L’economia digital obre la porta a nous models organitzatius i crea nous llocs de treball que poden posar en entredit els drets laborals dels seus treballadors. Els repartidors de serveis de les aplicacions a Barcelona s’han unit per lluitar contra la precarització progressiva de la seva feina i han presentat un informe on exigeixen set millores a les empreses del sector com ara Deliveroo o Glovo.
Començo el dia amb el mòbil a la mà. Aquesta setmana treballaré 14 hores sobre la meva bicicleta repartint menjar per Barcelona. L’horari, però, no el sé. Si tinc un accident, les reparacions les hauré de pagar jo i, si em faig mal i no puc treballar, no cobraré. A més, sóc autònom, i a final de mes hauré d’abonar la quota pertinent. No tinc cap tipus de relació laboral amb l’empresa per la que treballo, de fet, no tinc contracte. No us compadiu, aquestes condicions laborals pretèrites no són les meves, però tot i que podrien semblar del segle XIX, són les que assumeixen els repartidors de serveis en ple segle XXI.
La revolució tecnològica aprofundeix en les diferències entre els treballs qualificats i els no qualificats, precisament aquests últims són els que, cada cop més, lliuren un servei amb pitjors condicions. Aquesta és la denúncia principal de la Núria Soto i l’Oriol Alfambra, representants del nou sindicat Riders x Derechos Barcelona, en una entrevista amb la periodista Fina Brunet a Els Matins de TV3.
Els repartidors que treballen per aplicacions mòbils s’han organitzat per denunciar la precarització progressiva que viuen i han presentat un informe on exigeixen set millores laborals a les empreses del sector com Deliveroo o Glovo, les dues organitzacions que estan a l’ull de l’huracà. En aquest informe, segons explica l’Oriol Alfambra, repartidor de Deliveroo i un dels portaveus del sindicat, reclamen una jornada mínima assegurada, una assegurança per accident laboral o la posada per escrit dels acords verbals que defineixen la relació laboral entre empresa i treballadors, entre d’altres coses.
La realitat és que el model que resulta de la relació laboral entre la plataforma digital i els riders, segons expliquen aquests últims, és curiós, ja que com més temps passa el treballador vinculat a l’empresa, més disminueix el salari que rep, a causa de la quota d’autònoms (que puja cada sis mesos fins als dos anys); i també per culpa de l’incompliment del mínim d’hores que, a priori, té garantit un treballador d’aquests serveis. De manera que ens trobem davant d’un model que no posa a les persones al centre de l’organització.
L’economia col·laborativa la conformen aquells processos de producció, consum i finançament que es basen en la relació entre l’oferta i la demanda a través de plataformes digitals que aprofiten amb eficiència i sostenibilitat els béns i recursos ja existents. Però la realitat és que l’intercanvi que ofereix aquesta economia es basa en més llibertat i flexibilitat pel treballador a canvi de menys seguretat laboral. Que en cap cas és sinònim de precarietat.
La creació d’un sindicat ha permès, entre d’altres coses, mediatitzar la causa dels riders i centrar el focus dels mitjans en els models que deriven de les noves activitats laborals del segle XXI, aquelles que han nascut arran de la digitalització i les noves tecnologies, a les que els joves es veuen exposats molt sovint.
Precisament el nou secretari general de CCOO, Unai Sordo, va subratllar durant el seu primer congrés com a líder del sindicat la necessitat imperativa de lluitar contra la precarietat juvenil i de la dona, dos dels actors estadísticament més maltractats per l’economia espanyola. En aquesta línia, els riders han marcat un punt d’inflexió que ha de servir com a precedent per altres col·lectius. L’empoderament del treballador i el reclam d’uns drets mínims no es contraposa amb la cultura low cost dels nous models econòmics. Ans al contrari, cal trobar l’entesa per demostrar que als treballadors del segle XXI els corresponen unes condicions laborals contemporànies.
Pots veure també l’entrevista sencera d'Els Matins de TV3 en el següent enllaç: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/riders-x-derechos-el-primer-sindicat-per-treballadors-dapps/video/5673025/
Articles relacionats / Artículos relacionados
Los precarios de la nueva economía digitalWhat students should learn from Uber’s recent troubles [Lo que deberían aprender los estudiantes de los recientes problemas de Uber]
L’economia digital obre la porta a nous models organitzatius i crea nous llocs de treball que poden posar en entredit els drets laborals dels seus treballadors. Els repartidors de serveis de les aplicacions a Barcelona s’han unit per lluitar contra la precarització progressiva de la seva feina i han presentat un informe on exigeixen set millores a les empreses del sector com ara Deliveroo o Glovo.
