Diversos pensadors, filòsofs, polítics i d’altres actors socials han teoritzat sobre el concepte de treball però, des de la nostra realitat actual, en què s’ha transformat? El programa de Televisió de Catalunya “Amb filosofia”, dirigit per Emili Manzano, ha volgut respondre a les principals qüestions del treball i definir si en un futur podrem canviar la nostra percepció del món laboral.
Fem-nos un favor, a partir d’ara mai més començarem una conversa amb algú desconegut preguntant de què treballa. Sóc conscient que començar un text demanant un favor a la lectora o al lector no és adequat, però hem de trencar d’una vegada per totes amb això. Un treball defineix a algú? Entenc que fem aquesta pregunta amb la intenció d’establir un perfil i abordar amb més comoditat a la persona però, per què no podem preguntar sobre què ha somiat aquella nit? Segur que ens dóna una informació més interessant.
El treball és un concepte del qual se n’ha parlat molt, i no només ara arran de la crisi, l’atur i la precarietat, sinó que s’ha abordat des de moltes perspectives ben diferents al llarg dels segles. Aquest terme ha esdevingut una eina social que ens permet categoritzar les persones, aquelles que són afortunades per tenir-ne, i aquelles que són desgraciades per no tenir-ne.
És precisament “Amb filosofia” –un programa de Televisió de Catalunya dirigit i presentat per Emili Manzano, juntament amb el filòsof Xavier Antich– com cal plantejar-se aquest tema. En cada episodi, els dos conductors i diferents experts en la matèria desgranen el pensament filosòfic a partir de realitats concretes. L'objectiu és convidar a la reflexió a partir de les coses que ens passen i sobre les que habitualment ja pensem sense necessitat de reconèixer-nos com a filòsofs: el silenci, l'amor, el futur, la precarietat, la natura... o, com és el cas, el treball.
El filòsof i col·laborador del programa, Xavier Antich, recorda que Karl Marx vinculava directament el treball amb l’aspiració de llibertat i justícia. Precisament, dos dels elements que menys s’associen actualment al concepte. De fet, la cultura judeocristiana ens condueix a plantejar el treball com una condemna i un patiment, “ens hem de guanyar el pa amb la suor del nostre front”. Allunyant la idea de treball dels conceptes de llibertat i de justícia.
Per la seva banda, la professora de Literatura Francesa de la Universitat de Barcelona, Joana Masó, explica que des d’altres dimensions s’ha intentat replantejar el concepte de treball amb un component més humà: “Àrees d’exploració com poden ser l’art contemporani o la literatura moderna han desplegat maneres precises de repensar-lo; intentant pensar el treball contra l’ofici, el treball contra la feina, el treball contra la professió i sobretot contra la professionalitat, per vincular el treball amb la creació i la invenció.” Creant un valor afegit a la feina, que permeti a les persones créixer i desenvolupar-se en altres sentits que no només mitjançant la productivitat.
Avui en dia, que et remunerin per realitzar una activitat que per tu és significativa, on et desenvolupis amb naturalitat i no representi una condemna, és una gran sort. El professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat de Girona, Joan Vergés, explica que segons el pensador Avishai Margalit “una societat on no es possible tenir una activitat remunerada, no té perquè ser automàticament indecent però, d’altra banda, una societat serà indecent en la mesura que no permeti que hi hagin activitats significatives”.
En un futur on els robots i les màquines reduiran el mercat de treball, allà on no hi hagi plena ocupació, com reivindicarem el treball (entès com la necessitat humana d’intervenir en l’entorn i transformar-lo)? Aquest plantejament fet pel filòsof Santiago Alba Rico, ens porta a una perspectiva de futur on l’ordre social i econòmic de la nostra societat canviarà, de manera que el treball ja no serà el mètode d’accés de les persones als mitjans de reproducció de la vida. I, a més, el treball es transformarà, en el millor dels casos, en ocupacions significatives que permetran que la gent es desenvolupi i creixi. Aleshores, amics i amigues, sí que podrem preguntar: “I vostè, de què treballa?”.
