Toni Espinal: “Ampans no és un simple proveïdor de serveis, defensa el drets dels col·lectius vulnerables”
Toni Espinal és el director d'Ampans. Fa 50 anys, 10 famílies del Bages amb fills amb discapacitat intel·lectual van decidir engegar la iniciativa: una associació -ara fundació- que facilités què els seus infants poguessin tenir una vida més enllà de la seva llar. Avui en dia l’entitat dona feina a gairebé 1.000 persones, de les quals al voltant de 250 tenen discapacitat i 41 risc d’exclusió. La seva xarxa de centres d’atenció a persones amb discapacitat és extensa: compta amb 35 equipaments residencials (pisos, residències), 10 centres ocupacionals i dues escoles.
Espinal (Manresa, 1962) va començar de voluntari a Ampans l’any 1987 i, als pocs mesos, l’aleshores president de l'entitat li va proposar liderar el projecte. Tot just tenia 24 anys i una quasi nul·la experiència professional, però sí atresorava molta il·lusió i ganes de fer les coses bé. Espinal va agafar les regnes amb la idea d’estar-hi dos anys, però aquest any en farà 35 que hi és al capdavant. Espinal va anar encadenant nous reptes fins fer de la Fundació Ampans també el seu projecte de vida.
L’entitat del Bages, des de els inicis va voler implantar un model de gestió professionalitzat i on les persones són al centre. L’excel·lència ha estat, a més, el seu vehicle per assolir un ambiciós objectiu, que sembla utòpic però que han fet real: fer felices a les persones més vulnerables.
Quina creus que ha estat la clau del vostre èxit?
Sens dubte, la nostra gent. Tenim una organització centrada en les persones amb un molt bon model de gestió on cada persona té un projecte individual. Tenim un excel·lent personal en tots els nivells i com a organització treballem per assolir l’excel·lència. Hem intentat que tot el que fem, ho fem bé i aspirem a ser referents en el nostre sector. Des de fa 30 anys ja vam entendre que havíem de fer servir les mateixes eines de gestió empresarial que qualsevol altra empresa mercantil i que nosaltres, pel fet de gestionar diner públic, teníem a més una obligació ètica de ser eficients.
Ara està molt assumit, però fa unes dècades a les organitzacions diguem-ne caritatives es permetia poca professionalització. Nosaltres vam definir fa molt temps un model de gestió eficient, centrat en el client i que aspirés a l’excel·lència. El col·lectiu al qual anem dirigit te moltes necessitats i, per tant, ens cal generar projectes que resolguin totes les necessitats. Així que hem desenvolupat una cultura corporativa valuosa que està impregnada de tots els valors de l’entitat, i a partir de la qual treballem el dia a dia però amb una visió posada a llarg termini. Pensem en els serveis que són necessaris avui, però també en els d’aquí cinquanta anys.
Fa 35 anys que ets a la Fundació Ampans. Parla’ns de la teva trajectòria en aquestes més de tres dècades.
Abans d’entrar a Ampans vaig treballar en una altra companyia durant tot just un any. En aquell temps vaig demanar fer de voluntari d’Ampans i, al cap de poc, el seu llavors president em va proposar agafar la direcció. Aleshores vaig pensar que no era el tipus de feina que buscava, però em van proposar uns reptes que vaig agafar pensant que, en uns pocs anys i un cop resolts, marxaria. Quan vam acabar amb el primer repte ja en teníem dos més en marxa i, després d’aquests altres dos, vaig anar encadenant més projectes i em vaig adonar que tot plegat m’apassionava. Ha acabat sent la feina de la meva vida. Si ho miro en perspectiva, van fer un acte de valentia posant a una persona de 24 anys sense experiència en el càrrec i que l’únic que tenia era il·lusió i ganes de fer les coses bé.
