És habitual parlar de l'atur dels joves i els problemes que han d'afrontar en la seva entrada al mercat laboral... i durant uns quants anys més. No obstant això, és menys habitual llegir el que succeeix amb els més grans de 50 anys. Què els passa? Ho tenen més fàcil? Ja us ho avanço, rotundament, no, i veurem per què. Els números canten.
Prenguem el cas de Catalunya amb les dades d'atur registrat que publica l'Idescat. Bé, resulta que al mes de març de 2018, dels 411.500 aturats registrats, el 41% tenien més de 50 anys. No obstant això, si anem a veure què passa amb els aturats de llarga durada -que porten dos anys o més a l'atur- les dades canvien espectacularment. Així, el 71% dels aturats de llarga durada té més de 50 anys. És una dada brutal i que confirma la gravetat d'un problema que no s'ha abordat prou. Si voleu ho podem veure des d'un altre angle. Si centrem l'atenció en el col·lectiu d'aturats de majors de 50 anys, resulta que el 51% ho són de llarga durada. Potser així es més clar?
Però amb ser molt preocupants les dades, potser ho sigui més encara veure l'evolució que registren des que a mitjans de 2013 es va frenar la destrucció d'ocupació generalitzada i les xifres van invertir la tendència. Què ha passat amb aquest col·lectiu de llavors ençà?
Si comparem la situació actual amb la de fa 5 anys (març de 2013) observem que l'atur registrat total a Catalunya ha baixat de 664.000 persones a 411.500, un 38%. I, en aquest període, l'atur de llarga durada també ha baixat un 31%, de 150.000 a 103.000 persones. No obstant això, si anem al col·lectiu d'aturats majors de 50 anys, observem que, tot i que també ha baixat de 202.000 a 167.000 persones, ho ha fet a un ritme del 17%, molt inferior als altres. Ara bé, si fem una volta més a la rosca i ens cenyim al col·lectiu major de 50 anys i amb 24 mesos o més sense feina, la xifra durant aquests 5 anys de recuperació econòmica, passa de 77.000 a 85.000 aturats, és a dir, ha pujat el nombre. Parlant clar, la seva situació ha empitjorat. Compte amb la dada!
Alfonso Jiménez i Elena Orden, de PeopleMatters, explicaven al número 277 de Harvard Deusto Business Review un comportament empresarial molt lamentable. Deien que “les empreses dediquen grans esforços a aconseguir atraure els millors professionals acabats de titular, i, una vegada que aquests formen part de la seva plantilla, l'energia es concentra en guanyar-se el seu compromís i la seva permanència en la mateixa. No obstant això, a mesura que augmenta l'edat i l'antiguitat d'aquests empleats, aquests recursos que la companyia destinava a l'inici de la seva carrera professional es van reduint, fins a gairebé desaparèixer quan el professional compleix els 50 anys o fins i tot abans”. Trist, molt trist.
Realment, la situació és molt complexa. Són molts canvis alhora. Aquí també hi ha el demogràfic. L'esperança de vida augmenta amb els avenços mèdics i la gent -exceptuant treballs físics durs- té una vida laboral potencialment més llarga. De moment, hem allargat l'edat de jubilació fins als 67 anys i probablement ho haurem de fer fins als 70, ja que el creixement del volum de les pensions a pagar es farà insostenible.
Vull dir amb tot això, que amb els més grans de 50 anys cal començar a fer alguna cosa, a posar-los de nou a la llista de l’"alumnat" i treure'ls d'una vegada per totes de sobre l'etiqueta de "potencials prejubilats" que han portat fins fa ben poc... si acceptem que tenen per davant una vida laboral de 17 o 20 anys, és clar. Algunes empreses ja ho han vist i estan canviant l'estratègia, però no ens enganyem, són les menys, de manera que el problema a cada any que passa es fa més gran.
En realitat, sembla que només un 29% de les companyies compten a Espanya amb polítiques relacionades amb la incorporació i la retenció dels professionals majors, enfront del 52% de mitjana europea, i en altres països com Estats Units, Canadà o Austràlia fins i tot van per davant d'Europa en les pràctiques relacionades amb la gestió de l'edat. És una conclusió contundent per a empreses de grans dimensions que s'extreu de l'anàlisi realitzada pel Top Employers Institute entre les empreses de tot el món que compten amb el seu certificat (l'Institut té la seva base a Holanda) sobre les condicions que ofereixen als seus treballadors. I si això passa en les grans companyies, què deu passar a la resta?
Articles relacionats / Artículos relacionados
Revolución demográfica: la nueva madurezTrabajará más años... ¿ya sabe cómo?
