Sara Vidal és la directora de l’Àrea de Gestió i Desenvolupament de Persones de La Fageda Fundació, un projecte socioempresarial creat l’any 1982 a La Garrotxa per assolir la integració sociolaboral de persones amb malalties mentals. Al seu fundador, Cristóbal Colon, se li atribueix el mèrit d’haver engendrat aquest projecte al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que avui dona feina a prop de 200 persones amb necessitats especials i que es dedica, entre altres tasques, a l'elaboració de iogurts, postres, gelats i melmelades.
Els immesurables beneficis socials que han assolit en les seves més de tres dècades de vida han estat possibles gràcies a un projecte empresarial sòlid i rendible que ha rebut reconeixements des de tots els àmbits. La recepta de l’èxit és, segons Vidal, que la Fundació Fageda posa les persones al centre.
De fet, La Fageda es troba actualment immersa en un procés de canvi generacional en el qual ha de procurar per mantenir els seus fonaments socials i alhora seguir competint amb multinacionals gegants. El Departament de Gestió i Desenvolupament de Persones ocupa un paper clau en aquest procés i Sara Vidal (Viladecans, 1975) ens explica els detalls.
La Fageda va facturar l’any passat 23 milions d’euros, un 10% més que a l’exercici anterior, dona feina a més de 300 persones, ha invertit més de 20 milions en les instal·lacions i és la tercera productora de iogurts més gran del mercat espanyol. Tanmateix, el fundador de La Fageda, Cristóbal Colón, ha dit reiteradament que no és una empresa sinó un projecte social que inclou una empresa. Sou l’exemple que una altra economia és possible?
Jo entenc que sí. És cert que som un projecte social, però també és cert que està sustentat per un projecte empresarial molt potent. I la potència prové de dotar a la marca d’un producte de molta qualitat, amb una innovació constant. Aquesta altra economia és possible en el nostre cas perquè les persones de La Fageda assumim amb molt convenciment el compromís de donar resposta a les necessitats socials del territori i ho fem mitjançant activitats empresarials que han de donar rendiments econòmics per reinvertir en el projecte i anar complint així amb la missió per assegurar la seva perdurabilitat. És molt important conèixer la naturalesa de La Fageda com a projecte sense ànim de lucre que ha impulsat un model de negoci al servei dels col·lectius que ocupa: persones amb discapacitat, amb trastorn mental sever i amb situació de vulnerabilitat.
La vostra tasca depassa, a més, els beneficis socials, ja que suposa una creació de sentit. La Fageda demostra i aposta per allò que el filòsof i neuròleg Viktor Frankl va encunyar com la recerca del sentit. Com aconseguiu traslladar aquest principi a la feina? O les persones que aposten per la vostra organització ja venen amb aquest valor interioritzat?
En la incorporació d’una persona al nostre projecte el primer que fem és iniciar un procés d’immersió destinat a què conegui els fonaments i la cultura de La Fageda per així generar compromís, treballar units i crear vincles de col·laboració que transcendeixen el jo, l’ego i que acaben donant un sentit molt gran a la feina. De fet, aquest procés d’immersió no s’acaba mai; per això no li diem “acollida”, perquè és permanent. Aquesta immersió esdevé molt útil per anar interioritzant l’abast del projecte.
Vosaltres oferiu treball a persones que tenen malalties mentals i que, amb l’excepció de la comarca de la Garrotxa, pateixen arreu del territori un índex d’atur per sobre del 80%. Per què el treball cobra altres dimensions per a aquest col·lectiu?
Per a les persones amb aquests tipus de patologies el treball es converteix en una teràpia real, efectiva i les fa créixer. Si per a una persona sense necessitats especials quedar-se a l’atur pot suposar un procés de degradació, per a una persona amb una patologia mental no treballar té conseqüències molt negatives. El fet de socialitzar-se, de sentir-se útil, de trobar-se en un entorn on l’ajuden a desenvolupar al màxim les seves capacitats... tot això la dignifica, creix, i fins i tot canvia el seu rol en l’entorn més proper.
De fet, “la persona com a eix” és un dels valors de La Fageda. Com faciliteu que es puguin desenvolupar, tinguin les capacitats que tinguin?
Cal distingir quan parlem de persones amb certificat de discapacitat, de les que no. Per a les primeres comptem amb un equip tècnic especialitzat que té un model definit per identificar molt bé quines són les capacitats que poden desenvolupar i quines les enfortiran més. Aquest equip, que integren psicòlogues, educadors i treballadores socials, les acompanyen en tot el procés.