Avui en dia, Ampans és una entitat que busca la transformació social d’alt impacte sobre les persones i que alhora tingui un impacte sobre el territori, i jo he fet de la meva feina un projecte de vida en el qual em resulta difícil separar les dues vessants. Tinc la sort de treballar a cinc minuts de casa i les meves dues prioritats són els meus fills i la meva feina. Sempre que puc intento viatjar i, si el calendari de les activitats esportives dels meus fills m’ho permet, practico pàdel i golf i passo temps de qualitat amb els amics.
Com en el seus orígens, el col·lectiu destinatari d’Ampans segueix sent principalment el de persones amb discapacitat intel·lectual. De totes maneres, heu anat ampliant-ho a d’altres col·lectius, oi?
Si, hem anat eixamplant les fronteres del nostre col·lectiu prioritari cap a persones amb malalties mentals, discapacitat física o col·lectius amb risc d’exclusió. Hem volgut obrir-nos perquè els processos d’acompanyament i gestió són bàsicament els mateixos, i també perquè la gent del territori ens ho ha demanat. Tot i així, el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual segueix sent el nostre centre, i al nostre territori hem assumit la responsabilitat que aquestes persones tinguin els serveis que necessitin.
La vostra missió és fer felices a les persones més vulnerables d’aquesta societat. Com s’aconsegueix aquest objectiu tan ambiciós?
No hem volgut ser un simple proveïdor de la Generalitat, hem agafat la responsabilitat de defensar els drets dels col·lectius vulnerables perquè tinguin els serveis que requereixen i quan ho necessiten, de manera que puguin transitar d’un servei a un altre quan els arribi el moment. Ara com ara, des d’Ampans, garantim aquesta transversalitat i estem atenent persones des que són infants fins que tenen més de 90 anys. Hem tingut clar que havíem de disposar de tots els serveis però, a més, no només per a totes les edats sinó també per a totes les capacitats al llarg de la vida, ja que són variables.
Per exemple, hi ha qui requereix d’un servei d’acompanyament i aprenentatge per viure en autonomia, i després pot estar anys sent totalment autònom. Tanmateix, a certa edat serà de nou dependent i, per tant, se li haurà de garantir la reincorporació a un altre tipus de serveis. El mateix passa en l’àmbit laboral. Des d’Ampans, fem formació per feina, donem feina, acompanyem per treballar en l’empresa ordinària i, si no els va bé, fem de paracaigudes i orientem cap a centres propis on puguin fer altres activitats productives. A més, garantim uns equipaments i residències amables i cuidats, uns llocs on ens agradaria viure a cadascú de nosaltres. Les nostres residències són petites, fugint de les grans dimensions.
Una de les grans preocupacions de les famílies amb persones amb discapacitat intel·lectual és saber que els seus fills seguiran sent atesos quan els progenitors ja no hi siguin. Com ho heu resolt vosaltres?
Precisament per això mateix, ja l’any 1994, vam crear una fundació tutelar independent per vetllar pels interessos personals, socials i patrimonials de les persones amb discapacitat intel·lectual quan ja no tenien familiars directes. La fundació tutelar fa el seguiment que faria un pare o una mare com a manera de cobrir tots els serveis i garantir que des d'Ampans sempre s’actuï pel bé de la persona i no pels interessos d’altres.
Heu explicat que voleu expandir el vostre model a d’altres comarques mitjançant aliances. Teniu previsió de replicar a d’altres comarques Ampans?
No hem sortit mai del Bages perquè, afortunadament, a totes les comarques properes cap on hauríem anat de manera natural, les entitats del territori estan donant la majoria dels serveis necessaris i funcionant de manera molt correcta. Nosaltres creiem en un projecte global d’acompanyament a la persona, inclusiu i amb suport social i arrelament territorial. No aspirem a ser proveïdors de serveis puntuals. Ara bé, per una qüestió de manca d’equipaments a Catalunya, molts dels menors de les nostres residències són de fora de la comarca i volem que, quan tinguin 18 anys, puguin accedir a d’altres serveis més a prop dels seus llocs d’origen.
