Català
Altres Serveis Butlletins Nexes
Cerca per temes
Paraula clau de la Cerca: Resultats trobats: 642
Àrea de coneixement: Comunicació Ordenar

Los chismes y rumores forman parte del tejido de la vida laboral: entretienen, informan y conectan a la gente, pero también pueden arruinar reputaciones, destruir la confianza, crear malas actitudes e incluso reducir la productividad. Según Financial Times, lo que distingue a las consecuencias útiles de las perjudiciales del cotilleo es la intención que hay detrás de lo que se dice, cómo se percibe la información y se actúa ante ella y la cantidad de tiempo permitido para que se difunda y amplifique.

Àrees de coneixement: Motivació Comunicació
Trobada Grup de Comunicació Interna (17/09/2015): Xarxes socials corporatives, palanca de canvi, productivitat i innovació

En aquesta jornada volem donar a conèixer experiències d'implantació de xarxes socials internes que no només permeten compartir el coneixement i identificar talent dins de l'organització, sinó que serveixen per millorar les relacions i per promoure la innovació. Serà amb Mireia Ranera, experta i referent en la transformació digital de les empreses, i amb els casos pràctics de Grup TCB i de Port de Barcelona.

Los ‘e-mail’ de trabajo, según los expertos, deben responder a ciertas normas de prevención. La norma básica que se debe seguir es redactar los correos de forma que si se hicieran públicos nada de lo que aparezca en ellos pueda avergonzar a quien lo escribió.

Àrees de coneixement: Tecnologia i sistemes Comunicació

El 70% de las compañías españolas solo tienen una presencia testimonial en internet. Telecomunicaciones y banca han sido los primeros sectores en ver el potencial de estos nuevos canales y muestran mayor disposición a atender a los clientes a través de Twitter y Facebook.

Marca la diferencia

Marca la diferencia descriu un itinerari cap a la construcció d’una marca personal que s’inicia en la formulació d'una promesa, l'obertura al canvi i la reprogramació personal. El següent estadi és una acurada planificació i una estratègia de posicionament. El llibre també inclou consells pràctics sobre aspectes molt concrets: la importància de la mirada en una entrevista, la cura de l’aspecte exterior o recomanacions sobre com redactar un CV.

Tener un currículum brillante no es siempre garantía de éxito, pues en la selección pesan también los intangibles. La solución es autodiagnosticarse para conocer los talentos que nos diferencian del resto y también nuestros puntos débiles. Esta es una de las múltiples enseñanzas que pudieron aprender los más de 800 jóvenes que asistieron al Fórum Impulsa de Girona.

Relaciones que funcionan

Cómo entenderte hasta con tu peor enemigo. Este sería el mayor éxito a conquistar en las relaciones sociales y es el subtítulo de Relaciones que funcionan, escrito por Ferran Ramón-Cortés y Álex Galofré. Una herramienta para conocer mejor a los demás, ajustar nuestra relación con ellos y, de esta forma, evitar malentendidos y conflictos.

El 'bridge building' es uno de los métodos que las empresas pueden poner en práctica para mejorar la comunicación entre departamentos y, en definitiva, la productividad entre sus equipos. No es la única fórmula y todas van dirigidas a fomentar la confianza y el compromiso.

Àrees de coneixement: Lideratge i gestió Comunicació

Deloitte ha publicado su décima memoria anual de responsabilidad corporativa en formato multimedia y accesible conforme a los criterios de la versión 4 de la guía del Global Reporting Initiative (GRI). De forma visual y directa, la memoria de 2014 recoge los principales indicadores de gestión que cuantifican el impacto de Deloitte en los diversos ámbitos en donde realiza actividades.

Los expertos recomiendan eludir hablar de ciertos temas en el trabajo como problemas familiares o de salud, posturas religiosas o tendencias políticas. Tampoco se deben enunciar opiniones negativas sobre compañeros de trabajo o anteriores empleos, pues esto puede conllevar a una pérdida de confianza.

Inditex, Mercadona, Santander, Repsol y Telefónica son las empresas españolas líderes en reputación según el informe Merco publicado recientemente. También ocupan un lugar en el ranking organizaciones asociadas a la Fundació Factor Humà como Caixabank, La Fageda, DKV Seguros, Leroy Merlin, Grupo Damm, Agbar, Abertis, everis y Desigual.