Per al segon grup, disposem del procés d’immersió/acollida del qual parlava abans en el que fem un treball interior molt important, anem molt més enllà del que ve a ser la formació del lideratge tradicional i busquem un canvi de mentalitat. Entenem que el desenvolupament interior d’una persona és allò que realment l’impulsa a créixer, a ser cada dia millor amb les persones amb les quals treballa i també amb la societat.
La col·laboració com a marca de la casa
La Fageda, amb un alt percentatge de persones de risc i considerada empresa d’activitat essencial en formar part del sector alimentari, va tenir clara la premissa quan va esclatar la pandèmia: protegir les persones.
Van enviar a casa 80 empleats amb certificat de discapacitat però, alhora, no podien aturar la producció. Per evitar que hi hagués brots, van instaurar el teletreball i els equips que treballaven a oficines i a d´altres àrees que es van quedar inoperatives degut al confinament van poder cobrir les baixes a producció.
“A l´Area de Gestio i Desenvolupament de Persones ens ha suposat molta feina a l´igual que a la resta d’àrees, però ha estat possible tirar endavant pel compromís i la col·laboració de tothom”, afirma Sara Vidal..
Com definiries el lideratge que ha impregnat el fundador i president de La Fageda?
El nostre és un lideratge col·laboratiu i relacional. Les persones que tenen posicions de líder o que tenen altres persones a càrrec tenen el deure d’ajudar-les a créixer i, alhora, enfortir l’organització. La nostra és una cultura d’ajudar i, donat que tothom ho fa, també t’acaba arribant a tu. Treballem perquè cadascú no es miri el melic i se senti com a part d’un ecosistema on tothom té una missió especial.
Amb aquest model en el qual el personalisme no té cabuda, més que aprendre, què cal desaprendre?
Cal alliberar-nos de moltes càrregues que arrosseguem i que sobretot se centren en un excés de mirades sobre un mateix. Ens cal treballar molt sobre "el nosaltres". Si som capaços de veure a qui tenim al davant com a una persona, amb les seves il·lusions, reptes o pors tal com les tenim cadascú de nosaltres, i no la mirem només com un treballador que elabora informes, per exemple, serem capaços de veure-la amb uns altres ulls. Al cap i a la fi, tots busquem el mateix: ser feliços i viure amb dignitat, i això és el que cada dia intentem aconseguir en aquesta organització.
La Fageda es troba immersa en un procés de canvi generacional, ja ha fet modificacions en l’estructura societària en passar de ser una cooperativa a una fundació i el seu president i alma mater, Cristóbal Colón, ha dit en diferents mitjans que no trigarà a jubilar-se. De quina manera aquest model de lideratge propi pot perdurar en l’organització quan el fundador ja no estigui al capdavant?
Els últims cinc anys estem centrats a fer que l’equip de persones entengui, comprengui i s’orienti cap als principis del projecte que va fundar Cristòbal Colon. Busquem assegurar aquesta continuïtat dissenyant polítiques de desenvolupament de persones tant en l’àmbit individual com grupal. També estem recollint molta documentació de la nostra història per tal que quedi escrita i estructurada com el fonament ideològic del projecte i sigui útil a totes les persones que estan a La Fageda. A més, per sistema, totes les decisions que es prenen es reflexionen i consensuen, de manera que aquestes dinàmiques també ajuden a difondre i a entendre la cultura del projecte. Per tradició, en aquesta organització es reflexiona molt i les decisions clau intentem consensuar-les. He de confessar que quan abans d’entrar a La Fageda la paraula “reflexió” no l’havia sentit mai tant com ara en un entorn industrial.
Quin consideres que ha estat el teu principal aprenentatge a La Fageda?
Un dels molts que m’ha proporcionat aquesta organització és el fet que ocupar un càrrec de lideratge no et dona la potestat de manar. En cada decisió aprens a tenir present que has d’estar al servei dels altres i no del teu benefici. A més, aquest model impregna una manera de ser en un entorn de col·laboració en el qual equivocar-se no es penalitza. La Fageda és el que és per l’aprenentatge que ens han donat els errors.
Quines habilitats es necessiten a la Gestió i Desenvolupament de les Persones de La Fageda quan el 56% de la plantilla té necessitats especials?