Per aquest motiu estem traçant aliances amb altres entitats perquè els nostres usuaris que no són del Bages tinguin sortida allà on resideix la seva família. Tot i que hi ha moltes famílies de fora de la comarca que ens demanen que generem serveis allà on no n’hi ha, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Com definiries el vostre model de lideratge?
Som una organització diversa, bàsicament el nostre model és participatiu i descentralitzat, amb un organigrama pla que pretén empoderar les persones. Parteix d’una visió humanista molt centrada en elles i en el servei cap a elles. Hi ha una reflexió recurrent en la nostra organització sobre quin és el nostre principal client, si les persones que treballen a l’organització o a les que acompanyem. Els líders estan enfocats al desenvolupament dels equips i de les persones perquè així és com millor servei podrem donar. Intentem, a més, que tothom tingui una visió holística i sistèmica de les persones i de l’organització.
Tenim la sort que hem buscat i hem trobat un compromís en les persones de l’organització, ja que viuen la feina amb passió i amb vocació de servei.
Cal un lideratge específic per a una organització de les característiques de la vostra, o és comparable a qualsevol altra organització?
Crec que no cal un model de lideratge específic, hauria de ser el mateix que a qualsevol altra organització que vulgui ser excel·lent. Tenim la particularitat, i és un factor facilitador, que som una entitat que es dedica a les persones; a acompanyar-les i a cuidar-les perquè pugin ser una mica mes felices. Una part de l’estructura de la organització s’ha de centrar en el client i una altra s’ha de centrar en el treballador; des d’un punt humanista que empoderi les persones i que sigui participatiu.
Els lideratges a Ampans estan desplegats en moltes persones. Els líders no són necessàriament nomes els comandaments que tenim a la nostra organització. Un organigrama matricial facilita líders de procés, de coneixement... La diversitat d’activitats facilita la descentralització i els lideratges compartits es basen en el nostre ADN, ens els valors, en una solida cultura corporativa i en un propòsit i uns objectius ben definits.
Creure en el valor de la innovació
L’aposta per la innovació ha estat una altra de les claus de l’èxit de la Fundació Ampans. El mateix Toni Espinal explica que l’entitat ha cregut que no hi havia cap altra opció que ser els primers en provar noves iniciatives i ser al capdavant. “Així hem forjat un equip molt obert al canvi. Som una organització inquieta que té molt arrelada aquesta cultura emprenedora. Som inconformistes amb tot el que ens envolta”, destaca.
En un entorn social on cada cop es busca més la qualitat de vida per damunt del salari a l’hora d’escollir una feina o altra, creus que partiu d’una posició d’avantatge per captar i comprometre talent pel fet d’estar en un projecte motivador i social?
Segurament que si, però també diré que només en algunes professions específiques. Per a algunes branques professionals som un projecte atractiu per treballar, però en altres no està tan clar l’avantatge. El sector social no és el mes competitiu en termes salarials. El salari no és l’element clau per a la satisfacció de les persones. S’han de treballar molts altres aspectes. Ara mateix, estem treballant per millorar l’experiència de les noves incorporacions i fer-la més atractiva per poder captar més talent jove.
Les organitzacions es troben davant d’un nou repte en la Gestió de Persones: la convivència de diverses generacions amb diferents inquietuds i maneres d’entendre la vida. Com ho esteu afrontant des d’Ampans?
No tinc la percepció que la diferencia generacional o cultural sigui una dificultat. Al contrari, es una riquesa per a la organització. Des d’Ampans, valorem a la gent que tingui una visió diferent de la vida, de la feina. No crec que el jovent tingui menys compromís en la feina, en general estan mes ben formats que generacions anteriors i busquen l’eficiència en la seva feina. Des d’Ampans fa temps que estem treballant en rejovenir els comandaments i disposar de persones joves amb capacitat de lideratge per afrontar els reptes de futur i mantenir l’ADN d’ Ampans.
