Malauradament, l'assetjament sexual en l'àmbit laboral segueix d'actualitat. La periodista i activista nord-americana Gretchen Carlson relatava en una recent xerrada TED experiències ultratjants viscudes per ella mateixa com a Miss America l'any 1989 o explicades per altres dones professionals de molts àmbits. Casos com el del productor de Hollywood Harvey Weinstein no fan sinó demostrar que hi ha molta feina per fer per acabar amb aquesta xacra.
"L'assetjament no és una qüestió de sexe: és una qüestió de poder. Tracta del que poden fer determinades persones per intentar treure't el teu poder". Aquesta és l'afirmació sobre la qual pivota la xerrada TED que la periodista de The New York Times i presentadora de televisió Gretchen Carlson, va oferir dintre de les jornades TEDWomen 2017 a Nova Orleans a inicis d'aquest mateix mes de novembre. Va ser en un context plenament marcat pel cas del productor de Hollywood Harvey Weinstein, acusat per diversos delictes greus d'assetjament. Un cas que no ha deixat de créixer als mitjans en les últimes setmanes amb acusacions per part d'actrius tan conegudes com Angelina Jolie, Gwyneth Paltrow o Cara Delevingne.
Carlson, autora del llibre sobre el tema Be Fierce: Stop Harassment and Take Your Power Back ("Sigues valenta: atura l'assetjament i recupera el teu poder") on recull molts casos de dones que han patit assetjament i a les quals vol donar veu, és conscient que molts casos són provocats per part dels caps directes de les víctimes: “El cap de Joyce, una supervisora d'hostesses, li parlava cada dia sobre els vídeos porno que havia vist mentre dibuixava penis en el seu bloc de notes. Ella va anar a queixar-se però la van titllar de boja i la van acomiadar". La periodista estableix una conclusió clara sobre tota la informació que ha recopilat: moltes vegades, les afectades no alcen la veu per por de les conseqüències. I Carlson transforma les experiències en dades. "Una de cada tres dones ha patit assetjament sexual en el seu lloc de treball i un 71% d'aquestes incidències no són denunciades".
A partir d'uns durs relats propis i aliens, Carlson passa a desmentir una sèrie de mites bastant estesos: "El primer és que les dones poden abandonar aquesta feina on les assetgen i buscar-se una altra carrera. Intenta dir-li això a la mare de família amb dues feines que no arriba a final de mes i que està sent assetjada sexualment". El segon mite fa referència a la suposada vestimenta provocativa de les treballadores: "Estic segura que les dessuadores que porten les enginyeres d'Uber a Silicon Valley són molt provocatives". El tercer al·lega que les dones s'ho inventen: "És clar, perquè és molt divertit i gratificant explicar com s'és degradada i menyspreada". El quart i últim mite afirma que les dones només busquen la fama i la notorietat amb aquestes denúncies: "El President Trump ho ha afirmat".
Com poden llavors les dones recuperar el seu poder? Les solucions que proposa Carlson són tres. "Si veus alguna cosa, digues-ho. Hem d'aconseguir que els observadors del problema es converteixin en aliats i hi intervinguin ". Ella mateixa confirma que el 98% de les corporacions nord-americanes tenen polítiques educatives contra l'assetjament sexual a la feina, i el 70% posseeix programes de prevenció per reconèixer i aturar aquesta xacra. Tanmateix, moltes vegades aquests espectadors i testimonis no es presenten en ajuda de la persona assetjada. L'any 2016 la Harvard Business Review ho va denominar com l'“efecte espectador”.
Una altra sortida que proposa la periodista és canviar la legislació que regula l'assetjament. "Quants de vosaltres sabeu si en el vostre contracte de treball hi figura una clàusula d'arbitratge obligatori?" La lletra petita pot provocar que aquest tipus de successos quedin desatesos. A més, l'arbitratge obligatori segons la legislació dels EUA obliga al secret sobre els casos, de manera que mai ningú s'assabenta de què va passar.
Finalment, Carlson apel·la a la pròpia fortalesa, al fet que les dones siguin valentes i s'aixequin i s'expressin davant el problema. "Sé que fa por, però fem-ho pels nostres fills. Aturem-ho perquè no arribi a la següent generació".
El discurs de Carlson va aixecar al públic del seu auditori, de la mateixa manera que s'espera que s'aixequin i parlin moltes més víctimes. La valentia pot aconseguir un ràpid contagi com s'està veient aquests dies, amb tantes dones famoses que s'estan atrevint a fer denúncies públiques. Un efecte dòmino que pot ser de gran ajuda per fer sortir a la llum molts altres casos que es creia que no existien però que, malauradament, encara succeeixen.