Podeu veure l’emissió completa sobre “El treball” del programa “Amb filosofia” de Televisió de Catalunya al següent enllaç: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/amb-filosofia/el-treball/video/5675384/
Articles relacionats / Artículos relacionados
¿Por qué trabajamos? En busca de sentidoFilosofía para la vida cotidiana
Diversos pensadors, filòsofs, polítics i d’altres actors socials han teoritzat sobre el concepte de treball però, des de la nostra realitat actual, en què s’ha transformat? El programa de Televisió de Catalunya “Amb filosofia”, dirigit per Emili Manzano, ha volgut respondre a les principals qüestions del treball i definir si en un futur podrem canviar la nostra percepció del món laboral.
Fem-nos un favor, a partir d’ara mai més començarem una conversa amb algú desconegut preguntant de què treballa. Sóc conscient que començar un text demanant un favor a la lectora o al lector no és adequat, però hem de trencar d’una vegada per totes amb això. Un treball defineix a algú? Entenc que fem aquesta pregunta amb la intenció d’establir un perfil i abordar amb més comoditat a la persona però, per què no podem preguntar sobre què ha somiat aquella nit? Segur que ens dóna una informació més interessant.
El treball és un concepte del qual se n’ha parlat molt, i no només ara arran de la crisi, l’atur i la precarietat, sinó que s’ha abordat des de moltes perspectives ben diferents al llarg dels segles. Aquest terme ha esdevingut una eina social que ens permet categoritzar les persones, aquelles que són afortunades per tenir-ne, i aquelles que són desgraciades per no tenir-ne.
És precisament “Amb filosofia” –un programa de Televisió de Catalunya dirigit i presentat per Emili Manzano, juntament amb el filòsof Xavier Antich– com cal plantejar-se aquest tema. En cada episodi, els dos conductors i diferents experts en la matèria desgranen el pensament filosòfic a partir de realitats concretes. L'objectiu és convidar a la reflexió a partir de les coses que ens passen i sobre les que habitualment ja pensem sense necessitat de reconèixer-nos com a filòsofs: el silenci, l'amor, el futur, la precarietat, la natura... o, com és el cas, el treball.
El filòsof i col·laborador del programa, Xavier Antich, recorda que Karl Marx vinculava directament el treball amb l’aspiració de llibertat i justícia. Precisament, dos dels elements que menys s’associen actualment al concepte. De fet, la cultura judeocristiana ens condueix a plantejar el treball com una condemna i un patiment, “ens hem de guanyar el pa amb la suor del nostre front”. Allunyant la idea de treball dels conceptes de llibertat i de justícia.
Per la seva banda, la professora de Literatura Francesa de la Universitat de Barcelona, Joana Masó, explica que des d’altres dimensions s’ha intentat replantejar el concepte de treball amb un component més humà: “Àrees d’exploració com poden ser l’art contemporani o la literatura moderna han desplegat maneres precises de repensar-lo; intentant pensar el treball contra l’ofici, el treball contra la feina, el treball contra la professió i sobretot contra la professionalitat, per vincular el treball amb la creació i la invenció.” Creant un valor afegit a la feina, que permeti a les persones créixer i desenvolupar-se en altres sentits que no només mitjançant la productivitat.
Avui en dia, que et remunerin per realitzar una activitat que per tu és significativa, on et desenvolupis amb naturalitat i no representi una condemna, és una gran sort. El professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat de Girona, Joan Vergés, explica que segons el pensador Avishai Margalit “una societat on no es possible tenir una activitat remunerada, no té perquè ser automàticament indecent però, d’altra banda, una societat serà indecent en la mesura que no permeti que hi hagin activitats significatives”.
En un futur on els robots i les màquines reduiran el mercat de treball, allà on no hi hagi plena ocupació, com reivindicarem el treball (entès com la necessitat humana d’intervenir en l’entorn i transformar-lo)? Aquest plantejament fet pel filòsof Santiago Alba Rico, ens porta a una perspectiva de futur on l’ordre social i econòmic de la nostra societat canviarà, de manera que el treball ja no serà el mètode d’accés de les persones als mitjans de reproducció de la vida. I, a més, el treball es transformarà, en el millor dels casos, en ocupacions significatives que permetran que la gent es desenvolupi i creixi. Aleshores, amics i amigues, sí que podrem preguntar: “I vostè, de què treballa?”.
Podeu veure l’emissió completa sobre “El treball” del programa “Amb filosofia” de Televisió de Catalunya al següent enllaç: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/amb-filosofia/el-treball/video/5675384/
Articles relacionats / Artículos relacionados
¿Por qué trabajamos? En busca de sentidoFilosofía para la vida cotidiana