Heu obert botiga online i heu impulsat altres iniciatives digitals. Com està sent la vostra transició digital?
Estem apostant-hi molt. Ja teníem molts processos digitalitzats abans de la pandèmia, però aquesta va accelerar la transformació digital. Fa anys que tenim programaris per a la gestió d’usuaris, de persones, CRM, botiga online... Ara, estem accelerant la digitalització dels processos d’operativa habitual i també utilitzant la digitalització per ampliar la nostra proposta de valor
Per exemple, volem convertir la botiga online perquè sigui un e-commerce d’economia social. Estem fent un web i una app per millorar el valor a les famílies i que puguin accedir a tota la informació i tràmits que han de fer amb nosaltres, on es puguin comunicar amb d’altres i on disposin de recursos normatius i didàctics.
També acabem de posar en marxa el campus de formació online Ampans, amb tots els nostres recursos formatius interns per a treballadors i per poder compartir amb altres entitats.
Vosaltres vàreu rebre el Premi Factor Humà Mercè Sala l’any 2017 en reconeixement “a la promoció de l'educació, la qualitat de vida i la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental i, a més, per fer-ho de manera impecable”. Què representen per a vosaltres aquesta mena de premis?
Aquest premi ens va fer especial il·lusió, perquè el lideratge humanista és el nostre valor essencial. És un reconeixement al més important que tenim: les persones. A més, ens dona una responsabilitat afegida. No només, no podem fallar sinó que ho hem de fer millor. La gestió de les persones és un camí permanent cap a l’excel·lència.
Actualment tu formes part del Jurat dels Premis Factor Humà. Per què és tan important donar visibilitat a organitzacions que tenen a les persones en el centre?
És imprescindible. Ja no estem a l’etapa en la qual l’objectiu de l’empresa NOMÉS era donar valor a l’accionista, estem en un moment on les organitzacions saben que s’ha de donar valor als diferents grups d’interès i a la societat. I el que es mereix una consideració especial, per damunt de la resta de grups, és el treballador. Una, perquè ho demana i, dues, perquè invertir en la felicitat i el benestar del treballador té un impacte directe sobre la millora de l’activitat i dels resultats de l’organització, tant en la qualitat com en els resultats econòmics. Els Premis Factor Humà juguen un gran paper perquè són un bon aparador per recordar que sempre hi ha opcions de millora, que s’ha d’apostar per la innovació.
En aquest seguit d’entrevistes demanem una pregunta cega, una qüestió que plantegem a la següent persona a qui entrevistarem sense encara saber que series tu. Així ho vam fer amb l’anterior entrevistada, Sílvia Vílchez, fundadora de la consultora Management&Soul, una firma de serveis a empreses dedicada a la gestió del canvi en els equips i que ens proposava aquesta qüestió: Què és imprescindible per ser un bon responsable de Recursos Humans per a l’avui i per al demà?
El primer és ser bona persona i tenir clar que l’objectiu és fer créixer els comandaments i tots els líders de l’organització. També entendre que cal crear les polítiques i les eines perquè aquests líders desenvolupin la resta de les persones i assegurin els desplegament dels valors a tota l’organització. Aquestes han de ser les seves prioritats.
Quina pregunta cega faries a la propera persona entrevistada?
Què haurien de fer les administracions i les entitats del Tercer Sector perquè la inclusió sigui més reeixida?
Què aporta a una entitat com la vostra formar part de la Fundació Factor Humà?
Em sap greu, però la sensació permanent és que per manca de temps no aprofitem suficient tots els recursos que ofereix la Fundació. Dona molt més del que som capaços d’aprofitar quant a formació, benchmarking i, a més, considero que no només va dirigit a la Direcció de Persones, sinó a direccions de qualsevol servei que estigui liderant persones.