El procés de digitalització de les empreses ha contribuït a repensar les pràctiques quotidianes de treball que, sense cap mena de dubte, s’han vist transformades. A banda dels canvis en els processos de treball, o inclús en la reformulació de les estratègies de negoci, el món digital afecta al benestar dels treballadors, tant des del punt de vista del seu rendiment laboral com del seu estat emocional.

Cada cop més, les relacions de les persones entre elles (ja sigui amb companys dins la mateixa empresa, clients, proveïdors, col·laboradors...) i amb el contingut estan mediades per l'ús de les tecnologies. Sabem que les emocions i l’afectivitat no són alienes a com ens relacionem amb aquest món tan digitalitzat, de fet, l’experiència dels usuaris amb les tecnologies determinen les pràctiques personals en l’entorn digital. Per aconseguir un entorn de treball amb hàbits i comportaments digitals útils i sans hem d’aconseguir que la vivència digital dels usuaris sigui positiva i que, alhora, hi hagi un benefici per a l’organització. Per aconseguir-ho cal que ens preguntem un seguit de qüestions que, sovint per evidents, obviem. Algunes d’aquestes preguntes són:Quins elements entren en joc quan ens relacionem amb el nostre entorn digital? Som eficients en les nostres relacions amb aquest entorn? Entenem bé aquesta relació? Ens provoca efectes negatius? Els hàbits digitals dels treballadors estan alineats amb la cultura i estratègia corporatives? Els hàbits digitals individuals aporten valor i coneixement al conjunt? Què passa quan patim estrès provocat per una mala gestió de les nostres pràctiques digitals? De manera molt senzilla, els elements bàsics que entren en joc quan ens relacionem amb l’entorn digital són quatre: les tecnologies, la informació, la comunicació i els espais  virtuals. Amb tot, les experiències que hi tenim poden ser positives o negatives.  Els discurs sobre les aportacions positives de la digitalització i de l’accés a la informació són prou conegudes, fins i tot a vegades mitificades.  Simplificant força, podem dir que el món digital ens permet accedir a infinitat de recursos d’informació, a dades, a intercanviar coneixement amb d’altres, a sociabilitzar-nos, a detectar oportunitats de negoci, a difondre la nostra marca i el nostre negoci, a monitoritzar la competència o a agilitzar processos de treball, entre d’altres.

Però a què hem de prestar atenció per a que tot plegat no se’ns giri en contra? S’ha demostrat que la immersió en l’espai digital pot tenir, també, certes connotacions negatives. És el que s’ha vingut a denominar com Intoxicació Digital. Per entendre una mica millor aquest concepte partirem d’una visió socio-tècnica, força clàssica, però que ens ajuda a fer-nos una idea bastant completa d’aquest fenomen. D’acord amb aquesta perspectiva, la intoxicació digital està originada per la conjunció de tres tipus de saturacions: la tecnològica, la informacional i la comunicativa. Sobre la saturació tecnològica o tecno-estrès en va parlar per primer cop Craig Brod al 1984 qui ho va definir com “una malaltia d’adaptació” causada per la incapacitat d’utilitzar les tecnologies d’una manera saludable. La complexitat de la tecnologia pot fer que un treballador se senti incompetent, els canvis d’eines i programaris o les innovacions tecnològiques a vegades generen sentiments d’angoixa i una certa inseguretat. La saturació tecnològica té lloc quan les funcionalitats d’una tecnologia o el conjunt de les tecnologies per realitzar determinades tasques esdevenen masses complexes per obtenir beneficis o no donen un suport real a les necessitats individuals.La saturació informacional té lloc quan una persona disposa de més informació que el seu temps disponible o la seva capacitat cognitiva per processar-la. El terme Intoxicació Informacional s’atribueix al futuròleg Alvin Toffler al 1967. L’investigador Ackoff, al 1967, ja apuntava que la presència d’informació rellevant era un dels problemes dels directius i de les empreses. Tot i així altres investigacions apunten que la sensació d’incertesa pel fet de no disposar d’una informació que es necessita, el sentiment de frustració quan els resultats d’una cerca d’informació no són els esperats o l’angoixa de no tenir informació suficient validada per prendre una decisió, provoquen un seguit d’emocions que poden tenir efectes negatius en el desenvolupament d’una tasca. La saturació comunicativa generalment s’origina a causa d’una tercera part. Té lloc quan una tercera part sol·licita l’atenció o coneixement d’un individu i aquest no té la capacitat de respondre en el temps i els terminis que caldria.  Meier, al 1963, va preveure una saturació en el flux de comunicacions al llarg del segle XX. En el context de les xarxes socials a Internet, la voluntat de pertànyer a un grup, de formar-ne part o el compromís de participar, fan que aquest flux comunicatiu s’incrementi.Quan aquests elements s’interrelacionen en un espai comú (el que anomenem un espai virtual) a més cal afegir l’existència d’unes normes, d'uns codis, d'uns processos, d'una cultura i d'unes pràctiques determinades que poden reduir o incrementar tant els efectes negatius com els positius de l’entorn digital. Tot plegat obliga a que els professionals de la informació i de la comunicació digital de les empreses (responsables de l’arquitectura d’informació de la intranet, de l’estratègia de posicionament web, o de la funció d’intel·ligència competitiva) juntament amb els tecnòlegs, dissenyin aquests espais, serveis i polítiques perquè els usuaris se sentin a “gust”, no es vegin desbordats o “intoxicats” i que els seus hàbits digitals contribueixin i aportin valor als objectius de l’organització.