Accés a la xerrada TED "Com podem eradicar l'assetjament sexual a la feina": https://www.ted.com/talks/gretchen_carlson_how_we_can_end_sexual_harassment_at_work?language=es
Articles relacionats / Artículos relacionados
Acoso sexual y/o por razón de sexoSexual harassment at work [Acoso sexual en el trabajo]
Los auditores laborales impulsan un protocolo de prevención de la violencia contra la mujer
Malauradament, l'assetjament sexual en l'àmbit laboral segueix d'actualitat. La periodista i activista nord-americana Gretchen Carlson relatava en una recent xerrada TED experiències ultratjants viscudes per ella mateixa com a Miss America l'any 1989 o explicades per altres dones professionals de molts àmbits. Casos com el del productor de Hollywood Harvey Weinstein no fan sinó demostrar que hi ha molta feina per fer per acabar amb aquesta xacra.
"L'assetjament no és una qüestió de sexe: és una qüestió de poder. Tracta del que poden fer determinades persones per intentar treure't el teu poder". Aquesta és l'afirmació sobre la qual pivota la xerrada TED que la periodista de The New York Times i presentadora de televisió Gretchen Carlson, va oferir dintre de les jornades TEDWomen 2017 a Nova Orleans a inicis d'aquest mateix mes de novembre. Va ser en un context plenament marcat pel cas del productor de Hollywood Harvey Weinstein, acusat per diversos delictes greus d'assetjament. Un cas que no ha deixat de créixer als mitjans en les últimes setmanes amb acusacions per part d'actrius tan conegudes com Angelina Jolie, Gwyneth Paltrow o Cara Delevingne.
Carlson, autora del llibre sobre el tema Be Fierce: Stop Harassment and Take Your Power Back ("Sigues valenta: atura l'assetjament i recupera el teu poder") on recull molts casos de dones que han patit assetjament i a les quals vol donar veu, és conscient que molts casos són provocats per part dels caps directes de les víctimes: “El cap de Joyce, una supervisora d'hostesses, li parlava cada dia sobre els vídeos porno que havia vist mentre dibuixava penis en el seu bloc de notes. Ella va anar a queixar-se però la van titllar de boja i la van acomiadar". La periodista estableix una conclusió clara sobre tota la informació que ha recopilat: moltes vegades, les afectades no alcen la veu per por de les conseqüències. I Carlson transforma les experiències en dades. "Una de cada tres dones ha patit assetjament sexual en el seu lloc de treball i un 71% d'aquestes incidències no són denunciades".
A partir d'uns durs relats propis i aliens, Carlson passa a desmentir una sèrie de mites bastant estesos: "El primer és que les dones poden abandonar aquesta feina on les assetgen i buscar-se una altra carrera. Intenta dir-li això a la mare de família amb dues feines que no arriba a final de mes i que està sent assetjada sexualment". El segon mite fa referència a la suposada vestimenta provocativa de les treballadores: "Estic segura que les dessuadores que porten les enginyeres d'Uber a Silicon Valley són molt provocatives". El tercer al·lega que les dones s'ho inventen: "És clar, perquè és molt divertit i gratificant explicar com s'és degradada i menyspreada". El quart i últim mite afirma que les dones només busquen la fama i la notorietat amb aquestes denúncies: "El President Trump ho ha afirmat".
Com poden llavors les dones recuperar el seu poder? Les solucions que proposa Carlson són tres. "Si veus alguna cosa, digues-ho. Hem d'aconseguir que els observadors del problema es converteixin en aliats i hi intervinguin ". Ella mateixa confirma que el 98% de les corporacions nord-americanes tenen polítiques educatives contra l'assetjament sexual a la feina, i el 70% posseeix programes de prevenció per reconèixer i aturar aquesta xacra. Tanmateix, moltes vegades aquests espectadors i testimonis no es presenten en ajuda de la persona assetjada. L'any 2016 la Harvard Business Review ho va denominar com l'“efecte espectador”.
Una altra sortida que proposa la periodista és canviar la legislació que regula l'assetjament. "Quants de vosaltres sabeu si en el vostre contracte de treball hi figura una clàusula d'arbitratge obligatori?" La lletra petita pot provocar que aquest tipus de successos quedin desatesos. A més, l'arbitratge obligatori segons la legislació dels EUA obliga al secret sobre els casos, de manera que mai ningú s'assabenta de què va passar.
Finalment, Carlson apel·la a la pròpia fortalesa, al fet que les dones siguin valentes i s'aixequin i s'expressin davant el problema. "Sé que fa por, però fem-ho pels nostres fills. Aturem-ho perquè no arribi a la següent generació".
El discurs de Carlson va aixecar al públic del seu auditori, de la mateixa manera que s'espera que s'aixequin i parlin moltes més víctimes. La valentia pot aconseguir un ràpid contagi com s'està veient aquests dies, amb tantes dones famoses que s'estan atrevint a fer denúncies públiques. Un efecte dòmino que pot ser de gran ajuda per fer sortir a la llum molts altres casos que es creia que no existien però que, malauradament, encara succeeixen.
Accés a la xerrada TED "Com podem eradicar l'assetjament sexual a la feina": https://www.ted.com/talks/gretchen_carlson_how_we_can_end_sexual_harassment_at_work?language=es
Articles relacionats / Artículos relacionados
Acoso sexual y/o por razón de sexoSexual harassment at work [Acoso sexual en el trabajo]
Los auditores laborales impulsan un protocolo de prevención de la violencia contra la mujer