Articles relacionats / Artículos relacionados
Las fundaciones catalanas dan empleo a 82.000 personas
Toni Espinal és el director d'Ampans. Fa 50 anys, 10 famílies del Bages amb fills amb discapacitat intel·lectual van decidir engegar la iniciativa: una associació -ara fundació- que facilités què els seus infants poguessin tenir una vida més enllà de la seva llar. Avui en dia l’entitat dona feina a gairebé 1.000 persones, de les quals al voltant de 250 tenen discapacitat i 41 risc d’exclusió. La seva xarxa de centres d’atenció a persones amb discapacitat és extensa: compta amb 35 equipaments residencials (pisos, residències), 10 centres ocupacionals i dues escoles.
Espinal (Manresa, 1962) va començar de voluntari a Ampans l’any 1987 i, als pocs mesos, l’aleshores president de l'entitat li va proposar liderar el projecte. Tot just tenia 24 anys i una quasi nul·la experiència professional, però sí atresorava molta il·lusió i ganes de fer les coses bé. Espinal va agafar les regnes amb la idea d’estar-hi dos anys, però aquest any en farà 35 que hi és al capdavant. Espinal va anar encadenant nous reptes fins fer de la Fundació Ampans també el seu projecte de vida.
L’entitat del Bages, des de els inicis va voler implantar un model de gestió professionalitzat i on les persones són al centre. L’excel·lència ha estat, a més, el seu vehicle per assolir un ambiciós objectiu, que sembla utòpic però que han fet real: fer felices a les persones més vulnerables.
Quina creus que ha estat la clau del vostre èxit?
Sens dubte, la nostra gent. Tenim una organització centrada en les persones amb un molt bon model de gestió on cada persona té un projecte individual. Tenim un excel·lent personal en tots els nivells i com a organització treballem per assolir l’excel·lència. Hem intentat que tot el que fem, ho fem bé i aspirem a ser referents en el nostre sector. Des de fa 30 anys ja vam entendre que havíem de fer servir les mateixes eines de gestió empresarial que qualsevol altra empresa mercantil i que nosaltres, pel fet de gestionar diner públic, teníem a més una obligació ètica de ser eficients.
Ara està molt assumit, però fa unes dècades a les organitzacions diguem-ne caritatives es permetia poca professionalització. Nosaltres vam definir fa molt temps un model de gestió eficient, centrat en el client i que aspirés a l’excel·lència. El col·lectiu al qual anem dirigit te moltes necessitats i, per tant, ens cal generar projectes que resolguin totes les necessitats. Així que hem desenvolupat una cultura corporativa valuosa que està impregnada de tots els valors de l’entitat, i a partir de la qual treballem el dia a dia però amb una visió posada a llarg termini. Pensem en els serveis que són necessaris avui, però també en els d’aquí cinquanta anys.
Fa 35 anys que ets a la Fundació Ampans. Parla’ns de la teva trajectòria en aquestes més de tres dècades.
Abans d’entrar a Ampans vaig treballar en una altra companyia durant tot just un any. En aquell temps vaig demanar fer de voluntari d’Ampans i, al cap de poc, el seu llavors president em va proposar agafar la direcció. Aleshores vaig pensar que no era el tipus de feina que buscava, però em van proposar uns reptes que vaig agafar pensant que, en uns pocs anys i un cop resolts, marxaria. Quan vam acabar amb el primer repte ja en teníem dos més en marxa i, després d’aquests altres dos, vaig anar encadenant més projectes i em vaig adonar que tot plegat m’apassionava. Ha acabat sent la feina de la meva vida. Si ho miro en perspectiva, van fer un acte de valentia posant a una persona de 24 anys sense experiència en el càrrec i que l’únic que tenia era il·lusió i ganes de fer les coses bé.
