despertem hem de tornar a començar el procés des del principi; no podem continuar des d’on ho havíem deixat. Així doncs, amb la feina passaria una cosa semblant: no es possible dur a terme una feina gaire aprofundida ni completa amb interrupcions constants per culpa de reunions innecessàries o de caps pesats.

Les visions de Mayer i la de Fried exemplifiquen dues visions sobre el teletreball o treball flexible que conviuen actualment. Els detractors d’aquestes formes d’organització apunten que treballar des de casa pot produir aïllament social i dificultats per separar la vida professional de la personal. També consideren que pot afectar negativament a la creativitat i al compromís dels treballadors amb l’empresa. És el cas de Marissa Mayer, que per justificar la seva decisió va afirmar que algunes de les millors idees sorgeixen de les discussions de cafeteria amb els companys, de conèixer gent nova i de les reunions improvisades. “Hem de ser un sol Yahoo!, i això comença per estar físicament junts”, va afirmar.

D’altra banda, els efectes positius del teletreball en la productivitat semblen haver estat comprovats per estudis com el de la Stanford University que indica que els treballadors des de casa són un 13% més productius i mostren un major grau de satisfacció. Contra l’argument d’alguns directius que defensen que a casa hi ha més distraccions que a l’oficina, Fried explica que les distraccions a la llar són voluntàries i que, per tant, cada treballador pot gestionar-les en favor seu, tot creant una estratègia de treball/descans. Mentre que, en canvi, les distraccions de la feina són externes, no són planejades i per tant no es poden evitar.

Tanmateix, cal remarcar que aquests dos models d’organització no són excloents entre si. Moltes organitzacions donen valor als avenços tecnològics i a la flexibilitat sense deixar de banda completament el treball presencial. El debat per ara segueix obert. Potser els futurs resultats de Yahoo! després del seu sobtat canvi de model organitzatiu aportin llum a la qüestió.

 

Accés a la conferència de Jason Fried a la pàgina web de TED (amb subtítols en castellà): http://www.ted.com/talks/jason_fried_why_work_doesn_t_happen_at_work.html

Las alianzas entre Recursos Humanos y Marketing están evolucionando, a medida que las organizaciones reconocen su gran potencial para lograr un impacto positivo en iniciativas de reclutamiento, compromiso y branding. Human Resource Executive Online nos habla de casos de éxito en este tipo de asociaciones como los de Lincoln Financial Group o la multinacional de la consultoría Aon.

Invertir en redes sociales no es una opción para las empresas. Es una obligación. Una inversión por supervivencia, de futuro. Algo que los clientes exigen a las compañías y que éstas deben incorporar para comunicarse con ellos, para ser más eficientes y más innovadores.

Las comunidades de clientes podrían convertirse en una puerta de entrada de talento nuevo para tu organización. Una buena comunidad corporativa con mensajes coherentes para todos debería incluir al talento y también a los stakeholders. Personnel Today nos habla sobre la creciente convergencia que se está dando entre las redes sociales de clientes y de empleados.

La gestión de la comunicación es claves siempre pero en tiempos de crisis como los que estamos atravesando, puede marcar la diferencia entre la supervivencia y el fracaso empresarial. La correcta definición de productos, acordes con las nuevas necesidades de clientes y consumidores, una impecable atención y servicios de cuya calidad no quepa duda, son las máximas en las que cualquier empresario responsable no escatima esfuerzos.

Dieta digital

La incapacidad para desconectar ya no sólo afecta a altos ejecutivos estresados, sino que es una maldición del mundo moderno que también influye en niños, adolescentes y adultos. En este libro veremos quiénes son, de dónde surgen y qué ganan con todo esto los gurús de las redes sociales y de las nuevas tecnologías.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Jordi Romañach, periodista: "Ten el móvil en silencio en comidas y reuniones. Al llegar a casa, desconéctalo y no lo cargues en el dormitorio. No cuelgues fotos demasiado personales. Actúa como adulto. Regala tu tiempo a tu hijos, no gadgets caros... Y, sobre todo, aprende a vivir."

La mayoría de los profesionales siente pereza ante estas convocatorias, porque con frecuencia son improductivas. Para tener juntas efectivas debes contar sólo con los participantes más adecuados y predispuestos, definir bien el tema a tratar y realizar luego un seguimiento.

Las empresas comienzan a valorar tímidamente el potencial de los nuevos canales para desarrollar su negocio y sacarles el máximo provecho. Según los expertos, las redes sociales no deben considerarse como un canal de publicidad sino de comunicación.

Àrees de coneixement: Tecnologia i sistemes Comunicació
Pregunting

En este libro Antonio Moar nos enseña a utilizar las preguntas para conseguir determinados comportamientos de los equipos, para gestionar mejor la información dentro de la empresa, para conseguir mejores resultados y, sobre todo para conocerse mejor uno mismo y ser un mejor líder.

Hacer tuits desenfadados desde una cuenta corporativa de tu empresa puede ser un modo original de construir una marca próxima para tus clientes. En Financial Times nos muestran algunos casos de éxito pero también nos dan algunos consejos sobre los aspectos que hay que tener en cuenta antes de empezar a bromear por Twitter.

Àrees de coneixement: Tecnologia i sistemes Comunicació

La búsqueda de información de salud en la Red se ha duplicado en los últimos diez años. El usuario pide más de lo que los sistemas actuales le brindan, como el acceso a su historia clínica electrónica (HCE).

2a edició Seminari Factor Humà (26/02/2013): Comunicar per construir millors relacions

Donat l'èxit de la primera edició d'aquest seminari, t'oferim una segona: comptem amb l'expert en comunicació Ferran Ramon-Cortés en què ens explicarà la comunicació interpersonal com a habilitat determinant en la carrera professional. Combinarà exercicis pràctics i experimentació amb punts de partida per a la reflexió conceptual. La jornada va dirigida a persones que vulguin millorar les seves habilitats comunicatives i/o interessades en desenvolupar les relacions interpersonals dins dels seus equips.

Àrees de coneixement: Desenvolupament personal Comunicació

Newsletters

REGISTRA'T gratuïtament i rep els nostres butlletins amb notícies i idees en Recursos Humans

Navega per temes

Àrees de coneixement
Tags
Bàner
Bàner
Bàner

Enquesta

Veus possible que a Espanya s'aprovi una limitació salarial dels directius, a l'estil de l'aprovada a Suïssa?
 

Calendari d'esdeveniments

Juny 2013
L M X J V S D
27 28 29 30 31 1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30