Treballa diferent. Xarxes corporatives i comunitats professionals

La Generalitat de Catalunya ha publicat aquest llibre, descarregable online de forma gratuïta, sobre la gestió del coneixement al Programa Compartim del Departament de Justícia, que se centra en dos eixos principals: l’organització del treball en comunitats de pràctica (CoP) i el treball en xarxa.

En aquesta ocasió, analitzem un llibre que podríem qualificar d’”exemple de metagestió del coneixement”: una obra per aprofundir en aquest tema que, a la vegada, és fruit d’una iniciativa de gestió del coneixement. Es tracta d’un treball col·laboratiu elaborat per persones vinculades al programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, creat ara fa sis anys. Constitueix el fil conductor del llibre, que gira entorn a dos eixos: l’organització del treball en comunitats de pràctica (CoP) i el treball en xarxa.

Tot i centrar-se en l’àmbit públic, els plantejaments d’aquest manual es poden aplicar a qualsevol organització. En el primer dels sis capítols del llibre, trobem una extensa introducció sobre el programa Compartim. En un intent d’endevinar les reticències del lector expert, Jesús Martínez-Marín, autor d’aquesta primera part, tracta de respondre a allò que anomena “els dubtes d’un funcionari escèptic”, sobre la implicació de la plantilla, la dinamització de comunitats, la recompensa de la participació, la transferència de coneixements a l’organització o el treball en xarxa en entitats jerarquitzades.

Noves realitats, noves formes de treball

Les CoP del programa Compartim tenen la missió de “produir i compartir coneixement amb la voluntat d’organitzar la intel·ligència col·lectiva per donar resposta a les noves realitats laborals”. Per aconseguir aquest objectiu, s’utilitza la plataforma virtual e-Catalunya, que permet que cada comunitat de l’administració pública catalana creï el seu propi portal, tot posant al seu abast eines de treball col·laboratiu com ara blocs corporatius, fòrums, eines per crear i compartir documents o llistes de correu. A Justícia, per exemple, els treballadors i els educadors socials formen sengles comunitats actives. Cal destacar, com ho fan els autors, el plantejament del treball en xarxa com a potenciador del servei públic, ja que, com s’explica al tercer capítol, “aporta transparència, qualitat, participació i coneixement obert”.

Més enllà de la introducció del primer capítol, altres cinc professionals aporten llurs experiències i coneixement en el camp de la col·laboració i les xarxes. Els tres primers ens situen en el context actual i ens proposen reflexionar sobre la comunicació, el treball i la tecnologia del nostre temps. En certs casos, en tractar-se d’autors i capítols diferents, hi ha redundàncies en l’anàlisi sociològic de les relacions laborals i de les noves tecnologies per definir el punt de partida. És un inconvenient que, alhora, és un avantatge: els capítols es poden consultar de forma independent. És recomanable llegir-ho tot si partim de zero en l’àmbit de la gestió del coneixement, però si necessitem ampliar el nostre bagatge o aprofundir en el tema, podem recórrer directament a l’apartat on es parla de mètriques, de participació, de la combinació dels entorns presencial i virtual o de la compensació.

Una obra coherent

Les noves tecnologies i els usos associats ens obliguen a pensar d’una manera diferent. També pel que fa a les llicències, els drets d’autor o la privacitat. Aquest plantejament l’exposa Jordi Graells a un dels capítols. I per donar exemple, aquest llibre està accessible a Internet en PDF sota una llicència de Creative Commons. Es pot reproduir, distribuir, comunicar i, fins i tot, transformar per generar una obra derivada sempre que se’n citi el titular dels drets.

Treballa diferent va ser editat per la Generalitat de Catalunya en novembre de 2011 i, per tant, tots els seus plantejaments i descripcions de la realitat social són aplicables avui dia. Potser, l’estat de l’economia és pitjor i la seva repercussió major que ara fa mig any. Això comporta restriccions majors de pressupost i, en molts casos i malauradament, de personal. Els professionals de Recursos Humans saben que les seves àrees acostumen a ser de les primeres en patir les conseqüències d’aquestes situacions. Ara bé, cal tenir en compte que el treball en CoP i en xarxa “no es fa per tal de crear un clima més propici”, com afirma Marcelo Lasagna, un dels autors. “Té a veure amb la millora dels nivells de gestió i, en conseqüència, amb el desenvolupament i amb els resultats del negoci”.

Matilde Gordero
factorhuma.org

Pots descarregar gratuïtament el llibre en aquest enllaç: http://www.gencat.cat/justicia/treballadiferent

Llibre en català.

Articles relacionats / Artículos relacionados