Avui en dia, Ampans és una entitat que busca la transformació social d’alt impacte sobre les persones i que alhora tingui un impacte sobre el territori, i jo he fet de la meva feina un projecte de vida en el qual em resulta difícil separar les dues vessants. Tinc la sort de treballar a cinc minuts de casa i les meves dues prioritats són els meus fills i la meva feina. Sempre que puc intento viatjar i, si el calendari de les activitats esportives dels meus fills m’ho permet, practico pàdel i golf i passo temps de qualitat amb els amics.
Com en el seus orígens, el col·lectiu destinatari d’Ampans segueix sent principalment el de persones amb discapacitat intel·lectual. De totes maneres, heu anat ampliant-ho a d’altres col·lectius, oi?
Si, hem anat eixamplant les fronteres del nostre col·lectiu prioritari cap a persones amb malalties mentals, discapacitat física o col·lectius amb risc d’exclusió. Hem volgut obrir-nos perquè els processos d’acompanyament i gestió són bàsicament els mateixos, i també perquè la gent del territori ens ho ha demanat. Tot i així, el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual segueix sent el nostre centre, i al nostre territori hem assumit la responsabilitat que aquestes persones tinguin els serveis que necessitin.
La vostra missió és fer felices a les persones més vulnerables d’aquesta societat. Com s’aconsegueix aquest objectiu tan ambiciós?
No hem volgut ser un simple proveïdor de la Generalitat, hem agafat la responsabilitat de defensar els drets dels col·lectius vulnerables perquè tinguin els serveis que requereixen i quan ho necessiten, de manera que puguin transitar d’un servei a un altre quan els arribi el moment. Ara com ara, des d’Ampans, garantim aquesta transversalitat i estem atenent persones des que són infants fins que tenen més de 90 anys. Hem tingut clar que havíem de disposar de tots els serveis però, a més, no només per a totes les edats sinó també per a totes les capacitats al llarg de la vida, ja que són variables.
Per exemple, hi ha qui requereix d’un servei d’acompanyament i aprenentatge per viure en autonomia, i després pot estar anys sent totalment autònom. Tanmateix, a certa edat serà de nou dependent i, per tant, se li haurà de garantir la reincorporació a un altre tipus de serveis. El mateix passa en l’àmbit laboral. Des d’Ampans, fem formació per feina, donem feina, acompanyem per treballar en l’empresa ordinària i, si no els va bé, fem de paracaigudes i orientem cap a centres propis on puguin fer altres activitats productives. A més, garantim uns equipaments i residències amables i cuidats, uns llocs on ens agradaria viure a cadascú de nosaltres. Les nostres residències són petites, fugint de les grans dimensions.
Una de les grans preocupacions de les famílies amb persones amb discapacitat intel·lectual és saber que els seus fills seguiran sent atesos quan els progenitors ja no hi siguin. Com ho heu resolt vosaltres?
Precisament per això mateix, ja l’any 1994, vam crear una fundació tutelar independent per vetllar pels interessos personals, socials i patrimonials de les persones amb discapacitat intel·lectual quan ja no tenien familiars directes. La fundació tutelar fa el seguiment que faria un pare o una mare com a manera de cobrir tots els serveis i garantir que des d'Ampans sempre s’actuï pel bé de la persona i no pels interessos d’altres.
Heu explicat que voleu expandir el vostre model a d’altres comarques mitjançant aliances. Teniu previsió de replicar a d’altres comarques Ampans?
No hem sortit mai del Bages perquè, afortunadament, a totes les comarques properes cap on hauríem anat de manera natural, les entitats del territori estan donant la majoria dels serveis necessaris i funcionant de manera molt correcta. Nosaltres creiem en un projecte global d’acompanyament a la persona, inclusiu i amb suport social i arrelament territorial. No aspirem a ser proveïdors de serveis puntuals. Ara bé, per una qüestió de manca d’equipaments a Catalunya, molts dels menors de les nostres residències són de fora de la comarca i volem que, quan tinguin 18 anys, puguin accedir a d’altres serveis més a prop dels seus llocs d’origen.