Començo el dia amb el mòbil a la mà. Aquesta setmana treballaré 14 hores sobre la meva bicicleta repartint menjar per Barcelona. L’horari, però, no el sé. Si tinc un accident, les reparacions les hauré de pagar jo i, si em faig mal i no puc treballar, no cobraré. A més, sóc autònom, i a final de mes hauré d’abonar la quota pertinent. No tinc cap tipus de relació laboral amb l’empresa per la que treballo, de fet, no tinc contracte. No us compadiu, aquestes condicions laborals pretèrites no són les meves, però tot i que podrien semblar del segle XIX, són les que assumeixen els repartidors de serveis en ple segle XXI.
La revolució tecnològica aprofundeix en les diferències entre els treballs qualificats i els no qualificats, precisament aquests últims són els que, cada cop més, lliuren un servei amb pitjors condicions. Aquesta és la denúncia principal de la Núria Soto i l’Oriol Alfambra, representants del nou sindicat Riders x Derechos Barcelona, en una entrevista amb la periodista Fina Brunet a Els Matins de TV3.
Els repartidors que treballen per aplicacions mòbils s’han organitzat per denunciar la precarització progressiva que viuen i han presentat un informe on exigeixen set millores laborals a les empreses del sector com Deliveroo o Glovo, les dues organitzacions que estan a l’ull de l’huracà. En aquest informe, segons explica l’Oriol Alfambra, repartidor de Deliveroo i un dels portaveus del sindicat, reclamen una jornada mínima assegurada, una assegurança per accident laboral o la posada per escrit dels acords verbals que defineixen la relació laboral entre empresa i treballadors, entre d’altres coses.
La realitat és que el model que resulta de la relació laboral entre la plataforma digital i els riders, segons expliquen aquests últims, és curiós, ja que com més temps passa el treballador vinculat a l’empresa, més disminueix el salari que rep, a causa de la quota d’autònoms (que puja cada sis mesos fins als dos anys); i també per culpa de l’incompliment del mínim d’hores que, a priori, té garantit un treballador d’aquests serveis. De manera que ens trobem davant d’un model que no posa a les persones al centre de l’organització.
L’economia col·laborativa la conformen aquells processos de producció, consum i finançament que es basen en la relació entre l’oferta i la demanda a través de plataformes digitals que aprofiten amb eficiència i sostenibilitat els béns i recursos ja existents. Però la realitat és que l’intercanvi que ofereix aquesta economia es basa en més llibertat i flexibilitat pel treballador a canvi de menys seguretat laboral. Que en cap cas és sinònim de precarietat.
La creació d’un sindicat ha permès, entre d’altres coses, mediatitzar la causa dels riders i centrar el focus dels mitjans en els models que deriven de les noves activitats laborals del segle XXI, aquelles que han nascut arran de la digitalització i les noves tecnologies, a les que els joves es veuen exposats molt sovint.
Precisament el nou secretari general de CCOO, Unai Sordo, va subratllar durant el seu primer congrés com a líder del sindicat la necessitat imperativa de lluitar contra la precarietat juvenil i de la dona, dos dels actors estadísticament més maltractats per l’economia espanyola. En aquesta línia, els riders han marcat un punt d’inflexió que ha de servir com a precedent per altres col·lectius. L’empoderament del treballador i el reclam d’uns drets mínims no es contraposa amb la cultura low cost dels nous models econòmics. Ans al contrari, cal trobar l’entesa per demostrar que als treballadors del segle XXI els corresponen unes condicions laborals contemporànies.
Pots veure també l’entrevista sencera d'Els Matins de TV3 en el següent enllaç: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/riders-x-derechos-el-primer-sindicat-per-treballadors-dapps/video/5673025/
Articles relacionats / Artículos relacionados
Los precarios de la nueva economía digitalWhat students should learn from Uber’s recent troubles [Lo que deberían aprender los estudiantes de los recientes problemas de Uber]