El nostre rol és contribuir a fer que cada persona estigui en el lloc on pot brillar. Hem d’escoltar molt i poder veure, en la mesura del possible, en quin lloc és més feliç. Està demostrat que com més feliços som en una feina més valor hi aportem. Tinc molt clar que la feina del nostre Departament no és remenar papers i fer contractes, sinó veure les persones amb una mirada diferent. Ara bé, la importància d’una Direcció de Persones ve donada per la importància que li doni la Direcció General.
Tinc la sort que a La Fageda comptem amb un equip tècnic excepcional que és el que fa la valoració i l’acompanyament de les persones amb certificat de discapacitat,. Les vies d’accés a la feina són diferents. Una persona amb certificat de discapacitat ho fa perquè ho demana la seva família o els serveis socials o la xarxa de salut mental, i si en el moment de la petició no hi ha un lloc de treball se li’n crea un d’específic en funció de les seves necessitats.
En el cas del treballador sense certificat, fem una selecció més clàssica i escollim el millor en funció de la necessitat de l’organització.
Vosaltres vau ser la primera organització que va guanyar el Premi Factor Humà Mercè Sala l’any 2009. En què creieu que heu canviat més, després d’una dècada, quant a la Gestió de les Persones?
No puc parlar de tants anys enrere, però d’ençà que hi sóc ens hem centrat sobretot a treballar perquè les persones coneguin els fonaments de La Fageda. L’objectiu és que perduri la seva essència, hi hagi qui hi hagi al capdavant del projecte. L’empresa a més ha crescut molt, s’ha professionalitzat i s’han creat molts llocs de treball. La Fageda és fruit de l’esforç immens i del desenvolupament de l’equip que ho va engegar, però ara, amb les dimensions que ha pres el projecte, el compromís no és suficient. El mercat és molt agressiu i exigent, la demanda és elevadíssima i la gent ha d’estar preparada.
En aquesta sèrie d’entrevistes sempre demanem una pregunta cega, una qüestió que plantejaré a la següent persona a qui entrevistarem, sense encara saber qui és. Així ho vam fer amb l’anterior entrevistat, Genís Roca, president de RocaSalvatella i un dels experts més reconeguts en digitalització i Internet. Ell ens va proposar els següents interrogants: Què fas ara, que abans de la Covid-19 no feies? Trobes que està millorant la teva relació amb les persones o amb el planeta?
Tot i que n’he estat sempre conscient, sí que m’ha servit per identificar on és el més important de la meva vida i també per adonar-me que no cal córrer tant. Crec que si dediquéssim més temps a reflexionar les coses que fem seriem més feliços i viuríem amb menys tensió. També vull afegir que quan he vist com han actuat els sectors sanitaris i de serveis, he tornat a creure en les persones i, en canvi, quan veig els polítics sovint em cau la cara de vergonya.
Quina seria la teva pregunta cega per a la propera persona entrevistada?
Un cop acabi aquesta pandèmia, quines polítiques orientades a les persones i organitzacions creus que es quedaran i seran una oportunitat de millorar la relació/compromís dels treballadors amb l’empresa?
Com a usuària dels serveis per a organitzacions associades de la Fundació Factor Humà, què és el que més valores? de quin fas més ús?
Un dels serveis que més valoro i que trobo més interessant és la xarxa de contactes que la Fundació Factor Humà genera. Encaixa molt amb els nostres principis sobre la importància de la col·laboració i l’efecte multiplicador que té treballar de manera col·laborativa. Sempre que he tirat de la xarxa de la Fundació ha estat molt interessant i de gran ajuda. També vull destacar els seminaris que ofereix: són trobades amb continguts engrescadors per a la Gestió de les Persones.
Què recomanaries de la Fundació Factor Humà a un responsable de Persones d’una organització o empresa en un moment tan incert com l’actual?
El contacte amb altres empreses i amb persones que et poden donar idees que d’altra manera no t’arribarien. La seva xarxa et pot aportar moltíssim.
Per què recomanaries la Fundació a un director general?
Perquè pugui entendre el valor que té un Departament de Persones que coordina i gestiona una de les parts més importants i clau de l’empresa. Perquè, sense persones, una organització empresarial no és més que quatre parets i quatre màquines. Ha de ser conscient que en la mesura que tingui compromesa la gent i li permeti desenvolupar el seu talent, es desenvoluparà el conjunt del projecte. Per sort, cada vegada cal recordar-ho menys, però cal tenir present i preguntar-se quina mirada es fa cap a les persones de l’organització: se les veu com una despesa o com un valor?