Per aquest motiu estem traçant aliances amb altres entitats perquè els nostres usuaris que no són del Bages tinguin sortida allà on resideix la seva família. Tot i que hi ha moltes famílies de fora de la comarca que ens demanen que generem serveis allà on no n’hi ha, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Com definiries el vostre model de lideratge?
Som una organització diversa, bàsicament el nostre model és participatiu i descentralitzat, amb un organigrama pla que pretén empoderar les persones. Parteix d’una visió humanista molt centrada en elles i en el servei cap a elles. Hi ha una reflexió recurrent en la nostra organització sobre quin és el nostre principal client, si les persones que treballen a l’organització o a les que acompanyem. Els líders estan enfocats al desenvolupament dels equips i de les persones perquè així és com millor servei podrem donar. Intentem, a més, que tothom tingui una visió holística i sistèmica de les persones i de l’organització.
Tenim la sort que hem buscat i hem trobat un compromís en les persones de l’organització, ja que viuen la feina amb passió i amb vocació de servei.
Cal un lideratge específic per a una organització de les característiques de la vostra, o és comparable a qualsevol altra organització?
Crec que no cal un model de lideratge específic, hauria de ser el mateix que a qualsevol altra organització que vulgui ser excel·lent. Tenim la particularitat, i és un factor facilitador, que som una entitat que es dedica a les persones; a acompanyar-les i a cuidar-les perquè pugin ser una mica mes felices. Una part de l’estructura de la organització s’ha de centrar en el client i una altra s’ha de centrar en el treballador; des d’un punt humanista que empoderi les persones i que sigui participatiu.
Els lideratges a Ampans estan desplegats en moltes persones. Els líders no són necessàriament nomes els comandaments que tenim a la nostra organització. Un organigrama matricial facilita líders de procés, de coneixement... La diversitat d’activitats facilita la descentralització i els lideratges compartits es basen en el nostre ADN, ens els valors, en una solida cultura corporativa i en un propòsit i uns objectius ben definits.
Creure en el valor de la innovació
L’aposta per la innovació ha estat una altra de les claus de l’èxit de la Fundació Ampans. El mateix Toni Espinal explica que l’entitat ha cregut que no hi havia cap altra opció que ser els primers en provar noves iniciatives i ser al capdavant. “Així hem forjat un equip molt obert al canvi. Som una organització inquieta que té molt arrelada aquesta cultura emprenedora. Som inconformistes amb tot el que ens envolta”, destaca.
En un entorn social on cada cop es busca més la qualitat de vida per damunt del salari a l’hora d’escollir una feina o altra, creus que partiu d’una posició d’avantatge per captar i comprometre talent pel fet d’estar en un projecte motivador i social?
Segurament que si, però també diré que només en algunes professions específiques. Per a algunes branques professionals som un projecte atractiu per treballar, però en altres no està tan clar l’avantatge. El sector social no és el mes competitiu en termes salarials. El salari no és l’element clau per a la satisfacció de les persones. S’han de treballar molts altres aspectes. Ara mateix, estem treballant per millorar l’experiència de les noves incorporacions i fer-la més atractiva per poder captar més talent jove.
Les organitzacions es troben davant d’un nou repte en la Gestió de Persones: la convivència de diverses generacions amb diferents inquietuds i maneres d’entendre la vida. Com ho esteu afrontant des d’Ampans?
No tinc la percepció que la diferencia generacional o cultural sigui una dificultat. Al contrari, es una riquesa per a la organització. Des d’Ampans, valorem a la gent que tingui una visió diferent de la vida, de la feina. No crec que el jovent tingui menys compromís en la feina, en general estan mes ben formats que generacions anteriors i busquen l’eficiència en la seva feina. Des d’Ampans fa temps que estem treballant en rejovenir els comandaments i disposar de persones joves amb capacitat de lideratge per afrontar els reptes de futur i mantenir l’ADN d’ Ampans.