Artículo de opinión: Jaque al viejismo
És habitual parlar de l'atur dels joves i els problemes que han d'afrontar en la seva entrada al mercat laboral... i durant uns quants anys més. No obstant això, és menys habitual llegir el que succeeix amb els més grans de 50 anys. Què els passa? Ho tenen més fàcil? Ja us ho avanço, rotundament, no, i veurem per què. Els números canten.
Prenguem el cas de Catalunya amb les dades d'atur registrat que publica l'Idescat. Bé, resulta que al mes de març de 2018, dels 411.500 aturats registrats, el 41% tenien més de 50 anys. No obstant això, si anem a veure què passa amb els aturats de llarga durada -que porten dos anys o més a l'atur- les dades canvien espectacularment. Així, el 71% dels aturats de llarga durada té més de 50 anys. És una dada brutal i que confirma la gravetat d'un problema que no s'ha abordat prou. Si voleu ho podem veure des d'un altre angle. Si centrem l'atenció en el col·lectiu d'aturats de majors de 50 anys, resulta que el 51% ho són de llarga durada. Potser així es més clar?
Però amb ser molt preocupants les dades, potser ho sigui més encara veure l'evolució que registren des que a mitjans de 2013 es va frenar la destrucció d'ocupació generalitzada i les xifres van invertir la tendència. Què ha passat amb aquest col·lectiu de llavors ençà?
Si comparem la situació actual amb la de fa 5 anys (març de 2013) observem que l'atur registrat total a Catalunya ha baixat de 664.000 persones a 411.500, un 38%. I, en aquest període, l'atur de llarga durada també ha baixat un 31%, de 150.000 a 103.000 persones. No obstant això, si anem al col·lectiu d'aturats majors de 50 anys, observem que, tot i que també ha baixat de 202.000 a 167.000 persones, ho ha fet a un ritme del 17%, molt inferior als altres. Ara bé, si fem una volta més a la rosca i ens cenyim al col·lectiu major de 50 anys i amb 24 mesos o més sense feina, la xifra durant aquests 5 anys de recuperació econòmica, passa de 77.000 a 85.000 aturats, és a dir, ha pujat el nombre. Parlant clar, la seva situació ha empitjorat. Compte amb la dada!
Alfonso Jiménez i Elena Orden, de PeopleMatters, explicaven al número 277 de Harvard Deusto Business Review un comportament empresarial molt lamentable. Deien que “les empreses dediquen grans esforços a aconseguir atraure els millors professionals acabats de titular, i, una vegada que aquests formen part de la seva plantilla, l'energia es concentra en guanyar-se el seu compromís i la seva permanència en la mateixa. No obstant això, a mesura que augmenta l'edat i l'antiguitat d'aquests empleats, aquests recursos que la companyia destinava a l'inici de la seva carrera professional es van reduint, fins a gairebé desaparèixer quan el professional compleix els 50 anys o fins i tot abans”. Trist, molt trist.
Realment, la situació és molt complexa. Són molts canvis alhora. Aquí també hi ha el demogràfic. L'esperança de vida augmenta amb els avenços mèdics i la gent -exceptuant treballs físics durs- té una vida laboral potencialment més llarga. De moment, hem allargat l'edat de jubilació fins als 67 anys i probablement ho haurem de fer fins als 70, ja que el creixement del volum de les pensions a pagar es farà insostenible.
Vull dir amb tot això, que amb els més grans de 50 anys cal començar a fer alguna cosa, a posar-los de nou a la llista de l’"alumnat" i treure'ls d'una vegada per totes de sobre l'etiqueta de "potencials prejubilats" que han portat fins fa ben poc... si acceptem que tenen per davant una vida laboral de 17 o 20 anys, és clar. Algunes empreses ja ho han vist i estan canviant l'estratègia, però no ens enganyem, són les menys, de manera que el problema a cada any que passa es fa més gran.
En realitat, sembla que només un 29% de les companyies compten a Espanya amb polítiques relacionades amb la incorporació i la retenció dels professionals majors, enfront del 52% de mitjana europea, i en altres països com Estats Units, Canadà o Austràlia fins i tot van per davant d'Europa en les pràctiques relacionades amb la gestió de l'edat. És una conclusió contundent per a empreses de grans dimensions que s'extreu de l'anàlisi realitzada pel Top Employers Institute entre les empreses de tot el món que compten amb el seu certificat (l'Institut té la seva base a Holanda) sobre les condicions que ofereixen als seus treballadors. I si això passa en les grans companyies, què deu passar a la resta?
Articles relacionats / Artículos relacionados
Revolución demográfica: la nueva madurezTrabajará más años... ¿ya sabe cómo?
Artículo de opinión: Jaque al viejismo