Sara Vidal és la directora de l’Àrea de Gestió i Desenvolupament de Persones de La Fageda Fundació, un projecte socioempresarial creat l’any 1982 a La Garrotxa per assolir la integració sociolaboral de persones amb malalties mentals. Al seu fundador, Cristóbal Colon, se li atribueix el mèrit d’haver engendrat aquest projecte al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que avui dona feina a prop de 200 persones amb necessitats especials i que es dedica, entre altres tasques, a l'elaboració de iogurts, postres, gelats i melmelades.
Els immesurables beneficis socials que han assolit en les seves més de tres dècades de vida han estat possibles gràcies a un projecte empresarial sòlid i rendible que ha rebut reconeixements des de tots els àmbits. La recepta de l’èxit és, segons Vidal, que la Fundació Fageda posa les persones al centre.
De fet, La Fageda es troba actualment immersa en un procés de canvi generacional en el qual ha de procurar per mantenir els seus fonaments socials i alhora seguir competint amb multinacionals gegants. El Departament de Gestió i Desenvolupament de Persones ocupa un paper clau en aquest procés i Sara Vidal (Viladecans, 1975) ens explica els detalls.
La Fageda va facturar l’any passat 23 milions d’euros, un 10% més que a l’exercici anterior, dona feina a més de 300 persones, ha invertit més de 20 milions en les instal·lacions i és la tercera productora de iogurts més gran del mercat espanyol. Tanmateix, el fundador de La Fageda, Cristóbal Colón, ha dit reiteradament que no és una empresa sinó un projecte social que inclou una empresa. Sou l’exemple que una altra economia és possible?
Jo entenc que sí. És cert que som un projecte social, però també és cert que està sustentat per un projecte empresarial molt potent. I la potència prové de dotar a la marca d’un producte de molta qualitat, amb una innovació constant. Aquesta altra economia és possible en el nostre cas perquè les persones de La Fageda assumim amb molt convenciment el compromís de donar resposta a les necessitats socials del territori i ho fem mitjançant activitats empresarials que han de donar rendiments econòmics per reinvertir en el projecte i anar complint així amb la missió per assegurar la seva perdurabilitat. És molt important conèixer la naturalesa de La Fageda com a projecte sense ànim de lucre que ha impulsat un model de negoci al servei dels col·lectius que ocupa: persones amb discapacitat, amb trastorn mental sever i amb situació de vulnerabilitat.
La vostra tasca depassa, a més, els beneficis socials, ja que suposa una creació de sentit. La Fageda demostra i aposta per allò que el filòsof i neuròleg Viktor Frankl va encunyar com la recerca del sentit. Com aconseguiu traslladar aquest principi a la feina? O les persones que aposten per la vostra organització ja venen amb aquest valor interioritzat?
En la incorporació d’una persona al nostre projecte el primer que fem és iniciar un procés d’immersió destinat a què conegui els fonaments i la cultura de La Fageda per així generar compromís, treballar units i crear vincles de col·laboració que transcendeixen el jo, l’ego i que acaben donant un sentit molt gran a la feina. De fet, aquest procés d’immersió no s’acaba mai; per això no li diem “acollida”, perquè és permanent. Aquesta immersió esdevé molt útil per anar interioritzant l’abast del projecte.
Vosaltres oferiu treball a persones que tenen malalties mentals i que, amb l’excepció de la comarca de la Garrotxa, pateixen arreu del territori un índex d’atur per sobre del 80%. Per què el treball cobra altres dimensions per a aquest col·lectiu?
Per a les persones amb aquests tipus de patologies el treball es converteix en una teràpia real, efectiva i les fa créixer. Si per a una persona sense necessitats especials quedar-se a l’atur pot suposar un procés de degradació, per a una persona amb una patologia mental no treballar té conseqüències molt negatives. El fet de socialitzar-se, de sentir-se útil, de trobar-se en un entorn on l’ajuden a desenvolupar al màxim les seves capacitats... tot això la dignifica, creix, i fins i tot canvia el seu rol en l’entorn més proper.
De fet, “la persona com a eix” és un dels valors de La Fageda. Com faciliteu que es puguin desenvolupar, tinguin les capacitats que tinguin?
Cal distingir quan parlem de persones amb certificat de discapacitat, de les que no. Per a les primeres comptem amb un equip tècnic especialitzat que té un model definit per identificar molt bé quines són les capacitats que poden desenvolupar i quines les enfortiran més. Aquest equip, que integren psicòlogues, educadors i treballadores socials, les acompanyen en tot el procés.
