El valor de la atención
Avui dia aconseguir l'estat de concentració necessari per tirar endavant tasques intel·lectualment complexes i exigents, com ara les que es poden requerir a la feina, ha esdevingut gairebé una quimera. L'atenció està en crisi i el divulgador, periodista i escriptor escocès Johann Hari (Glasgow, 1979) li ha dedicat el llibre El valor de la atención (Península, 2023) per esbrinar les causes i proposar què podem fer cadascú per a si mateix i col·lectivament per recuperar-la.
Hi ha una sensació que hauràs experimentat almenys alguna vegada o que potser t'és recurrent a la teva vida personal i laboral: cada cop et costa més concentrar-te. Però no pateixis, perquè no ets l'únic. Segons alguns dels darrers estudis publicats, els adolescents només són capaços de concentrar-se en una tasca durant 65 segons, mentre que els adults amb prou feines poden aguantar tres minuts.
El llibre de Hari convida a la lectura perquè se submergeix en la profunda crisi de l'atenció que està dominant l'estil de vida occidental i pel fet d'estar escrit amenament. Combina passatges de la seva croada personal per concentrar-se millor amb fragments de les entrevistes que ha mantingut arreu del món amb experts en la matèria. Abans d'endinsar-se en el seu vessant d'escriptor, Hari ja era un reconegut periodista que havia escrit per a mitjans com The New York Times, The Guardian o Le Monde, i era columnista a The Independent, però un escàndol el va mantenir apartat un llarg temps: es va atribuir cites d'altres periodistes, amb un perfil digital fals va contaminar la reputació a Internet de companys de diaris rivals i va sobredimensionar els seus mèrits. A posteriori, ha escrit llibres sobre la guerra contra les drogues, la depressió i ara el de la manca de concentració amb els quals sembla haver superat els temps d'haver caigut en desgràcia.
En El valor de la atención, en el qual va començar a treballar al 2018, Hari es pregunta si el lema dels nostres temps hauria de ser: "Vaig intentar viure, però em vaig distreure". Ho il·lustra amb l'escena de quan va anar a contemplar La Gioconda a París i va veure com tothom es dedicava a fer-s'hi selfies, però en cap cas s'hi aturava per admirar-la. Hari reivindica que és necessari capgirar aquesta crisi de l'atenció per tres grans motius: que una vida plena de distraccions és, a tall individual, una vida minvada -ens pot afectar la capacitat per esbrinar qui som i què volem; que està creant una crisi també a tota la societat -es dificulta la resolució de problemes i la gent que no és capaç de concentrar-se és més procliu a sentir-se atreta per solucions autoritàries, simplistes i és menys probable que s'adonin que no funcionen; i perquè si entenem què està passant s'hi podrà començar a posar remei.
El fet és que "les activitats que exigeixen formes de concentració més prolongades -com la lectura d'un llibre- fa anys que estan en caiguda lliure", constata Hari. Si bé reconeix que va arribar a pensar que la pèrdua de concentració podia ser una il·lusió seva, les entrevistes a científics -consultables íntegrament aquí: http://stolenfocusbook.com/audio/- li van acabar proporcionant tot un reguitzell de proves contundents que mostren que molts dels factors que redueixen la capacitat d'atenció de la gent s'han incrementat a les últimes dècades i, de vegades, de manera espectacular. Els darrers temps, per exemple, ha augmentat el volum d'informació al qual estem exposats de tal manera que pot resultar molt difícil poder-hi dirimir, amb la conseqüent pèrdua de profunditat i de comprensió. Aquest és un dels principals elements que alimenten la sensació que el món s'està accelerant, i ho està fent també -argumenta Hari- per mantenir el consum i el creixement econòmic sense aturador.
Preocupacions com les dificultats econòmiques o fins i tot una dieta basada en aliments processats poden disminuir significativament la nostra atenció. Ara bé, Hari fa molt èmfasi en el "capitalisme de la distracció" i retreu a les grans tecnològiques nascudes a Silicon Valley que fan negoci a costa de "segrestar" l'atenció: com més temps passem a les xarxes socials, més diners guanyen. Traslladat a l'àmbit laboral, Hari aborda els efectes de ser, per exemple, uns treballadors multitasca -ara escrivim un informe o fem números, ara responem un correu, ara un WhatsApp, ara tornem a escriure, cosa que pot estar minant la capacitat de concentrar-se a la feina. "Les proves suggereixen que si passem el temps alternant molt serem més lents, cometrem més errors, la nostra creativitat serà menor i recordarem menys allò que fem", adverteix, de manera que recuperar la concentració pot repercutir en una millora de múltiples aspectes de la vida, la feina inclosa.
Per tot plegat, Hari comparteix els sis grans canvis que ell ha posat en marxa per millorar la seva atenció: ha deixat d'alternar tant entre tasques; ha canviat la manera de reaccionar davant la pròpia sensació de distracció -abans es retreia que era gandul o que no era prou bo per concentrar-se i ara quan es distreu es pregunta què pot fer per recuperar l'atenció; es desconnecta de les xarxes durant sis mesos a l'any en total -entre diversos períodes; recorre sovint a moments de divagació mental -deixar flotar els pensaments fa emergir millors idees; procura dormir vuit hores diàries; i promou que els infants juguin en llibertat, ja que és clau per aprendre a concentrar-se.
Així i tot, creu que cal un canvi col·lectiu, com una espècie de Rebel·lió de l'Atenció. Advoca per prohibir el capitalisme de la distracció, tot reorientant les xarxes socials perquè enforteixin els lligams de la societat. També reivindica la setmana laboral de quatre dies, perquè la gent esgotada no és capaç de prestar atenció.
Jordi Bes Lozano
factorhuma.org
ISBN: 978-84-1100-129-8
Llibre en castellà.