Digitalització empresarial: 10 claus d'èxit
La digitalització és el tema de moda en management pel seu profund impacte en els models de negoci dels diferents sectors i en la manera de gestionar les persones. Diverses enquestes indiquen que la digitalització és ja un dels principals interrogants dels directius atès que és un assumpte nou, complex i que qüestiona paradigmes clau de gestió.
Compartim en aquest article 10 claus que poden ajudar a afrontar aquest repte amb èxit.
- La clau de la digitalització no és la tecnologia sinó les persones i la transformació dels models de negoci. Això és una cosa no evident que ja han assumit les companyies capdavanteres al món digital dels diferents sectors (inclosos els més industrials). Ha de ser, per tant, un procés d'evolució de la cultura organitzativa amb la implicació de tota l'organització i on el CEO i Recursos Humans han de jugar un rol clau.
- És un procés de transformació que exigeix focus i resiliència. Cal repensar allò après (transformar llocs tradicionals per adaptar-los al nou entorn) i aprendre (crear posicions relacionades amb noves àrees de coneixement: big data, xarxes socials, ecommerce, robòtica, intel·ligència artificial...).
En aquest procés de desenvolupament professional caldrà combinar sàviament dosis de repte i de suport als empleats: fomentar la necessària evolució des de la zona de confort i acompanyar els equips per aconseguir una actitud positiva i oberta a la novetat. - És clau generar sensació d'urgència. Segons Pierre Naterme (CEO d’Accenture) la digitalització és la principal raó de fracàs del 50% de les companyies del Fortune 500 des de l'any 2000. És evident que és un assumpte crític i a abordar amb rapidesa: no adaptar-se al món digital pot ser un suïcidi professional i empresarial en nombrosos casos.
- L'esponsorització de l'Alta Direcció és fonamental com en qualsevol projecte estratègic de transformació però ha de complementar-se amb un enfocament de baix a dalt. La implicació de managers i empleats és clau per assegurar comprensió, suport i adherència a llarg termini de l'organització amb el canvi.
- Optimisme digital. Com indica Nacho de Pinedo (CEO d’ISDI) les organitzacions han de ser conscients dels riscos però han d'afrontar aquest procés en positiu. Això les permetrà detectar oportunitats de negoci més ràpid que els seus competidors (no només els “tradicionals” sinó també els nous jugadors provinents d'altres indústries).
- El compromís laboral segueix sent un dels factors clau d'èxit en aquest nou context. El repte és aconseguir-ho a dos nivells: dels empleats per mantenir cohesió, productivitat, compartir idees i reinventar-se assumint amb valentia les dificultats del procés; i dels clients per convertir-los en prescriptors (ex. influencers a les xarxes).
Això potenciarà la marca en un món hiperconnectat i on la reputació és fràgil, es guanya cada dia i està sempre en el punt de mira (especialment a Internet). - La marca laboral tradicional (employer branding) també està en qüestió. Ser atractiu per al talent digital acostuma a implicar canvis en la proposta tradicional de valor de l'empleat. Guanyen pes elements com ara flexibilitat, conciliació, major participació en l'estratègia, desenvolupament accelerat o noves formes de compensació total. I cal estar també oberts a les noves formes de col·laboració professional d'aquests col·lectius (ex. millennials) que van més enllà del contracte laboral clàssic.
- L'agilitat i innovació són crítiques, tant en les preses de decisió com en la capacitat d'aprendre i adaptar-se ràpidament que tinguin els nostres equips en un context de gran incertesa i on el futur és desconegut. S’ha de provar i inevitablement hi haurà equivocacions (si pot ser que siguin ràpides i barates). La tecnologia cal percebre-la com un veritable pilar del negoci i més enllà del seu component tècnic.
- Implantar una estratègia multicanal no és ser digital si no s'acompanya d'una mentalitat digital en la gestió dels processos clau, clients i equips. És necessària una gestió més bidireccional i d'escolta activa cap a tots els stakeholders i les múltiples generacions. Això requereix a més una major transparència sobre assumptes clau com ara estratègia, productes/serveis, estils de gestió, polítiques de RSC o de gestió de persones.
- L'èxit en la digitalització només s'aconseguirà amb implicació i una visió compartida de tota la plantilla. Hi haurà un alt risc de fracàs si aquest nou enfocament de gestió es visualitza només com un projecte amb data de caducitat i liderat només per la Direcció General o per un departament concret (típicament Màrqueting, Digital o Tecnologia).
Conclusions
En el context socioeconòmic actual els models d'èxit del passat no garanteixen la supervivència futura. La revolució digital tindrà llums i ombres, guanyadors i perdedors igual que en les passades revolucions industrials. Els que es posicionaran millor no seran els més forts sinó els més àgils i els que arrisquin quan sigui necessari.
La bona notícia és que, en un món tan tecnològic com l'actual, la digitalització torna a posar l'accent en les persones i en la gestió del talent com el gran avantatge competitiu sostenible. I això és positiu perquè genera més competència en benefici dels clients i desafia constructivament l'status quo tradicional dels diferents sectors econòmics en facilitar a molts sectors l'entrada de nous jugadors.