 

Eva Ortoll, professora i investigadora del grup KIMO. Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (Universitat Oberta de Catalunya)

 

Si crees que es necesario responder inmediatamente a los mensajes, sean personales o profesionales, puedes padecer 'culpabilidad móvil'. Se trata del coste que debes pagar por una hiperconexión adictiva.

Smart. Internet(s): la investigación

El sociòleg francès i autor prolífic Frédéric Martel ens presenta una exhaustiva investigació sobre els usos d’Internet a més de cinquanta països diferents. Després de Cultura Mainstream i Global Gay, ara es proposa mostrar-nos una visió d’Internet allunyada dels tòpics i de les teories apocalíptiques. La seva aposta és clara: Internet no ens fa a tots més iguals, sinó que permet a cada país reafirmar-se en la seva cultura i en les seves particularitats.

Los españoles son los que con mayor frecuencia realizan sus tareas diarias a través de dispositivos móviles, según una encuesta llevada a cabo en seis países. El 65% de los españoles de la denominada generación móvil trabaja desde el teléfono cuando usa el transporte público.

Àrees de coneixement: Tecnologia i sistemes Comunicació Entorn

Un grupo de exalumnos del MIT ha creado una 'startup' que mide la comunicación entre los miembros de una empresa para poder detectar así los movimientos de los más eficientes. Todo queda registrado por un sensor que cuelga del cuello de los trabajadores en forma de tarjeta. Con esa información, aseguran, las empresas pueden realizar pequeñas modificaciones e incrementar al menos en un 25% su productividad.

Eric Richard, Vicepresidente de la empresa de software en marketing y ventas HubSpot, ha llevado a cabo una iniciativa interesante y productiva. Como explica Fast Company, el directivo, a través de la creación de un blog y sus publicaciones diarias en el mismo, ha logrado mejorar el rendimiento de los empleados y su confianza en la empresa. La clave para lograr la satisfacción de los trabajadores es la transparencia y la constante comunicación, que ayuda a fomentar el sentimiento de pertenencia a la organización.

Doodle: organització senzilla

Abans de començar, cal aclarir dues confusions freqüents sobre Doodle: no forma part de Google i tampoc és una eina per fer enquestes, o almenys no exactament. Doodle és una eina amb una missió clara: facilitar al màxim l’organització de reunions, esdeveniments, sopars amb amics... qualsevol activitat que requereixi ‘sincronitzar’ les agendes de diverses persones.

Tu lenguaje corporal o una actitud distante pueden emitir señales no deseadas. Pide ayuda, pregunta a tus colegas. Una autocrítica honesta es la única salida a una más que probable pérdida de autoridad.

Nestlé cuenta desde hace tres años en su sede de Suiza con un centro desde el cual controla todo lo que ocurre en las redes sociales en referencia a la empresa y sus productos. Además de acercarse y escuchar a los consumidores pretende formar a sus empleados en el mundo digital y en el potencial de las redes sociales.

Bàner

Navega per temes

Àrees de coneixement
Tags
Bàner

Enquesta

Et permet la teva organització dedicar una part del temps a posar en marxa noves idees o projectes?
 

Calendari d'esdeveniments

Setembre 2015
L M X J V S D
31 1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 1 2 3 4