Nous aires a la formació: una classe amb 100.000 alumnes

L’educació i la formació in company estan vivint un canvi de model gràcies a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Ja és possible que un docent imparteixi una classe a un grup de 100.000 alumnes, com explica el professor Peter Norvig a TEDTalks. Però cal tenir present que la tecnologia no és res més que un mitjà; revolucionari, sí, però no ha de ser protagonista. Recuperar vells esquemes, com els deures o les dates límit, i reflexionar sobre la figura del formador és essencial.

(Per poder veure el vídeo subtitulat en castellà, has de fer clic al símbol 'play' que hi ha just a sota de la pantalla de visualització)

Peter Norvig, Professor d’Intel·ligència Artificial a la Universitat d’Stanford, va adonar-se que ensenyava una assignatura de tecnologia punta i molt innovadora però ho feia com sempre, com al segle XIV: el mestre a la tarima recitant i els alumnes asseguts davant prenent nota (i alguns dormint a l’última fila).

Per això, amb un altre professor, van decidir experimentar noves formes de transmetre coneixement. Així és com van aconseguir més de 100.000 alumnes per una sola classe, que es feia en vídeos curts de menys de 6 minuts i que implicava molta pràctica per part de l’estudiant a través de preguntes i deures. A l’educació no es tracta de fer memoritzar fórmules (o dates o autors) als alumnes, segons Norvig, sinó canviar la forma que tenen de mirar el món. I no es tracta tant de transmetre informació, sinó de fer créixer la motivació.

A més, Norvig assenyala que a vegades els companys són millors professors que els propis docents “perquè saben el que se sent quan no s’entén una cosa.” A vegades els professors ja no recorden aquesta sensació, i l’educació també és una qüestió d’empatia. Una de les coses més enriquidores, també, són els debats a classe. Però és obvi que amb un grup de 100.000 alumnes els debats són diferents: es traslladen als fòrums, al 2.0.

D’altra banda, Norvig reivindica la importància de fer ús de la tecnologia però seguint unes tradicions clàssiques: deures, dates límits d’entrega... Si un vídeo està penjat perquè l’alumne el vegi qualsevol dia, preferirà fer-ho demà que avui, i al final no ho acabarà fent. Al final, la tecnologia ha de ser un mitjà, però no s’ha de perdre l’essència de l’educació.

Richard Gerver, expert en innovació a l’educació, deia fa un temps a El País que les noves tecnologies ofereixen moltes possibilitats a l’escola (i als departaments de formació de l’organització), però cal no perdre’s en un caos tecnològic d’última generació: “Quan es parla de noves tecnologies sempre ens quedem amb omplir les classes d’ordinadors, però és absurd.” Segons Gerver, el més important és el canvi de mentalitat del formador: atraure els alumnes a través de l’emoció i la creativitat.

Observatorio de Recursos Humanos publicava a principis de mes un article sobre l’ULearning, un nou concepte de formació que va més enllà de l’e-learning davant de l’ordinador. Molts altres aparells i mitjans intervenen en el procés d’aprenentatge, però és important, segons els autors de l’article, que la tecnologia no sigui la protagonista de la formació, sinó tan sols el que ha de ser: el mitjà.

Abans d’omplir una aula d’ordinadors, tablets, smartphones o qualsevol altre aparell en anglès, cal reflexionar sobre el canvi que suposa en la figura del formador, que ja no és qui ho sap tot i ho transmet, sinó qui fomenta la motivació per aprendre i compartir coneixement.

El novembre de l’any passat la Fundació va organitzar una jornada precisament sobre els nous models d’aprenentatge i de formació 2.0. Es va fer especial èmfasi en la nova figura del formador, que passa a ser un disc-jockey: un mesclador, segons Laura Rosillo, social media trainer. Un mesclador que posa a lloc tot el coneixement tàcit que les persones ja tenen i que poden compartir amb d’altres a través d’entorns 2.0, com xarxes socials internes.

Una bona manera de fomentar la transmissió de coneixement tàcit i, sobretot, de fomentar la motivació i l’emotivitat dels alumnes és l’storytelling digital, és a dir, explicar històries per transmetre coneixements. En parlàvem a la Unitat de Coneixement del passat mes de juny: una cosa tan simple com explicar un relat té utilitat no només pel marketing, sinó també per la cohesió interna en una organització i, per descomptat, per la formació.

La tecnologia ens obre tot un món de possibilitats a l’educació a tots els nivells i també a la formació a les empreses. Només queda esperar que el canvi de model continuï endavant malgrat la crisi, que ha fet que el 86% de les companyies europees retallin el seu pressupost de formació.

També pots veure la ponència de Peter Norvig a la pàgina web del TED: http://www.ted.com/talks/lang/es/peter_norvig_the_100_000_student_classroom.html

Articles relacionats / Artículos relacionados