Per al segon grup, disposem del procés d’immersió/acollida del qual parlava abans en el que fem un treball interior molt important, anem molt més enllà del que ve a ser la formació del lideratge tradicional i busquem un canvi de mentalitat. Entenem que el desenvolupament interior d’una persona és allò que realment l’impulsa a créixer, a ser cada dia millor amb les persones amb les quals treballa i també amb la societat.
La col·laboració com a marca de la casa
La Fageda, amb un alt percentatge de persones de risc i considerada empresa d’activitat essencial en formar part del sector alimentari, va tenir clara la premissa quan va esclatar la pandèmia: protegir les persones.
Van enviar a casa 80 empleats amb certificat de discapacitat però, alhora, no podien aturar la producció. Per evitar que hi hagués brots, van instaurar el teletreball i els equips que treballaven a oficines i a d´altres àrees que es van quedar inoperatives degut al confinament van poder cobrir les baixes a producció.
“A l´Area de Gestio i Desenvolupament de Persones ens ha suposat molta feina a l´igual que a la resta d’àrees, però ha estat possible tirar endavant pel compromís i la col·laboració de tothom”, afirma Sara Vidal..
Com definiries el lideratge que ha impregnat el fundador i president de La Fageda?
El nostre és un lideratge col·laboratiu i relacional. Les persones que tenen posicions de líder o que tenen altres persones a càrrec tenen el deure d’ajudar-les a créixer i, alhora, enfortir l’organització. La nostra és una cultura d’ajudar i, donat que tothom ho fa, també t’acaba arribant a tu. Treballem perquè cadascú no es miri el melic i se senti com a part d’un ecosistema on tothom té una missió especial.
Amb aquest model en el qual el personalisme no té cabuda, més que aprendre, què cal desaprendre?
Cal alliberar-nos de moltes càrregues que arrosseguem i que sobretot se centren en un excés de mirades sobre un mateix. Ens cal treballar molt sobre "el nosaltres". Si som capaços de veure a qui tenim al davant com a una persona, amb les seves il·lusions, reptes o pors tal com les tenim cadascú de nosaltres, i no la mirem només com un treballador que elabora informes, per exemple, serem capaços de veure-la amb uns altres ulls. Al cap i a la fi, tots busquem el mateix: ser feliços i viure amb dignitat, i això és el que cada dia intentem aconseguir en aquesta organització.
La Fageda es troba immersa en un procés de canvi generacional, ja ha fet modificacions en l’estructura societària en passar de ser una cooperativa a una fundació i el seu president i alma mater, Cristóbal Colón, ha dit en diferents mitjans que no trigarà a jubilar-se. De quina manera aquest model de lideratge propi pot perdurar en l’organització quan el fundador ja no estigui al capdavant?
Els últims cinc anys estem centrats a fer que l’equip de persones entengui, comprengui i s’orienti cap als principis del projecte que va fundar Cristòbal Colon. Busquem assegurar aquesta continuïtat dissenyant polítiques de desenvolupament de persones tant en l’àmbit individual com grupal. També estem recollint molta documentació de la nostra història per tal que quedi escrita i estructurada com el fonament ideològic del projecte i sigui útil a totes les persones que estan a La Fageda. A més, per sistema, totes les decisions que es prenen es reflexionen i consensuen, de manera que aquestes dinàmiques també ajuden a difondre i a entendre la cultura del projecte. Per tradició, en aquesta organització es reflexiona molt i les decisions clau intentem consensuar-les. He de confessar que quan abans d’entrar a La Fageda la paraula “reflexió” no l’havia sentit mai tant com ara en un entorn industrial.
Quin consideres que ha estat el teu principal aprenentatge a La Fageda?
Un dels molts que m’ha proporcionat aquesta organització és el fet que ocupar un càrrec de lideratge no et dona la potestat de manar. En cada decisió aprens a tenir present que has d’estar al servei dels altres i no del teu benefici. A més, aquest model impregna una manera de ser en un entorn de col·laboració en el qual equivocar-se no es penalitza. La Fageda és el que és per l’aprenentatge que ens han donat els errors.
Quines habilitats es necessiten a la Gestió i Desenvolupament de les Persones de La Fageda quan el 56% de la plantilla té necessitats especials?