Heu obert botiga online i heu impulsat altres iniciatives digitals. Com està sent la vostra transició digital?
Estem apostant-hi molt. Ja teníem molts processos digitalitzats abans de la pandèmia, però aquesta va accelerar la transformació digital. Fa anys que tenim programaris per a la gestió d’usuaris, de persones, CRM, botiga online... Ara, estem accelerant la digitalització dels processos d’operativa habitual i també utilitzant la digitalització per ampliar la nostra proposta de valor
Per exemple, volem convertir la botiga online perquè sigui un e-commerce d’economia social. Estem fent un web i una app per millorar el valor a les famílies i que puguin accedir a tota la informació i tràmits que han de fer amb nosaltres, on es puguin comunicar amb d’altres i on disposin de recursos normatius i didàctics.
També acabem de posar en marxa el campus de formació online Ampans, amb tots els nostres recursos formatius interns per a treballadors i per poder compartir amb altres entitats.
Vosaltres vàreu rebre el Premi Factor Humà Mercè Sala l’any 2017 en reconeixement “a la promoció de l'educació, la qualitat de vida i la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental i, a més, per fer-ho de manera impecable”. Què representen per a vosaltres aquesta mena de premis?
Aquest premi ens va fer especial il·lusió, perquè el lideratge humanista és el nostre valor essencial. És un reconeixement al més important que tenim: les persones. A més, ens dona una responsabilitat afegida. No només, no podem fallar sinó que ho hem de fer millor. La gestió de les persones és un camí permanent cap a l’excel·lència.
Actualment tu formes part del Jurat dels Premis Factor Humà. Per què és tan important donar visibilitat a organitzacions que tenen a les persones en el centre?
És imprescindible. Ja no estem a l’etapa en la qual l’objectiu de l’empresa NOMÉS era donar valor a l’accionista, estem en un moment on les organitzacions saben que s’ha de donar valor als diferents grups d’interès i a la societat. I el que es mereix una consideració especial, per damunt de la resta de grups, és el treballador. Una, perquè ho demana i, dues, perquè invertir en la felicitat i el benestar del treballador té un impacte directe sobre la millora de l’activitat i dels resultats de l’organització, tant en la qualitat com en els resultats econòmics. Els Premis Factor Humà juguen un gran paper perquè són un bon aparador per recordar que sempre hi ha opcions de millora, que s’ha d’apostar per la innovació.
En aquest seguit d’entrevistes demanem una pregunta cega, una qüestió que plantegem a la següent persona a qui entrevistarem sense encara saber que series tu. Així ho vam fer amb l’anterior entrevistada, Sílvia Vílchez, fundadora de la consultora Management&Soul, una firma de serveis a empreses dedicada a la gestió del canvi en els equips i que ens proposava aquesta qüestió: Què és imprescindible per ser un bon responsable de Recursos Humans per a l’avui i per al demà?
El primer és ser bona persona i tenir clar que l’objectiu és fer créixer els comandaments i tots els líders de l’organització. També entendre que cal crear les polítiques i les eines perquè aquests líders desenvolupin la resta de les persones i assegurin els desplegament dels valors a tota l’organització. Aquestes han de ser les seves prioritats.
Quina pregunta cega faries a la propera persona entrevistada?
Què haurien de fer les administracions i les entitats del Tercer Sector perquè la inclusió sigui més reeixida?
Què aporta a una entitat com la vostra formar part de la Fundació Factor Humà?
Em sap greu, però la sensació permanent és que per manca de temps no aprofitem suficient tots els recursos que ofereix la Fundació. Dona molt més del que som capaços d’aprofitar quant a formació, benchmarking i, a més, considero que no només va dirigit a la Direcció de Persones, sinó a direccions de qualsevol servei que estigui liderant persones.
Articles relacionats / Artículos relacionados
Las fundaciones catalanas dan empleo a 82.000 personas