Articles relacionats / Artículos relacionados
Por qué hay líderes digitales y empresas rezagadasRebranding in a Digital Age [Renovar la marca en la era digital]
Cómo ser un experto del mundo digital
La digitalització és el tema de moda en management pel seu profund impacte en els models de negoci dels diferents sectors i en la manera de gestionar les persones. Diverses enquestes indiquen que la digitalització és ja un dels principals interrogants dels directius atès que és un assumpte nou, complex i que qüestiona paradigmes clau de gestió.
Compartim en aquest article 10 claus que poden ajudar a afrontar aquest repte amb èxit.
- La clau de la digitalització no és la tecnologia sinó les persones i la transformació dels models de negoci. Això és una cosa no evident que ja han assumit les companyies capdavanteres al món digital dels diferents sectors (inclosos els més industrials). Ha de ser, per tant, un procés d'evolució de la cultura organitzativa amb la implicació de tota l'organització i on el CEO i Recursos Humans han de jugar un rol clau.
- És un procés de transformació que exigeix focus i resiliència. Cal repensar allò après (transformar llocs tradicionals per adaptar-los al nou entorn) i aprendre (crear posicions relacionades amb noves àrees de coneixement: big data, xarxes socials, ecommerce, robòtica, intel·ligència artificial...).
En aquest procés de desenvolupament professional caldrà combinar sàviament dosis de repte i de suport als empleats: fomentar la necessària evolució des de la zona de confort i acompanyar els equips per aconseguir una actitud positiva i oberta a la novetat. - És clau generar sensació d'urgència. Segons Pierre Naterme (CEO d’Accenture) la digitalització és la principal raó de fracàs del 50% de les companyies del Fortune 500 des de l'any 2000. És evident que és un assumpte crític i a abordar amb rapidesa: no adaptar-se al món digital pot ser un suïcidi professional i empresarial en nombrosos casos.
- L'esponsorització de l'Alta Direcció és fonamental com en qualsevol projecte estratègic de transformació però ha de complementar-se amb un enfocament de baix a dalt. La implicació de managers i empleats és clau per assegurar comprensió, suport i adherència a llarg termini de l'organització amb el canvi.
- Optimisme digital. Com indica Nacho de Pinedo (CEO d’ISDI) les organitzacions han de ser conscients dels riscos però han d'afrontar aquest procés en positiu. Això les permetrà detectar oportunitats de negoci més ràpid que els seus competidors (no només els “tradicionals” sinó també els nous jugadors provinents d'altres indústries).
- El compromís laboral segueix sent un dels factors clau d'èxit en aquest nou context. El repte és aconseguir-ho a dos nivells: dels empleats per mantenir cohesió, productivitat, compartir idees i reinventar-se assumint amb valentia les dificultats del procés; i dels clients per convertir-los en prescriptors (ex. influencers a les xarxes).
Això potenciarà la marca en un món hiperconnectat i on la reputació és fràgil, es guanya cada dia i està sempre en el punt de mira (especialment a Internet). - La marca laboral tradicional (employer branding) també està en qüestió. Ser atractiu per al talent digital acostuma a implicar canvis en la proposta tradicional de valor de l'empleat. Guanyen pes elements com ara flexibilitat, conciliació, major participació en l'estratègia, desenvolupament accelerat o noves formes de compensació total. I cal estar també oberts a les noves formes de col·laboració professional d'aquests col·lectius (ex. millennials) que van més enllà del contracte laboral clàssic.
- L'agilitat i innovació són crítiques, tant en les preses de decisió com en la capacitat d'aprendre i adaptar-se ràpidament que tinguin els nostres equips en un context de gran incertesa i on el futur és desconegut. S’ha de provar i inevitablement hi haurà equivocacions (si pot ser que siguin ràpides i barates). La tecnologia cal percebre-la com un veritable pilar del negoci i més enllà del seu component tècnic.
- Implantar una estratègia multicanal no és ser digital si no s'acompanya d'una mentalitat digital en la gestió dels processos clau, clients i equips. És necessària una gestió més bidireccional i d'escolta activa cap a tots els stakeholders i les múltiples generacions. Això requereix a més una major transparència sobre assumptes clau com ara estratègia, productes/serveis, estils de gestió, polítiques de RSC o de gestió de persones.
- L'èxit en la digitalització només s'aconseguirà amb implicació i una visió compartida de tota la plantilla. Hi haurà un alt risc de fracàs si aquest nou enfocament de gestió es visualitza només com un projecte amb data de caducitat i liderat només per la Direcció General o per un departament concret (típicament Màrqueting, Digital o Tecnologia).
Conclusions
En el context socioeconòmic actual els models d'èxit del passat no garanteixen la supervivència futura. La revolució digital tindrà llums i ombres, guanyadors i perdedors igual que en les passades revolucions industrials. Els que es posicionaran millor no seran els més forts sinó els més àgils i els que arrisquin quan sigui necessari.
La bona notícia és que, en un món tan tecnològic com l'actual, la digitalització torna a posar l'accent en les persones i en la gestió del talent com el gran avantatge competitiu sostenible. I això és positiu perquè genera més competència en benefici dels clients i desafia constructivament l'status quo tradicional dels diferents sectors econòmics en facilitar a molts sectors l'entrada de nous jugadors.
Articles relacionats / Artículos relacionados
Por qué hay líderes digitales y empresas rezagadasRebranding in a Digital Age [Renovar la marca en la era digital]
Cómo ser un experto del mundo digital