El nostre rol és contribuir a fer que cada persona estigui en el lloc on pot brillar. Hem d’escoltar molt i poder veure, en la mesura del possible, en quin lloc és més feliç. Està demostrat que com més feliços som en una feina més valor hi aportem. Tinc molt clar que la feina del nostre Departament no és remenar papers i fer contractes, sinó veure les persones amb una mirada diferent. Ara bé, la importància d’una Direcció de Persones ve donada per la importància que li doni la Direcció General.
Tinc la sort que a La Fageda comptem amb un equip tècnic excepcional que és el que fa la valoració i l’acompanyament de les persones amb certificat de discapacitat,. Les vies d’accés a la feina són diferents. Una persona amb certificat de discapacitat ho fa perquè ho demana la seva família o els serveis socials o la xarxa de salut mental, i si en el moment de la petició no hi ha un lloc de treball se li’n crea un d’específic en funció de les seves necessitats.
En el cas del treballador sense certificat, fem una selecció més clàssica i escollim el millor en funció de la necessitat de l’organització.
Vosaltres vau ser la primera organització que va guanyar el Premi Factor Humà Mercè Sala l’any 2009. En què creieu que heu canviat més, després d’una dècada, quant a la Gestió de les Persones?
No puc parlar de tants anys enrere, però d’ençà que hi sóc ens hem centrat sobretot a treballar perquè les persones coneguin els fonaments de La Fageda. L’objectiu és que perduri la seva essència, hi hagi qui hi hagi al capdavant del projecte. L’empresa a més ha crescut molt, s’ha professionalitzat i s’han creat molts llocs de treball. La Fageda és fruit de l’esforç immens i del desenvolupament de l’equip que ho va engegar, però ara, amb les dimensions que ha pres el projecte, el compromís no és suficient. El mercat és molt agressiu i exigent, la demanda és elevadíssima i la gent ha d’estar preparada.
En aquesta sèrie d’entrevistes sempre demanem una pregunta cega, una qüestió que plantejaré a la següent persona a qui entrevistarem, sense encara saber qui és. Així ho vam fer amb l’anterior entrevistat, Genís Roca, president de RocaSalvatella i un dels experts més reconeguts en digitalització i Internet. Ell ens va proposar els següents interrogants: Què fas ara, que abans de la Covid-19 no feies? Trobes que està millorant la teva relació amb les persones o amb el planeta?
Tot i que n’he estat sempre conscient, sí que m’ha servit per identificar on és el més important de la meva vida i també per adonar-me que no cal córrer tant. Crec que si dediquéssim més temps a reflexionar les coses que fem seriem més feliços i viuríem amb menys tensió. També vull afegir que quan he vist com han actuat els sectors sanitaris i de serveis, he tornat a creure en les persones i, en canvi, quan veig els polítics sovint em cau la cara de vergonya.
Quina seria la teva pregunta cega per a la propera persona entrevistada?
Un cop acabi aquesta pandèmia, quines polítiques orientades a les persones i organitzacions creus que es quedaran i seran una oportunitat de millorar la relació/compromís dels treballadors amb l’empresa?
Com a usuària dels serveis per a organitzacions associades de la Fundació Factor Humà, què és el que més valores? de quin fas més ús?
Un dels serveis que més valoro i que trobo més interessant és la xarxa de contactes que la Fundació Factor Humà genera. Encaixa molt amb els nostres principis sobre la importància de la col·laboració i l’efecte multiplicador que té treballar de manera col·laborativa. Sempre que he tirat de la xarxa de la Fundació ha estat molt interessant i de gran ajuda. També vull destacar els seminaris que ofereix: són trobades amb continguts engrescadors per a la Gestió de les Persones.
Què recomanaries de la Fundació Factor Humà a un responsable de Persones d’una organització o empresa en un moment tan incert com l’actual?
El contacte amb altres empreses i amb persones que et poden donar idees que d’altra manera no t’arribarien. La seva xarxa et pot aportar moltíssim.
Per què recomanaries la Fundació a un director general?
Perquè pugui entendre el valor que té un Departament de Persones que coordina i gestiona una de les parts més importants i clau de l’empresa. Perquè, sense persones, una organització empresarial no és més que quatre parets i quatre màquines. Ha de ser conscient que en la mesura que tingui compromesa la gent i li permeti desenvolupar el seu talent, es desenvoluparà el conjunt del projecte. Per sort, cada vegada cal recordar-ho menys, però cal tenir present i preguntar-se quina mirada es fa cap a les persones de l’organització: se les veu com una despesa o com un valor?